Tres llibres ineludibles

Fa uns anys, durant un sopar d'estiu, uns amics em van preguntar per qu¨¨ havia decidit quedar-me a viure a Barcelona. I en un r¨¨gim dictatorial. Vaig contestar que m'havia quedat a viure a Barcelona per dues raons cabdals. (N'hi ha una tercera: que mentre a l'Argentina s'intu?a una dictadura sagnant com la que al final va sobrevenir el 1976, a Espanya el r¨¨gim de Franco, tot i que no el franquisme, comen?ava a donar mostres clares d'esgotament). Una van ser les tombes romanes de la pla?a de la Vila de Madrid. L'altra, el dia de Sant Jordi.

Quan vaig arribar a Barcelona, desconeixia que aqu¨ª hi hagu¨¦s hagut una col¨°nia romana fundada per August. Aix¨ª que per a mi aquesta troballa va ser gaireb¨¦ miraculosa, perqu¨¨ ja coneixia un fet que sempre em va fer dissimular la crueltat de l'emperador rom¨¤ respecte als seus adversaris: que no crem¨¦s l'Eneida, desobeint amb aix¨° les instruccions p¨°stumes que havia deixat Virgili. (Sempre em vaig preguntar com havia interpretat August, suposant que l'hagu¨¦s llegida, la quarta ¨¨gloga de les Buc¨°liques, on s'anuncia l'enigm¨¤tic naixement d'un nen). Uns anys m¨¦s tard vaig adquirir a Tarragona un guard¨® d'August, que presideix la meva taula de treball, tamb¨¦ motiu de perplexitat dels qui s'apropen al meu despatx. Aix¨° va ser perqu¨¨ vaig saber per atzar que August (quan encara era Octavi) tamb¨¦ havia perdonat la vida a Horaci, guia imprescindible per a qualsevol cr¨ªtic literari digne d'aquest nom. En la batalla de Filipos, a Gr¨¨cia, compareixia l'ex¨¨rcit del b¨¤ndol que havia assassinat Juli C¨¨sar contra les tropes d'Octavi i Marc Antoni (abans d'embolicar-se amb Cle¨°patra fins a la sublim perdici¨® de tots dos). En aquesta batalla hi havia l'autor de l'Ep¨ªstola als Pisons, que tan bon punt va albirar el perill que l'assetjava, es va escapolir tan lluny com va poder, imitant amb aquesta actitud, ves per on, la fugida del mateix Octavi, nom¨¦s que al¡¤legant una oportun¨ªssima malaltia per no conduir (per escaquejar-se, segons les males lleng¨¹es) el seu ex¨¨rcit en aquesta transcendental batalla. Els anys van passar i August, que sabia que Horaci havia format part aquell dia del b¨¤ndol enemic, aix¨ª i tot el va nomenar poeta ¨¤ulic. A partir d'aquests fets, dins meu?acostumo a referir-me a Barcelona com a Barcino. (Soc dels qui est¨¤ segur que la idea de Catalunya, com a ens que es va desprendre de la Corona carol¨ªngia, neix a Barcelona. I, a m¨¦s, tamb¨¦ se sap que Guifr¨¦ el Pil¨®s portava a les venes sang romana).

He dit que la segona causa va ser el 23 d'abril. Exactament el del 1972. No tenia ni idea de l'exist¨¨ncia d'aquesta festa. I molt menys que estigu¨¦s tan relacionada amb el llibre, la meva ¨²nica passi¨®, independentment del que fes llavors per sobreviure. Aix¨ª que ¨¦s natural que avui aquest article tracti de llibres. D'alguns llibres molt concrets. Avui ja no recordo quins van ser els m¨¦s venuts en aquella ¨¨poca, suposant que se'n fes una llista. S¨ª que s¨¦ que aquell dia, com que treballava a la llibreria del Drugstore del passeig de Gr¨¤cia, el meu cap (que era un gu¨¤rdia civil retirat) em va posar de vigilant perqu¨¨ ning¨² entr¨¦s a la terrassa coberta que s'havia muntat per acollir una taula rodona en la qual participaven els grans noms del boom. All¨¤ hi havia Mario Vargas Llosa, Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, Jos¨¦ Donoso, Jorge Edwards, Bryce Echenique, etc. La meva tasca consistia a estar dret, d'esquena a l'esdeveniment, i no deixar passar ning¨². Amb els anys recordo que el meu cap em va felicitar per com havia fet la meva feina. I ¨¦s veritat, vaig ser molt escrupol¨®s amb el compliment de la meva tasca, per¨° aix¨° no em va privar d'atendre el contingut del que es debatia.

Han passat els anys i segueixo experimentant el mateix entusiasme, o fins i tot m¨¦s que llavors. Pel 23 d'abril i pels llibres. Encara no he sortit de casa. Cap al migdia sortir¨¦ al carrer a trobar-me amb les paradetes, els enamorats i les bones novel¡¤les o assajos que s'han publicat aquests ¨²ltims mesos. S¨¦ d'entrada que el llibre m¨¦s venut en catal¨¤ (i subratllo aix¨° d'en catal¨¤) ser¨¤ el d'un autor medi¨¤tic, una q¨¹esti¨® que hauria de ser motiu de reflexi¨® entre la ind¨²stria del llibre, els canals de difusi¨® i els mateixos lectors. Jo tinc els meus llibres preferits. En s¨®n tres: Les possesions (Anagrama), de Llucia Ramis;?La confabulaci¨® dels irresponsables (Anagrama), de Jordi Amat, i Muerte con ping¨¹ino (Blackie Books), d'Andrei Kurkov. Tres lectures ineludibles per als temps que corren.