Les v¨ªctimes d¡¯ETA: ¡°Com a m¨ªnim demanar perd¨®¡±

Les v¨ªctimes d¡¯ETA s¨®n plurals. No pot ser d¡¯una altra manera perqu¨¨ l¡¯organitzaci¨® terrorista ha matat al llarg de la seva hist¨°ria gaireb¨¦ mil persones i ha amena?at i ferit milers de ciutadans, de totes les ideologies i condicions. Algunes donen valor a la declaraci¨® d¡¯ETA demanant perd¨® perqu¨¨ porten anys reclamant un gest d¡¯aquest tipus. Per a ells, era ineludible. D¡¯altres consideren que ¨¦s oportunista i que t¨¦ poc valor.

L¡¯Associaci¨® de V¨ªctimes del Terrorisme (AVT) ha assegurat en una nota de premsa que ¡°es tracta d¡¯un pas m¨¦s en l¡¯estrat¨¨gia orquestrada per ETA¡± des del cessament de la viol¨¨ncia del 2011, per ¡°diluir la seva veritable responsabilitat, justificar l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia per a la imposici¨® del seu projecte totalitari i manipular la hist¨°ria¡±. L¡¯organitzaci¨® lamenta que ETA ¡°reconeix el dany causat¡± per¨° ¡°en cap moment fa autocr¨ªtica per justificar el que va fer en referir-se a les v¨ªctimes al mateix nivell que als ¡®torturats¡¯¡±.

Aquestes s¨®n algunes opinions individuals de persones les vides de les quals s¡¯han vist profundament afectades pel terrorisme.

¡°Em quedo amb una frase: Tant de bo res d¡¯aix¨° hagu¨¦s passat!¡±

I?aki Garc¨ªa Arrizabalaga, fill de Juan Manuel Garc¨ªa Cordero, delegat de Telef¨®nica a Guip¨²scoa, assassinat pels Comandos Aut¨®nomos Anticapitalistas a Sant Sebasti¨¤ el 1980:

¡°Evidentment, ¨¦s un comunicat radicalment diferent als anteriors. En aquest sentit, m¡¯ha sorpr¨¨s. El primer que cal dir ¨¦s que ha trigat massa a arribar. No m¡¯ha agradat llegir que ETA demana perd¨® nom¨¦s a les v¨ªctimes col¡¤laterals, a les quals considera alienes al conflicte. A les altres nom¨¦s els ofereix respecte. Si jo fos fill d¡¯un gu¨¤rdia civil, em sentiria of¨¨s. Per¨° em quedo amb una frase: ¡°Tant de bo res d¡¯aix¨° hagu¨¦s passat¡±. Aix¨° ¨¦s important, encara que sigui una obvietat, perqu¨¨ es reconeix que aix¨° mai hauria d¡¯haver passat, i es diu per primera vegada. En lloc de sentir-se orgull¨®s, com fins ara, canvia el discurs. Per¨°, compte, tampoc cal enaltir-los per aquest comunicat. ETA ¨¦s la que ha causat aquest patiment. Almenys aix¨°¡±.

¡°No li dono cap valor despr¨¦s de tot el que han fet¡±

?ngel Chaparro, gu¨¤rdia civil reconegut com a v¨ªctima del terrorisme. Es va salvar de miracle d¡¯una bomba adossada que van col¡¤locar sota el seu cotxe. Va estar destinat a Biscaia des del 1974 fins al 1987:

¡°En el meu cas, a mi tant me fa. No li dono cap valor al fet que demanin perd¨® despr¨¦s de tot el que han fet. Hi ha el cas d¡¯Alsasua. Aquest m¨®n ens segueix odiant i sempre ens seguir¨¤ odiant. Suposo que el fet de demanar perd¨® ¨¦s simplement una cosa que els va b¨¦ en aquest moment¡±.

¡°?s la primera vegada que parlen de perd¨®, i aix¨° ¨¦s una bona not¨ªcia¡±

Maixabel Lasa, v¨ªdua de Juan Mari J¨¢uregi, exgovernador civil de Guip¨²scoa, assassinat el 29 de juliol del 2000:

¡°Et genera sentiments retrobats. D¡¯una banda, ¨¦s la primera vegada que parlen de perd¨® com a organitzaci¨®, i aix¨° est¨¤ b¨¦, ¨¦s una bona not¨ªcia. D¡¯altra banda, parlen del patiment de tots, incloent-se, incloent els seus presos, per¨° aix¨° s¡¯ho han buscat ells. No es pot comparar al dolor de les v¨ªctimes, que eren innocents. A ETA li costa molt dir que no hauria d¡¯haver existit. Com a m¨ªnim demanar perd¨®, ¨¦s clar, pel dany causat. No han aconseguit res amb tota aquesta viol¨¨ncia. Em molesta tamb¨¦ la distinci¨® entre les v¨ªctimes, que a unes els demanin perd¨® i a d¡¯altres els ofereixin respecte. Aix¨° ¨¦s terrible. D¡¯alguna manera, segueixen justificant el que han fet. Suposo que, per exemple, el meu marit est¨¤ dins de l¡¯¨²ltima categoria, la dels ¡°enemics¡± d¡¯Euskal Herria. Per¨° b¨¦, em quedo amb que era un pas necessari, que la conviv¨¨ncia a Euskadi ara ¨¦s molt millor, i a aix¨° ens hem d¡¯agafar. Espero que les generacions futures es quedin amb la idea que l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia no porta enlloc i est¨¤ malament¡±.

¡°Jo no puc perdonar, perqu¨¨ m¡¯han destrossat la vida¡±

Hortensia G¨®mez, mare d¡¯Alberto Alonso, gu¨¤rdia civil assassinat per ETA als 23 anys el 25 d¡¯abril del 1986:

¡°No puc perdonar-los. Com volen que ho faci? Han destrossat la meva vida i la de la meva fam¨ªlia. I ara demanen perd¨®, despr¨¦s de tants anys¡­ Ni tan sols m¡¯ho crec. Segur que volen alguna cosa, no crec que sigui de cor, de deb¨°. Jo soc cat¨°lica, per¨° quan van matar el meu fill vaig perdre tota la fe. El meu marit es va morir un any i mig despr¨¦s de l¡¯atemptat, amb 46 anys. Els altres dos fills meus no han tornat a viure, tamb¨¦ estan destrossats. Jo tinc 75 anys i segueixo plorant, pensant per qu¨¨ em van arrabassar el meu fill, pensant que ara tindria 55 anys, pobret. Segueixo com abans, com el primer dia. B¨¦, com el primer dia no, perqu¨¨ el primer dia ni te n¡¯adones. Per¨° no he aconseguit superar-ho i no puc perdonar. Avui, de fet, m¡¯han amargat el mat¨ª¡±.