¡°?s un privilegi guanyar-se la vida venent emocions¡±

Aquest divendres la sala Luz de Gas de la capital catalana acollir¨¤ l¡¯actuaci¨® del pianista Cameron Graves, un nom del qual es parlar¨¤ en un futur immediat. El concert marcar¨¤ l¡¯inici del Festival de Jazz de Barcelona, el nucli central del qual es desenvolupar¨¤ el novembre i que aquest any arriba a la 50a edici¨®. Pocs festivals europeus poden presumir d¡¯aquesta xifra, que podria ser m¨¦s alta, ja que el certamen va comen?ar la seva cursa el 1966 per¨° va tenir tres anys d¡¯aturada entre l¡¯abandonament del Hot Club i la seva recuperaci¨® per l¡¯Ajuntament de la ciutat. Des de 1989, s¡¯encarrega de l¡¯organitzaci¨® la productora musical The Project, empresa que tamb¨¦ est¨¤ d¡¯aniversari, ja que va n¨¦ixer fa trenta anys organitzant, precisament, un concert de jazz: el de Chet Baker. Tito Ramoneda (Barcelona, 1962), cofundador de l¡¯empresa i director del festival, es mostra euf¨°ric davant la celebraci¨® d¡¯aquestes cinquanta edicions.

Pregunta. ?s una xifra que porta connotacions m¨¤giques, la del 50...

Resposta. ?s un moment hist¨°ric per al festival i per a la ciutat. ?s gaireb¨¦ una hero?citat que un festival centrat en una m¨²sica que no ¨¦s comercial i amb un format com el nostre, que no ¨¦s un festival de cap de setmana, hagi pogut mantenir viva la flama tots aquests anys.

P. El cartell de la primera edici¨®, de 1966, posa encara la pell de gallina a qualsevol aficionat: Dave Brubeck, Max Roach, Sonny Rollins, Stan Getz, Astrud Gilberto, Illinois Jacquet... i, per descomptat, Tete Montoliu. Va n¨¦ixer de mans privades, l¡¯amo del club Jamboree. L¡¯organitzaci¨® va passar despr¨¦s pel Parc d¡¯Atraccions de Montju?c, el Hot Club, l¡¯Ajuntament i el 1989 apareixen vost¨¨s. Com arriba el festival a les seves mans?

R. Ens en fem c¨¤rrec despr¨¦s que l¡¯administraci¨® prengui la decisi¨® equivocada, com el temps ha demostrat, de matar el festival en crear el Festival de Tardor. Vist ara, va ser una bogeria empresarial agafar un festival de jazz sense ajudes ni patrocinadors. Per¨° hem aconseguit arribar a l¡¯edici¨® 50!

P. Per qu¨¨ l¡¯Ajuntament barcelon¨ª va decidir matar el festival?

R. Aquell any es va crear, dins l¡¯Olimp¨ªada Cultural, el Festival de Tardor, que hauria d¡¯haver reunit en un sol projecte el Memorial Xavier Reg¨¤s de teatre, el Festival Internacional de M¨²sica i el Festival de Jazz. Com a promotors, vam oferir en el nou festival noms com Miles Davis o Gerry Mulligan, per¨° cap proposta entrava en els criteris de la direcci¨®. Davant d¡¯aquesta situaci¨® vam creure que el festival no podia morir per una pol¨ªtica puntual, ja que ning¨² assegurava que despr¨¦s de 1992 tot continuaria. Ens pod¨ªem arriscar que la ciutat perd¨¦s aquell patrimoni cultural? Vam plantejar aquesta pregunta a l¡¯Ajuntament i van accedir a cedir-nos la marca, per¨° sense cap subvenci¨®. Vam comen?ar, com qui diu, amb una m¨¤ davant i l¡¯altra darrere. La travessia ha estat llarga.

P. De totes maneres, en la seva primera edici¨® The Project ja va presentar un cartell d¡¯altura: Miles Davis, Modern Jazz Quartet, Pat Metheny, Wynton Marsalis... A punt de comen?ar aquesta edici¨®, el festival segueix sent privat?

¡°Hi ha festivals a Espanya que viuen del diner p¨²blic i que paguen preus molt alts per les actuacions; fan una compet¨¨ncia deslleial¡±

R. ?s privat amb ajudes p¨²bliques de l¡¯Ajuntament, que sempre ha cregut que ¨¦s bo per a la ciutat, de la Generalitat i, m¨¦s residuals, del Ministeri de Cultura. Un 16% del pressupost prov¨¦ de les subvencions p¨²bliques; el 34%, de diversos patrocinadors, i la resta, de la taquilla. El nostre gran patrocinador ¨¦s el p¨²blic. Som un festival privat amb esperit de festival p¨²blic.

P. En aquest temps, l¡¯Ajuntament barcelon¨ª ha canviat tres vegades de color pol¨ªtic. Aquests canvis han afectat d¡¯alguna manera la seva relaci¨®?

R. No hi ha hagut cap canvi de criteri, ni a favor ni en contra. Tots han valorat el festival i han cregut que s¡¯ha de protegir com a patrimoni de la nostra cultura. Una altra cosa ¨¦s si els recursos que s¡¯hi destinen s¨®n suficients. Evidentment, ho s¨®n per fer el festival que fem; si tingu¨¦ssim m¨¦s recursos, el festival podria ser molt m¨¦s potent.

P. S¡¯ha parlat molt de la guerra de preus entre festivals al moment de contractar, de les subhastes per aconseguir gires nord-americanes a preus clarament inflats, molt per sobre del que cobren aquests artistes al seu propi pa¨ªs. Com els afecta?

R. Nosaltres ens en mantenim al marge i, desgraciadament, perdem oportunitats per no voler o no poder pagar el que altres festivals paguen. Hi ha festivals a Espanya que essencialment viuen dels diners p¨²blics, que paguen uns preus molt alts i que despr¨¦s no els han de justificar amb la taquilla. Estan exercint una mena de compet¨¨ncia deslleial. Alguns festivals ho justifiquen en generar importants recursos d¡¯hostaleria al seu voltant. El nostre ¨¦s molt transversal en temps i locals, que d¡¯altra banda paguem religiosament. Aix¨° ens allunya de l¡¯hostaleria: el nostre festival est¨¤ pensat per degustar exclusivament la m¨²sica. No es tracta de compartir la nit, les cerveses, l¡¯entorn amb els amics; aqu¨ª l¡¯¨²nic entorn ¨¦s el concert, i les cerveses es prenen despr¨¦s. Nosaltres nom¨¦s venem emocions. ?s un privilegi poder guanyar-me la vida venent emocions! D¡¯altra banda, som conscients que sempre hi haur¨¤ alg¨² disposat a pagar xifres desorbitades. ?s llavors quan l¡¯artista ha de decidir si li val la pena fer una parada a Barcelona... I tenim la immensa sort que molts m¨¤nagers i artistes tenen Barcelona com a refer¨¨ncia. Aqu¨ª sempre se¡¯ls ha tractat molt b¨¦, senten la calor i el caliu del p¨²blic; segons molts artistes, un dels millors p¨²blics d¡¯Europa.

P. Com els han afectat els darrers esdeveniments sociopol¨ªtics a Catalunya i, especialment, la implantaci¨® de l¡¯article 155?

R. Al voltant del primer d¡¯octubre passat vam notar una baixada d¡¯assist¨¨ncia, per¨° no tan important com la que va patir, per exemple, el teatre. Cada dia generava una not¨ªcia hist¨°rica, la gent volia arribar a casa i viure aquesta not¨ªcia, per¨° al mateix temps no van deixar d¡¯anar a concerts. Ara es torna a consumir m¨²sica amb naturalitat i no crec que sigui, com diuen, per oblidar les penes. Tenim un p¨²blic que perfectament pot escoltar m¨²sica i seguir connectat a la realitat.

P. I pel que fa a les subvencions?

R. No s¨¦ com afectar¨¤ el 155 les subvencions, perqu¨¨ encara no s¡¯han publicat, per¨° curiosament fa dues setmanes ens vam assabentar per la premsa que el Consell de Ministres ha nomenat Esdeveniment d¡¯Especial Inter¨¨s el 50¨¨ aniversari del Festival de Jazz de Barcelona. Ara s¡¯ha de veure com es materialitza aquest nomenament una vegada aprovin els pressupostos. En l¡¯altra cara de la moneda, el 155 ha provocat una aturada en la presa de decisions que ens ha afectat negativament: el primer de juny se celebra el Dia Internacional del Jazz i ens hav¨ªem mogut perqu¨¨ aquest any Barcelona fos triada capital mundial del jazz. Totes les institucions hi estaven d¡¯acord i ho veien justificat; fins i tot hav¨ªem reservat el Palau de la M¨²sica. Despr¨¦s de la implantaci¨® del 155 tot s¡¯ha paralitzat i ens hem quedat sense aquesta capitalitat.

P. Un altre punt que est¨¤ llastrant darrerament els concerts ¨¦s la revenda fraudulenta d¡¯entrades a trav¨¦s d¡¯internet.

R. Internet ha estat bo per a la difusi¨® i per a la venda d¡¯entrades, per¨°, al mateix temps, aixopluga gent que fa negoci comercialitzant i apropiant-se de continguts que no s¨®n seus, estafant i enganyant. Simulen que s¨®n un web de venda oficial i venen entrades abans fins i tot que aquestes hagin sortit a la venda. Fan creure que s¨®n llocs oficials i, jugant amb l¡¯ansietat de la gent, els fan pagar preus desorbitats, fins a 500 euros per una entrada que en val 60. Despr¨¦s arriben al concert i aquesta entrada ¨¦s falsa. Aix¨° passa constantment i genera problemes d¡¯ordre p¨²blic, controls addicionals, queixes... A m¨¦s de ser una estafa per als afectats, tamb¨¦ influeix en el sector, perqu¨¨ si et gastes 500 euros, deixar¨¤s d¡¯anar a altres concerts: tothom t¨¦ un pressupost.

P. Qu¨¨ es pot fer?

R. D¡¯entrada, que Google es tregui aquesta careta tan c¨ªnica que t¨¦ de dir que exigeix garanties dels seus anunciants i que deixi d¡¯acceptar els diners d¡¯aquestes empreses per col¡¤locar-se en les primeres cerques. El dia que aquests webs no tinguin visibilitat als primers llocs, el panorama canviar¨¤ en un 95%. El ministeri fa un any que ho estudia, per¨° a pesar que hi estan tots els partits d¡¯acord, encara no ha fet res. S¡¯hauria d¡¯actuar preventivament per obligar Google a no acceptar publicitat dels webs de revenda, aix¨ª s¡¯acabaria bona part del problema.