Sant Jordi surt invicte davant del proc¨¦s

A Sant Jordi amb prou feines el tomba la pluja. Sens dubte, ni s¡¯immuta si cau en cap de setmana o en plena Setmana Santa o coincideix amb un duel futbol¨ªstic Bar?a-Reial Madrid, com ha passat aquests ¨²ltims anys. I, per descomptat, la pol¨ªtica tampoc l¡¯altera: el proc¨¦s no ha pertorbat gens la diada del llibre a Catalunya, que ha tornat a mostrar un vigor¨®s i insubornable sentiment de festa c¨ªvica que ha inundat ¡ªespecialment a partir de mitja tarda¡ª els carrers de tot Catalunya i de Barcelona. No hi ha hagut manifestacions pol¨ªtiques ni aldarulls. Sant Jordi ha pogut amb el proc¨¦s. Ho ha resumit b¨¦ Juan Jos¨¦ Mill¨¢s a mig mat¨ª, entre signatura i signatura: ¡°Ning¨² s¡¯atreveix a tocar Sant Jordi; em fascina aquesta capacitat h¨ªbrida entre laboral i festiu; irrepetible¡±.

Si alguna empremta ha deixat la situaci¨® pol¨ªtica en l¡¯ambient ha estat, sorprenent una mica els veterans del sector, en els t¨ªtols de no ficci¨® m¨¦s venuts, que han estat dominats pels que recollien aspectes del proc¨¦s, entre els quals hi havia una cr¨°nica fotogr¨¤fica de l¡¯1-O (Dies que duraran anys, de Jordi Borr¨¤s) o dels preparatius del refer¨¨ndum (Operaci¨® Urnes, dels periodistes Laia Vicens i Xavi Ted¨®, que ha acabat la jornada com el m¨¦s venut). Per¨°, segons la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferr¨¦, ¡°la majoria dels qui s¡¯enduien aquests llibres tamb¨¦ incorporaven novel¡¤les¡±.

Ja sigui per aix¨° o per les notables vendes que ja es van registrar durant el cap de setmana (en el qual, excepcionalment, les llibreries van obrir el diumenge), el gremi calcula que almenys s¡¯hauran igualat els 21,8 milions d¡¯euros del 2017 (que ja va suposar un increment d¡¯un 4% en relaci¨® amb el 2016).

A la facturaci¨® no ha estat aliena, un any m¨¦s, la massiva i diversa aflu¨¨ncia d¡¯autors, almenys uns 300 de tota condici¨®, en un ampli ventall que oscil¡¤lava des d¡¯Almudena Grandes, Javier Mar¨ªas, Enrique Vila-Matas, Eduardo Mendoza, Fernando Aramburu, Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, Quim Monz¨®, Mary Beard i Mar¨ªa Due?as fins a Laura Escanes o Raquel C¨®rcoles.

¡°No m¡¯havia imaginat mai una cosa aix¨ª; acostumada a la relaci¨® en l¨ªnia, un contacte tan f¨ªsic com aquest ¨¦s emotiu¡±, deia sorpresa la gran historiadora Beard, emocionada tamb¨¦ perqu¨¨ molts lectors li demanaven la dedicat¨°ria per als seus professors... de llat¨ª. ¡°Encara hi ha esperan?a¡±, clamava l¡¯autora de SPQR i de La veu i el poder de les dones.

¡°?s semblant al que passa a l¡¯Argentina; tamb¨¦ detecto la fascinaci¨® de qui veu alg¨² molt televisiu, aquest indefinible espasme de felicitat que els genera¡±, deia amb el seu pausat fil de veu C¨¦sar Aira, que debutava en un Sant Jordi.

La pol¨ªtica ha deixat certa empremta en el cromatisme de la festa. Aix¨ª, el groc s'ha fet m¨¦s present que altres anys. Les parades que tradicionalment mantenen l¡¯ANC i ?mnium Cultural estaven plenes a vessar d¡¯aquest color. A la primera, als famosos lla?os grocs s¡¯hi ha afegit un heterogeni merchandising en qu¨¨ han triomfat sobretot uns fulards (5 euros). En aquesta i a la d¡¯?minum predominaven les roses grogues; aquesta ¨²ltima entitat n'ha promogut la compra com a homenatge als pol¨ªtics empresonats, flors que despr¨¦s es dipositaven en un mural a la pla?a de Catalunya.

El Gremi de Floristes ha calculat que s¡¯han venut 700.000 roses d¡¯aquest color (un 10% del total, quan altres anys tot just arribaven al 3%, potser per la seva immerescuda fama de pigmentaci¨® de la mala sort, malgrat que ¨¦s el color preferit de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez). L¡¯opci¨® de la ciutadania ha estat fer un doblet: ha incorporat la groga a la tradicional vermella. A mig mat¨ª, davant la tend¨¨ncia, ja se n¡¯oferien packs: una rosa vermella, m¨¦s una altra groga, m¨¦s una reproducci¨® en miniatura d¡¯una urna de les utilitzades l¡¯1-O es venien per 18 euros, 2,5 dels quals es destinaven a ?mnium.

No semblava, de bon mat¨ª, que la pol¨ªtica estaria tan allunyada, quan l¡¯alcaldessa Ada Colau, en el seu discurs de benvinguda a les gaireb¨¦ 500 persones entre escriptors i gent del sector del llibre que s¡¯han apropat a l¡¯esmorzar que el Consistori oferia aquest any per primera vegada al Palau de la Virreina, ha assegurat que ¡°aquest Sant Jordi no ¨¦s normal, amb la Generalitat intervinguda pel 155... Per¨° aqu¨ª tots, i tots els colors, sou benvinguts, aqu¨ª no se¡¯n prohibeix cap¡±, ha dit en refer¨¨ncia als incidents de la final de la Copa del Rei de dissabte, quan la Policia va confiscar tota indument¨¤ria d¡¯aquest color als aficionats blaugrana.

A banda d'algunes declaracions de pol¨ªtics, no hi ha hagut gaire m¨¦s senyal d'interfer¨¨ncia, tret de la tan provocadora com imaginativa pres¨¨ncia d'Albert Boadella, president de la imaginada Tab¨¤rnia, que ha signat exemplars del seu llibre des d'un catamar¨¤ als peus del monument a Colom, una enginyosa sortida per a temes de seguretat. La naturalitat amb la qual s'ha desenvolupat la jornada fins i tot ha sorpr¨¨s alguns dels 19 corresponsals de prestigiosos mitjans estrangers d'una desena de pa?sos que han estat convidats per la Generalitat a viure en directe una diada de Sant Jordi. ¡°Sempre vinc a Barcelona per cobrir manifestacions de conven?uts d'un signe o de l'altre, i per una vegada veig que hi ha escriptors i llibres que reflecteixen un estat o un altre amb for?a conviv¨¨ncia; estan dividits, per¨° es porten b¨¦. Ho sembla, oi?¡±, comentava la corresponsal de Le Monde a Espanya, Sandrine Morel.

¡®Passarel¡¤les¡¯ per als vianants

Si l'esmorzar multitudinari municipal ha estat una de les grans novetats c¨ªviques, l'altra ha estat la decisi¨®, per primera vegada, de crear passarel¡¤les per als vianants entre dues de les grans vies llibresques de la jornada, el passeig de Gr¨¤cia i la Rambla de Catalunya, tallant el tr¨¤nsit rodat transversalment. Tot i que els organitzadors admeten la necessitat de ¡°donar-los m¨¦s vida amb m¨¦s parades¡±, la iniciativa ha tingut el seu efecte, ja que les aglomeracions no semblaven les de les ¨²ltimes edicions. Tamb¨¦ la facturaci¨® a les parades anava lleugerament per sota, fen¨°mens, tots dos, que s'han incrementat despr¨¦s del final de la jornada laboral i escolar. ¡°Est¨¤ millor perqu¨¨ la gent pot veure els llibres amb m¨¦s calma i sense empentes. Encara que caldria una mica m¨¦s d'animaci¨®¡±, explicava el responsable d'un estand de l'editorial Periscopi, instal¡¤lat en aquesta nova ¨¤rea. Si Consell de Cent estava tranquil, el triangle format per Diagonal, Rambla de Catalunya i C¨°rsega encara estava m¨¦s buit.

D'altra banda, Sant Jordi ha estat tamb¨¦ un reflex dels temps socioliteraris: els escriptors encaixen ja amb resignaci¨® l'inevitable autoretrat; ara temen m¨¦s, com deia Vila-Matas, que signava la seva recopilaci¨® d'articles Imp¨®n tu suerte?(C¨ªrculo de Tiza), ¡°que et vinguin amb els seus llibres autopublicats perqu¨¨ els hi llegeixis o comentis¡±. O que abans de mirar la dedicat¨°ria en el paper, corroborin que la imatge del m¨°bil no hagi sortit moguda.

Confessava Vila-Matas al seu tamb¨¦ esc¨¨ptic company d'empresa C¨¦sar Aira la visita d'un lector que li havia regalat una fotografia d'ell amb la resta de la seva classe del curs 1955-1956, inquietament tots numerats. ¡°Qui ets?¡±, li ha preguntat l'argent¨ª: ¡°El 37; ell era el 23, per¨° no ens hav¨ªem dit mai res fins ara¡±.

¡°Hola superjutge! Qu¨¨ has estat el millor jutge d'Espanya!¡±, li ha etzibat, en canvi, un jove seguidor a Baltasar Garz¨®n abans que li estamp¨¦s la signatura en el seu llibre, informa Blanca Cia. ¡°Una hora i ja tinc la m¨¤ cansada¡±, es queixava el magistrat, molt cr¨ªtic amb la judicialitzaci¨® del proc¨¦s. ¡°Assistim a la polititzaci¨® de la just¨ªcia: em sembla molt perill¨®s for?ar la norma i veure rebel¡¤li¨® on no n'hi ha; aix¨° s'hauria de jutjar a Catalunya, que ¨¦s on es van produir els fets i no al Suprem¡±.

Garz¨®n no ha patit la pressi¨® que han viscut l'exconseller Santi Vila i l'exdiputat Joan Coscubiela, que l'atzar de les signatures ha convertit en particulars escortes de Fernando Aramburu. ¡°Deixa alguna cosa per als altres¡±, ha fet broma el segon arran de les cues que es formaven davant de l'autor guipusco¨¤, que, per segon Sant Jordi consecutiu, ha signat una infinitat d'exemplars del seu Patria per segona diada consecutiva. A la una, s'esfor?ava per donar arguments de compra de la seva ¨²ltima obra, Autorretrato sin m¨ª. ¡°No ¨¦s una novel¡¤la, per¨°, est¨¤ escrita amb el cor¡±, exposava. No li importava gaire a Mar¨ªa Due?as, una de les triomfadores de la jornada amb la seva Las hijas del capit¨¢n, no fos sempre reconeguda en el seu trasllat d'una caseta de signatura a l'altra, informa Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s. ¡°Gaireb¨¦ ho prefereixo: vull que valorin les meves hist¨°ries i el treball que hi ha darrere¡±.

L'anonimat no era el cas ni de Mart¨ª Gironell (el seu La for?a d'un dest¨ª, la novel¡¤la m¨¦s venuda en catal¨¤, va avan?ar que tindr¨¤ versi¨® en angl¨¨s) ni d'Almudena Grandes, que m¨¦s d'una vegada ha hagut de signar d'una sola tacada per a un lector les quatre voluminoses entregues dels seus particulars episodis nacionals del segle XX. Afable com sempre, l'autora canviava fins i tot de ploma segons el gruix i la qualitat de paper de les edicions dels seus llibres a signar. ¡°Si no, els deixo unes guardes fetes un desastre¡±, puntualitzava respectuosa.

Curiosament, l'autora utilitzava una ploma id¨¨ntica a la de Javier Mar¨ªas, tan gener¨®s en les seves dedicat¨°ries per a Berta Isla (no menys de tres o quatre l¨ªnies, sempre amb adjectius diferents) com elegant en el seu posat: impol¡¤luta sempre la seva part de la taula, portacigarros met¨¤l¡¤lic i bonic i min¨²scul cendrer port¨¤til de metall daurat mat. ¡°S'ha posat dif¨ªcil aix¨° de fumar en aquest pa¨ªs¡±, deia poc abans d'assegurar: ¡°El tipus de trobada d'aqu¨ª entre lectors, llibres i escriptors no t¨¦ comparaci¨® amb altres ciutats¡±. Avui s'ha tornat a demostrar.