El millor solista de la Masia

Andr¨¦s Iniesta plora com juga, de manera suau, elegant i harmoniosa, cadenciosa i al temps discont¨ªnua, esquitxada per moments captivadors, com si ball¨¦s un swing com a solista ¨²nic del solfeig apr¨¨s al conservatori de la Masia i int¨¨rpret singular del sentir dels carrers manxecs de Fuentealbilla. Molt pocs futbolistes dominen la relaci¨® espai-temps com el capit¨¤ del Bar?a, capa? d'udolar com Ronaldinho i d'acompanyar la jugada de la manera que nom¨¦s ho sap fer Xavi. Ni tan sols va necessitar ahir la companyia de Messi per sanglotar igual que un nen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

No hi ha pauses m¨¦s desgarradores que les d'Iniesta. Les seves s¨®n conduccions netes i serenes, com si fos un patinador, fins que frena per sortejar, per regatejar, per desequilibrar, i s'esfuma conf¨®s amb la cal? que marca la l¨ªnia de banda, l'¨¤rea gran i la petita, els marges del joc, l'ample i llarg del Camp Nou. T¨¦ una veu tan tr¨¦mula com convincent, igual que el seu joc, comprimit per la tensi¨® emocional i futbol¨ªstica, per al final esbravar-se amb gols que anunciaven la gl¨°ria blaugrana: Stamford Bridge; consumaven el major dels desitjos espanyols: Johanesburgo; o expressaven el millor dels llegats: la final de Copa de dissabte passat a Madrid.

Els gols d'Iniesta han marcat la vida dels culers de la mateixa manera que hi ha jugadors que han marcat l'estil, pocs com Samitier, Cruyff, Guardiola o Xavi, o han marcat la difer¨¨ncia, cap de la categoria de Messi i segurament de Kubala. Marcava Iniesta i saltaven guspires a la televisi¨® mentre ressonava la r¨¤dio amb l'expressivitat juvenil de Flaquer, la salutaci¨® amb el barret a la m¨¤ de Puyal ¡ª¡°Don Andr¨¦s¡±¡ª o el crit conqueridor de Joan Maria Pou. Els punts d'Iniesta han estat al cap i a la fi com embarassos dels fills m¨¦s esperats, prenyats de felicitat, expressi¨® de la bondat del capit¨¤ del FC Barcelona.

El futbol tamb¨¦ es pot mirar amb amabilitat a trav¨¦s dels ulls vidriosos d'Iniesta, sempre proper, humil, gener¨®s i comprom¨¨s amb el seu equip, amb el seu club, amb una manera de ser tan natural que de vegades sembla infantil, com si mai hagu¨¦s deixat de ser el nen que als 12 anys va entrar al Bar?a. La vida d'Iniesta ha estat marcada pel mur de la Masia. Als 12 anys el va saltar desesperat, com qui puja a un reixat, perqu¨¨ somiava amb jugar al Barcelona, i a punt de complir els 34 ha fet mitja volta per sortir per la porta com a titular indiscutible de l'equip barcelonista, figura internacional de la selecci¨® espanyola que ara afronta el Mundial de R¨²ssia.

El sentit de l'honestedat l'ha portat a trencar el contracte per a tota la vida que tenia signat des de fa un any amb el Bar?a. Jugador i club es van donar un temps per dir-se adeu de la millor manera, per acomiadar el dol, perqu¨¨ cada part es carregui de raons per al millor dels homenatges que molt b¨¦ podria rematar-se el dia del cl¨¤ssic o amb l'¨²ltim partit de la Lliga. Autoexigent i gener¨®s, Iniesta no vol enganyar-se a si mateix ni tampoc al club, necessita agafar dist¨¤ncia, vol saltar la paret, espremut i cansat com se sent, incapa? de completar una temporada tan excel¡¤lent com la que va culminar a Madrid.

No ¨¦s moment per a l'euf¨°ria ni per a la depressi¨® sin¨® per a jugades com la del 0-4 a la final de la Copa amb el Sevilla.

Jugador a l'antiga, Iniesta sempre es va expressar ¨²nicament amb la pilota, mai la va tacar sin¨® que la va respectar, igual al carrer que al camp, sempre blanca, mai daurada com les de la Pilota d'Or. La seva ¨¦s molt senzilla, la de tota la vida, aquella que es reparteix als ques juguen per respectar el sentit col¡¤lectiu del joc i les seves lleis naturals, res a veure amb el m¨¤rqueting i l'egoisme, amb el vedell d'or que tanta malvolen?a desperta en els mercaders d'Europa, Am¨¨rica, l'?sia o l'?frica. Iniesta t¨¦ amics als diferents equips del m¨®n, tamb¨¦ al Madrid, i segurament ¨¦s un dels jugadors m¨¦s estimats del m¨®n, un trofeu ¨²nic i intangible, que s'atorga cada jornada a la pista i no als salons de Nyon o Par¨ªs.

Iniesta plora com juga i juga com viu, es deia ahir a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Mai s'havia vist una sala tan plena i emocionada com a senyal de gratitud i admiraci¨® cap a un jugador finalment alliberat, conscient que ja no pot pujar l'Everest. Molt intu?tiu, no vol estirar la seva carrera a compte del Bar?a ni tacar un curr¨ªculum que compta amb tants t¨ªtols com l'absent Messi: 31. Ha guanyat molts trofeus i, no obstant aix¨°, el seu millor record ¨¦s el dia que va debutar amb el Bar?a a Bruixes. Aquella nit va complir el seu desig des que va deixar Fuentealbilla. Ara ja ¨¦s una llegenda barcelonista, igual que els seus amics Puyol, Xavi o V¨ªctor Vald¨¦s, amb la difer¨¨ncia que, transparent com ¨¦s, ning¨² plora ni juga ni viu com ell perqu¨¨ en el solfeig de la Masia cada int¨¨rpret ¨¦s ¨²nic i irrepetible. M¨²sica mestre, abans que desaparegui l'orquestra.