A la casa grega del Paddy

Vaig acceptar una mica tard la invitaci¨® de l¡¯escriptor Patrick Leigh Fermor de visitar la seva casa grega: vaig anar-hi la setmana passada i el Paddy ja fa gaireb¨¦ set anys que ¨¦s mort. Per descomptat, no hi vaig trobar un plat a taula. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que la seva famosa vil¡¤la al poble de Kardamili, a Mani, al sud del Pelopon¨¨s, destinaci¨® durant d¨¨cades de part del m¨¦s granat de la cultura mundial (per aqu¨ª van passar Lawrence Durrell, Chatwin), no queda precisament de pas, per no dir directament que queda a la quinta forca. De fet, vaig haver d¡¯enganyar els meus acompanyants, amb qui feia un tour festiu cultural per la pen¨ªnsula, perqu¨¨ m¡¯acompanyessin a la remota localitat i, a m¨¦s, ho fessin a canvi de no visitar Esparta. ¡°No farem un munt de quil¨°metres i pujarem les putes muntanyes Ta¨ªgetos nom¨¦s perqu¨¨ tu et donis el luxe d¡¯enviar un grapat de postals que posin ¡®Aix¨° ¨¦s Esparta!¡±. Cal veure com em coneixen els amics, per¨° tamb¨¦ volia veure si, com deia el Paddy que deia Paus¨¤nias, encara s¡¯hi conservava la closca de l¡¯ou de cigne que va pondre Leda i de la qual va sorgir Helena de Troia. Haur¨¤ de ser en una altra ocasi¨®. Esparta no es mour¨¤.

Despr¨¦s de rec¨®rrer Micenes ¨Calmenys em vaig poder fer un selfi a la Porta dels Lleons¨C i dinar a la cafeteria La Belle Helene de Menelas (sic), vam tirar amb el cotxe cap avall, via Tr¨ªpoli, en direcci¨® a Kalamata. Des d¡¯all¨¤ fins a Kardamili (la vella Cardamila, una de les set ciutats mess¨¨niques que, segons Homer, Agam¨¨mnon va oferir a Aquil¡¤les per apagar la seva ira ¨Cl¨°gicament ell preferia que li retornessin Briseida¨C) hi porta una carretera infame, i molt tra?dora, 35 quil¨°metres de corbes que t¡¯arrosseguen per pobles deixats de la m¨¤ de D¨¦u i on, a m¨¦s, com recorda Leigh Fermor en el seu llibre sobre la regi¨®, Mani (penya-segat), encara tenen molt mal record dels pirates catalans.

Vam arribar a Kardamili quan ja era fosc i amb brega pel mig (jo havia suggerit desviar-nos a Exochori per veure l¡¯ermita d¡¯H¨¤gios Nik¨®laos, per on es van escampar les cendres de Chatwin: no va colar) i ens vam escampar pel poble, que t¨¦ un aire de Dei¨¤ i el caracteritza un llarg carrer amb boniques cases de pedra d¡¯estil veneci¨¤, cadasc¨² remugant les seves queixes pel transcurs del viatge. Els altres van recalar finalment en una taverna (vaig evitar dir-los que el Paddy afirmava que a Kardamili servien la pitjor retsina de tot Gr¨¨cia) i jo vaig aprofitar per anar a la llibreria local, on em vaig trobar amb un desplegament d¡¯edicions de llibres de Leigh Fermor en diverses lleng¨¹es i un llibreter, el Giorgos, que va recelar de l¡¯entusiasme de l¡¯inesperat visitant que presumia de la seva amistat amb l¡¯escriptor, per¨° anava vestit amb una samarreta amb un hoplita espart¨¤ estampat i la llegenda ¡°Fuck yourself, Xerxes¡±.

El Paddy ja deia que els habitants de Mani senten una inveterada m¨¦fiance cap als forasters, els resulten sospitosos d¡¯entrada per haver arribat fins all¨¤ a baix i, a m¨¦s, ves a saber si no ets un turc ressagat. En una paret de l¡¯establiment hi penjava un panell de cartr¨® amb fotos del Paddy (una vestit d¡¯oficial, de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ va segrestar el general alemany Kreipe a Creta) i dedicat¨°ries a m¨¤, en grec. El llibreter em va dir que el Mihaly, com l¡¯anomenaven a Gr¨¨cia, visitava habitualment l¡¯establiment i era amic seu. Vaig acabar comprant un exemplar de Mani per congraciar-me amb un dels meus companys d¡¯expedici¨® i li vaig demanar que me¡¯l dediqu¨¦s.

Vaig recuperar els meus acompanyants al caf¨¨ Androuvitsa, on, sota una parra, ja anaven for?a contents. Va resultar que la jove encarregada, Anna Zervea, sabia un munt de coses del Paddy i l¡¯havia conegut b¨¦. ¡°Tothom li tenia estima... La primera vegada, ell i la Joan, la seva dona, van arribar caminant i es van allotjar aqu¨ª mateix, el meu avi llogava habitacions al pis de dalt¡±. L¡¯Anna em va explicar una hist¨°ria fenomenal: la trobada a Kardamili entre Patrick Leigh Fermor i el comte Alm¨¢sy d¡¯El pacient angl¨¨s! No el de deb¨°, ¨¦s cert, sin¨® el del cinema. Resulta que el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula, Ralph Fiennes, que encarnava l¡¯explorador i comte hongar¨¨s, va viatjar al poble per veure el Paddy, perqu¨¨ el seu pare n¡¯era un gran admirador. ¡°Imagina¡¯t la impressi¨® que ens va causar veure Fiennes pel carrer, que era tot glamur. Va anar a casa del Paddy i despr¨¦s va continuar el seu viatge, estava fent la ruta d¡¯Ulisses¡±. Aix¨° em va portar a preguntar-li per la famosa platja de les sirenes. El Paddy en duia una, de cua doble, tatuada al bra?. ¡°S¨®n nereides, nimfes, s¡¯explica que sortien del mar per veure Neopt¨°lem, el fill d¡¯Aquil¡¤les. Hi havia un temple dedicat a elles on ara hi ha l¡¯esgl¨¦sia¡±. Tamb¨¦ es diu que unes tombes que hi ha als afores s¨®n les de C¨¤stor i P¨°l¡¤lux, els germans d¡¯Helena... Molts habitants de Kardamili es tenen per descendents dels bizantins fugits despr¨¦s de la caiguda de Constantinopla i l¡¯imperi dels Pale¨°legs. Segur que al Paddy li encantava la connexi¨®.

L¡¯Anna em va explicar una hist¨°ria fenomenal: la trobada al poble? entre el Paddy? i el comte Alm¨¢sy d¡¯El pacient angl¨¨s! Resulta que el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula, Ralph Fiennes, va viatjar al poble per veure l'escriptor

El mat¨ª seg¨¹ent, seguint les indicacions de l¡¯Anna, vaig anar a veure la casa de Leigh Fermor, punt central de la meva peregrinaci¨® a Kardamili. La vil¡¤la ¨¦s, de fet, als afores, en un lloc anomenat Kalamitsi i, envoltada d¡¯oliveres i xiprers ben alts, resulta gaireb¨¦ invisible. La propietat limita amb el mar i t¨¦ una escala de pedra que porta a una petita cala, que ¨¦s pr¨¤cticament privada. Vaig aparcar el cotxe i vaig c¨®rrer joi¨®s a l¡¯entrada del jard¨ª, per¨° em van impedir el pas. Resulta que la casa, que era visitable despr¨¦s de la mort del Paddy ¨Cprevi perm¨ªs del museu Benaki d¡¯Atenes, al qual la va llegar l¡¯escriptor¨C, ja no ho ¨¦s, ja que s¡¯hi estan fent grans obres de rehabilitaci¨®. De res va servir que addu¨ªs que el mateix Paddy m¡¯hi havia convidat i que fins i tot m¡¯ofer¨ªs a recitar-hi, en llat¨ª, l¡¯oda a Taliarc (la d¡¯Horaci que van compartir ell i Kreipe durant el segrest). Res de res. Em vaig sentir alhora derrotat, humiliat i entristit. Havia anat tan lluny nom¨¦s per arribar tard i malament. Vaig acceptar el meu dest¨ª i vaig marxar capcot cap a la platja. I pensar que podria haver anat a Esparta! Per¨° llavors vaig sentir que em cridaven. L¡¯enginyer Dimitrios Pastras havia telefonat al Benaki i m¡¯autoritzaven la visita. No s¨¦ qu¨¨ els devia dir, potser que era menys perill¨®s si em tenien vigilat. El cas ¨¦s que vaig entrar a l¡¯habitatge grec del Paddy molts anys despr¨¦s (2001) que, mentre menj¨¤vem truita a Chelsea, ell em convid¨¦s a visitar-lo.

Vaig rec¨®rrer les diferents depend¨¨ncies que em coneixia de mem¨°ria. El sal¨®, l¡¯estudi, de l¡¯escriptor, el porxo, els arcs. Tot estava buit. La sensaci¨® de desolaci¨® era absoluta. La reforma era profunda. Nom¨¦s en quedava una closca buida. En una paret, protegida sota un panell de porexpan hi havia la famosa m¨¤scara de cer¨¤mica obra del seu amic Ghika. En una galeria entraven i sortien les orenetes. Ni un llibre. Al pati, vaig caminar sobre els mosaics de pedres cap a l¡¯exedra des d¡¯on el Paddy i els seus amics contemplaven alegrement com es feia fosc sobre el golf de Mess¨¨nia. El dia era gris i el mar no refulgia. Vaig recordar la il¡¤lusi¨® amb la qual els Leigh Fermor van aixecar casa seva amb l¡¯amfiteatre de les muntanyes a l¡¯esquena. Arribava tard, arribava tan tard. Em va envair una sensaci¨® d¡¯infinita tristesa: d¡¯aquelles vides brillants aqu¨ª ja no hi quedava res. Tot passa i mor. Tot t¨¦ un final.

Me¡¯n vaig anar amb una sensaci¨® amarga. No em va animar trobar a la platja uns vells cal?otets abandonats. Em vaig asseure desil¡¤lusionat i abatut. Al costat de la casa cremaven rostolls i el vent portava una fina pluja de cendres que semblaven les restes d¡¯un m¨®n esva?t. Llavors, un moviment em va cridar l¡¯atenci¨® a la costa al fons de la badia. Vaig mirar amb la meva petita ullera de llarga vista. Era un grup de set garses blanques. Eren al davant d¡¯una cova als cingles que hi havia a la vora del mar. Vaig pensar que potser eren les nereides de la llegenda. I llavors vaig recordar els ocells que dibuixava el Paddy en les dedicat¨°ries dels seus llibres, les aus que volen entre les seves lletres. Vaig entendre que les garses eren un ¨²ltim regal. I em vaig dir que en l¡¯amistat, com en l¡¯amor i la bellesa, no s¡¯hi arriba mai massa tard.