El Govern espanyol vol que la ¡®taxa Google¡¯ per finan?ar les pensions ja s¡¯apliqui aquest any

El Govern es veu obligat a fer equilibris per encaixar l'al?a de les pensions i salvar la legislatura. El ministre Rom¨¢n Escolano va anunciar ahir que vol presentar ¡°el m¨¦s aviat possible¡± i ¡°amb amplis consensos¡± la taxa Google (un nou impost sobre les empreses digitals), perqu¨¨ entri en vigor aquest any, malgrat els problemes per forjar majories al Congr¨¦s. La pujada de pensions costar¨¤ 3.300 milions entre el 2018 i el 2019: Economia fia el compliment del d¨¨ficit a la recuperaci¨®, i a la recaptaci¨® amb aquesta taxa. ¡°Una immensa majoria de socis est¨¤ a favor d'aquest impost¡±, va dir, malgrat que a Sofia nom¨¦s Fran?a, It¨¤lia, Portugal, Eslov¨¤quia, Bulg¨¤ria i Pol¨°nia, a m¨¦s d¡¯Espanya, donen suport a la taxa europea amb claredat.

L'art del flip-flop. Els anglosaxons anomenen flip-flop a defensar una opci¨® pol¨ªtica i despr¨¦s pr¨¤cticament la contr¨¤ria en un curt espai de temps. L¡¯Executiu espanyol ¡ªjuntament amb partits com Ciutadans¡ª deia fa nom¨¦s uns mesos que les pensions no podien cr¨¦ixer amb la inflaci¨®, al¡¤legant possibles problemes en l'estabilitat pressupost¨¤ria. Rajoy va canviar el pas fa uns dies per poder aprovar els comptes p¨²blics i salvar la legislatura, i divendres passat va anunciar l'engegada d'un nou impost a les empreses tecnol¨°giques ¡ªque impulsa Brussel¡¤les a nivell europeu¡ª per ajudar a finan?ar aquest increment.

El ministre d¡¯Economia, Rom¨¢n Escolano, va donar detalls addicionals: l'objectiu ¨¦s for?ar una tramitaci¨® expr¨¦s de la denominada taxa Google al Congr¨¦s perqu¨¨ entri en vigor abans que s¡¯acabi l'any. En principi, el propi Escolano havia anunciat que seria per al 2019, posteriorment des del seu equip s'ha avan?at el termini apuntant que va ser un lapsus.

Escolano enviar¨¤ aquest dilluns a Brussel¡¤les el nou Pla d¡¯Estabilitat, que inclou l'increment de pensions per¨° mant¨¦ intacte l'objectiu del d¨¨ficit en el 2,2% del PIB per a aquest any. Aquestes xifres no acaben de sortir. L'al?a de pensions suposa uns 3.300 milions d'euros addicionals entre el 2018 i el 2019. Escolano va explicar que el fort creixement del PIB, combinat amb la recaptaci¨® addicional procedent d'aquesta taxa, permet pensar en un increment d'ingressos p¨²blics suficient per no desquadrar els comptes, malgrat que els analistes no han trigat a dubtar d'aquesta jugada.

Escolano va explicar que la taxa espanyola anir¨¤ ¡°en paral¡¤lel¡± a l'europea. Per¨° si b¨¦ t¨¨cnicament s¨®n similars, les xifres no encaixen: la proposta inicial de Brussel¡¤les donaria a Hisenda entorn de 500 milions anuals: 1.000 milions en total. Els 3.300 milions que costa apujar les pensions fins a 2019 queden massa lluny d'aquesta xifra com per confiar nom¨¦s en el vent a favor de la recuperaci¨®.

A m¨¦s, l¡¯Executiu pot tenir diversos problemes per accelerar. Economia confia que aflori un ¡°ampli consens¡± entre els partits, per precipitar la tramitaci¨®, per¨° aprovar els pressupostos ha costat mesos i mesos. ¡°Ja hi ha figures impositives semblants al Regne Unit, It¨¤lia, Fran?a i Alemanya, i la nova taxa es justifica per raons de just¨ªcia fiscal: no ¨¦s just que les empreses tradicionals paguin impostos i les tecnol¨°giques no contribueixin¡±, va argumentar el ministre. Escolano, a m¨¦s, va al¡¤ludir al ¡°consens creixent¡± a la UE en favor d'aquest nou impost. Per¨° a l¡¯Ecofin de Sofia va succeir que aquest consens, lluny d'assentar-se, sembla que s¡¯hagi encongit.

Espanya es pot veure obligada a aplicar aquesta taxa en solitari, sense acord a la UE. Amb prou feines mitja dotzena de pa?sos han apostat amb claredat per una taxa europea a Sofia, mentre que hi ha nombrosos socis que preferirien esperar a una regulaci¨® internacional. La iniciativa xoca amb l'oposici¨® dels n¨°rdics i de pa?sos petits com Irlanda i Luxemburg, que fan sevir pr¨¤ctiques fiscals agressives per atreure les multinacionals. El Regne Unit, que aparentment hi estava a favor, ja no ho est¨¤. I Alemanya segueix movent-se en l'ambig¨¹itat, malgrat que va ser una de les grans impulsores del projecte. Les raons, segons les fonts consultades, tenen a veure amb el context geopol¨ªtic: la taxa Google castigaria b¨¤sicament els gegants digitals nord-americans, una presa dif¨ªcil de cobrar amb l¡¯Administraci¨® Trump amena?ant amb una guerra comercial a Europa.

El ministre va llan?ar un missatge optimista a Sofia. ¡°Espanya est¨¤ al capdavant en termes de creixement a Europa i en creaci¨® d'ocupaci¨®, i segueix compromesa amb l'eliminaci¨® total del d¨¨ficit el 2021¡±, va dir. Les macroxifres confirmen aquesta an¨¤lisi, per¨° hi ha altres maneres d'explicar la suposada primavera espanyola: el creixement ha tornat per¨° amb p¨¨ssims indicadors socials; Espanya crea ocupaci¨® per¨° amb la major proporci¨® de contractes temporals de l¡¯Atl¨¤ntic Nord; el d¨¨ficit s'embrida per¨° l'economia espanyola ¨¦s l'¨²nica de l'euro que segueix amb un forat fiscal superior al 3% del PIB. I fins i tot not¨ªcies positives com la pujada de pensions tenen el seu contrapunt: la despesa p¨²blica se situar¨¤ el 2021 al nivell del 2004. ¡°Sembla que les pensions pugen a costa de tota la resta¡±, resumeix Daniel Fuentes, d¡¯AFI.