SIM, pintures de guerra

Hi havia, d'una banda, l'estil, en aquarel¡¤les de tend¨¨ncia expressionista, tra? gruixut i en¨¨rgic, figures amb prou feines perfilades en negre o marr¨® fosc, indici d'algun color (una mica de vermell) dilu?t en la transpar¨¨ncia del paper vegetal, tots lluny de l'efectisme del constructivisme rus imperant. I despr¨¦s, ¨¦s clar, l'aspecte del dibuixant: educat, baix, d'ulls blaus, ¡°pensatiu, retret, herm¨¨tic¡±, com el definia el seu pare, i amb un toc de dandi angl¨¨s. ¡°Em temo que ¨¦s un feixista emboscat i amb l'excusa de dibuixar se n¡¯ha anat per les barricades espiant¡±, va reblar com a punta dels seus prejudicis Rafael Tona, del Comit¨¨ Revolucionari del Sindicat Professional de Dibuixants, per rebutjar la tasca d'aquell homenet que es va plantar amb la seva carpeta de dibuixos per si els hi volien publicar i contribuir aix¨ª a la guerra propagand¨ªstica que ja anava paral¡¤lela a la f¨ªsica en aquell estiu del 1936. Potser el que el molestava de deb¨° era el to i el protagonisme anarcosindicalista en qui se sentia m¨¦s a prop dels socialistes i comunistes de la UGT i el PSUC¡­ Amb prou feines unes setmanes despr¨¦s, va ser la CNT la que, des dels col¡¤lectivitzats Tallers Graphos, editaria en forma d'¨¤lbum Estampas de la revoluci¨®n espa?ola. 19 de julio de 1936, 31 l¨¤mines enquadernades en espiral en tres idiomes d'aquell misteri¨®s autor que signava com a SIM i que, juntament amb el Guernica de Picasso, es va convertir en una de les imatges pict¨°riques m¨¦s carism¨¤tiques i internacionals de la Guerra Civil espanyola, com ho demostraria l¡¯¨²s que en va fer la revista Life el febrer del 1937 per il¡¤lustrar un reportatge del conflicte.

Potser SIM s'havia estat preparant mitja vida per captar aquest moviment essencial i aquest realisme esquem¨¤tic sense saber-ho. Des de quan era Jos¨¦ Luis Rey Vila i, amb nom¨¦s 12 anys, estudiava en l'irland¨¨s i cat¨°lic Christian Brothers de Gibraltar, on el seu pare, agent de duanes del port de la ciutat de Cadis on el seu fill havia nascut el 1900, va decidir portar-l¡¯hi perqu¨¨ hi podia combinar l'angl¨¨s amb assignatures d'art i oficis, que enlluernaven el noi. Com l¡¯enlluernaven els moviments de l'armada brit¨¤nica i els uniformes i les desfilades que es va fer un fart de veure per culpa de la Primera Guerra Mundial.

La meca, ho tenia clar, era Barcelona, on hi havia la Llotja i bullia de possibilitats per a qui volgu¨¦s dedicar-se a l'art: publicitat, grans magatzems, diaris, revistes¡­ I aqu¨ª va trobar a finals del 1918 tot aix¨°, per¨° tamb¨¦ manifestacions massives de dones protestant per la carestia de la vida, els estralls de la grip (318 morts en un dia) i la dur¨ªssima vaga de La Canadenca que va paralitzar mig Catalunya (febrer del 1919). Un altre est¨ªmul per al seu natural rebuig al capitalisme i abonament per a les seves idees anarquistes, naturistes i veganes, que va reblar amb un antimilitarisme conreat durant els seus gaireb¨¦ dos anys de servei militar a bord del Catalu?a (1918-1920), que el va portar a la primera fila de la guerra colonial africana espanyola, al desastre d¡¯Annual, i que donaria motiu a una carpeta d'anotacions gr¨¤fiques pr¨¤cticament in¨¨dita: ?Guerra en Marruecos?

Amb el bagatge de les 11 il¡¤lustracions de Cuentos, de Nica Lund-Bourn, que va significar el seu debut com a dibuixant, l'observaci¨® de les t¨¨cniques del seu admirat il¡¤lustrador Ricardo Mar¨ªn (Blanco y Negro, ABC), amb el qual va col¡¤laborar en la revista La Esfera i de qui adoptaria amb els anys el gust pels toros, el Quixot i el folklore andal¨²s, i aquests dos primers anys a Barcelona, Rey Vila va viatjar per Europa, amb especial tirada per Par¨ªs. Consolidava la seva faceta d'il¡¤lustrador i dibuixant, que perfeccionaria en tornar a la Llotja. En aquest moment hi va con¨¨ixer Elvira Augusta Lewi, novel¡¤lista i articulista, entre altres publicacions, a D¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤ i a la Revista Ford, en la qual entre el 1931 i el 1936 col¡¤laborar¨¤, com ho far¨¤ tamb¨¦, i una altra vegada gr¨¤cies a una dona, la periodista Mari Luz Morales, futura directora de La Vanguardia en plena Guerra Civil, en les publicacions dels prestigiosos magatzems Santa Eul¨¤lia.

Contrasta misteriosament la llum mediterr¨¤nia, els colors blaus, blancs i marrons i l'aire art d¨¦co de l¨ªnies fines dels personatges que caracteritzen els treballs de Rey Vila en aquestes publicacions amb el predomini del negre i marr¨® de les aquarel¡¤les de guerra d'aquest tal SIM, enigm¨¤tica signatura en tinta xinesa fina que b¨¦ podia confondre's amb les sigles del temible Servei d¡¯Intel¡¤lig¨¨ncia Militar republic¨¤. M¨¦s aviat semblaria respondre a l'abreviatura de Simone, per l'escriptora i militant d¡¯esquerres Simone Weil, que Rey Vila hauria conegut a Par¨ªs i a la qual hauria acompanyat al front de l¡¯Ebre. Aix¨ª ho sostenen Joan Prados i Jaume Rodon a SIM. Dibuixant de la revoluci¨® que, profusament il¡¤lustrat, acaben de coeditar Viena i l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Una l¨ªnia per acabar amb l'angoixa

"Quan ens acostem a qualsevol ¨¦sser viu rebem un primer xoc visual, aquest ¨¦s el punt de partida del meu sistema lineal. Es constata primer l'embolcall carnal; despr¨¦s, penetrant m¨¦s a fons en el subjecte, s'hi detecta una carcassa, un esquelet. Descobert aquest, es percep que hi ha una mica m¨¦s; hi ha encara, m¨¦s definida, una l¨ªnia que es detecta. Aquesta ¨¦s la l¨ªnia que cal traduir (¡­). Despr¨¦s d'un treball de despullament molt llarg, em reservo la l¨ªnia que considero essencial i provo de donar a aquesta l¨ªnia el valor de la instantane?tat". Aix¨ª definia Jos¨¦ Luis Rey Vila en una entrevista a Fran?a el que va batejar com "la ligne essentielle", sens dubte una depuraci¨® a la m¨ªnima expressi¨® del que en realitat sempre havia caracteritzat la seva obra i que va anar polint amb els anys, en un proc¨¦s en el qual les aquarel¡¤les de la Guerra Civil no haurien estat res m¨¦s que un pas evolutiu intermedi entre els seus cat¨¤legs art d¨¦co i les obres definides per una l¨ªnia principal i alguna de complement¨¤ria. "Veig en la l¨ªnia essencial l'ant¨ªdot a l'angoixa", va dir. En la fase pr¨¨via a aquesta, a mitjans dels 50, dibuixos fets de mil ratlles a bol¨ªgraf blau o negre. La reeixida culminaci¨® d'aquest estil genial va arribar l'abril del 1957, amb la visita a Par¨ªs de la reina Isabel II d'Anglaterra. La desfilada de la Gu¨¤rdia Reial vista a trav¨¦s de la l¨ªnia essencial li va donar per a un quadernet que va exposar amb ¨¨xit a la llibreria Saint-Germain de Par¨ªs. En l'¨²ltima recta de la seva carrera, potser un retorn a les desfilades que va presenciar a Gibraltar quan era un noi.

A les internacionalment conegudes Estampas de la revoluci¨®n espa?ola (a la difusi¨® de les quals no va ser aliena la tasca de la parlament¨¤ria anglesa Nancy Astor, amb qui va fer amistat, en¨¨sima demostraci¨® de la capacitat d'enlluernar les dones que sempre va tenir l'artista), Rey Vila va produir aquest mateix 1936 tamb¨¦ Doce escenas de guerra, que va editar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i que va generar tamb¨¦ calendaris i targetes postals. Es va autoeditar Espa?a. Jornadas heroicas i es van quedar sense publicar l¨¤mines amb l'horror i la incredulitat de la poblaci¨® civil davant els bombardejos feixistes, en una s¨¨rie que els autors del llibre bategen com a Cuaderno del horror. Hi consten il¡¤lustracions de SIM a cap?aleres com Moments o SIAS, aquesta ¨²ltima de la Conselleria de Sanitat, per a la qual va fer tamb¨¦ cartells. En realitat, molt pocs, perqu¨¨ la suavitat del gest que destil¡¤len les seves figures entranyables sorgia de les mateixes t¨¨cniques que les aquarel¡¤les: tra?os gruixuts i negres i esquitxades vermelles. En aquest periode es va forjar l'¨¤lies de ¡°pintor de la revoluci¨®¡±, que li va dedicar el seu amic artista Carles Fontser¨¨.

Enviat segurament per la Generalitat a Par¨ªs el 1937 com a delegat per a l¡¯Exposici¨® d'aquell any, Rey Vila s¡¯hi va establir definitivament. Va trepitjar Espanya nom¨¦s dues vegades i en visites llampec: el gener del 1939, Barcelona, per enterrar el seu pare, i el 1956, Sevilla, per visitar el seu germ¨¤. SIM va desapar¨¨ixer per sempre i Rey Vila es va casar, el mateix dia de l'ocupaci¨® alemanya de Par¨ªs, amb Odette Marie Mantois, obtenint aix¨ª la nacionalitat francesa, un matrimoni blanc que amb prou feines va durar quatre anys, quan la jove es va cansar que l'artista deix¨¦s que els coloms enva?ssin literalment el seu bell apartament en plena columbof¨ªlia o que pint¨¦s hores a la banyera instal¡¤lat amb una taula creuada amb les pintures o que an¨¦s nu, com ja havia fet a Barcelona escandalitzant els seus ve?ns d¡¯Horta.

Algunes exposicions notables a Par¨ªs i alguna altra, poques, a Barcelona o Sevilla mai el van treure de l'anonimat en el qual va viure. Va morir el 1983 tamb¨¦ en silenci, trobat per la seva germana despr¨¦s de dies de no veure¡¯l convertit amb prou feines en un tra?, una silueta entre teles, caixes i llibres.