Desnonaments expr¨¦s

Per combatre la gana, s'ha obert la ca?a de la guatlla. Aquesta imaginativa l¨ªnia de pensament i actuaci¨® ¨¦s la que han adoptat les forces de la dreta espanyola (PP i Ciutadans), catalana (PDECat) i basca (PNB) ¨Cque en aix¨° s¨ª que hi ha internacionalisme¨C per abordar el problema de l'habitatge. Han defugit ocasions excel¡¤lents per punxar la bombolla immobili¨¤ria, per¨° sembla que prefereixen les fulles al rave. Per aix¨°, en lloc d'abordar la falta d'habitatge social, s'han embo?at amb la seva capa justiciera per presentar-se davant la societat com els defensors dels drets del petit propietari. Per aix¨° han modificat la Llei d¡¯Enjudiciament Civil, que ha donat garanties a la propietat privada enfront de l'okupaci¨® il¡¤legal. ?s cert que, quan es tracta de petits propietaris, desallotjar okupants resulta una llarg i aut¨¨ntic malson. La mesura ara aprovada escur?a de dos anys a dos mesos la devoluci¨®, afecta propietaris privats, entitats sense ¨¤nims de lucre i propiet¨¤ries d'habitatges socials. No obstant aix¨°, la modificaci¨® es converteix en sarcasme quan nom¨¦s a Catalunya s'estimen en 230.000 pisos les necessitats d'habitatge social, hi ha 65.000 fam¨ªlies en risc d'exclusi¨® social i el fam¨®s problema de les ocupacions conflictives, aquestes en les quals es justifica parcialment la reforma de la llei, s¨®n un 0,03% del parc total d'habitatges (al voltant de 10.000) a tot Espanya (aproximadament un 10-15% i una ¨ªnfima part en mans de particulars), segons dades dels ajuntaments recollits per l¡¯Institut Cerd¨¤ el 2017. Associacions ve?nals com la de Ciutat Vella han subratllat que al barri la majoria dels famosos narcopisos s¨®n propietat de bancs. De vegades, hi ha mesures pol¨ªtiques que s¡¯assemblen molt al populisme.

PSOE, Units Podem i Esquerra Republicana, entre altres formacions, s'han oposat a la reforma de la llei entre altres raons perqu¨¨ no garanteix el reallotjament per a les fam¨ªlies vulnerables que siguin expulsades en virtut del nou redactat. L'esquerra tamb¨¦ sospita que aquest text pot ser susceptible d'empitjorar, ja que no falten els qui apunten que obre la porta a fons voltor o entitats financeres entre els beneficiaris d'aquest desnonament expr¨¦s. Per¨° cal donar el benefici del dubte i esperar que el text no sigui el pr¨°leg, una altra vegada, a la llei del m¨¦s fort.

La mesura arriba amb prou feines un mes despr¨¦s que PP i Ciutadans vetessin la proposici¨® de llei de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) a la mesa del Congr¨¦s amb l'argument que la Constituci¨® habilita el Govern per bloquejar propostes que considera contr¨¤ries a la seva pol¨ªtica pressupost¨¤ria per suposar augment de despeses o disminuci¨® d'ingressos. L¡¯Executiu de Rajoy va estimar el cost de la proposta de la PAH en gaireb¨¦ 90.000 milions per als proper 20 anys. Aix¨ª que es posposa indefinidament el control sobre el mercat del lloguer, el combat contra la pobresa energ¨¨tica i la pol¨ªtica d'habitatge¡­ el que ¨¦s prioritari en un pa¨ªs copejat des de 2007 per 695.121 desnonaments ¨¦s legislar sobre el desallotjament expr¨¦s dels habitatges particulars ocupats.

El problema ja l¡¯afrontaran sobre el terreny els ajuntaments. Precisament fa uns dies, l'alcaldessa Colau va destacar la feina de la Unitat contra l¡¯Exclusi¨® Residencial que ha evitat un 16% dels desnonaments a Barcelona i ha aconseguit que 218 fam¨ªlies barcelonines en risc hagin pogut quedar-se als seus domicilis el 2017.

S¨®n vict¨°ries p¨ªrriques mentre no es reorienti la legislaci¨® i es faci una pol¨ªtica d'habitatge social. Ara sembla que l'important ¨¦s que prevalgui el dret constitucional a la propietat per sobre del dret constitucional a l'habitatge. Hi ha dobles vares de mesurar i els partits de la dreta ¨Cb¨¦ siguin republicans, mon¨¤rquics, unionistes, confederalistes o independentistes¨C es resisteixen a afrontar un problema que situa Espanya a la cua d¡¯Europa. Cal agafar el toro per les banyes, canviar la Llei d¡¯Arrendaments Urbans que el PP va modificar el 2013 i donar, en definitiva, senyals de voler superar la crisi amb un repartiment solidari dels seus costos. A Espanya hi ha un ter? dels habitatges desocupats que hi ha a Europa ¨C3,5 milions de cases¨C i el 53% dels inquilins destinen el 40% del seu salari al pagament mensual de l'habitatge, un percentatge que contrasta amb el 27% de mitjana als pa?sos de la Uni¨® Europea. S¨®n dades reversibles amb les pol¨ªtiques adequades, no designis inamovibles de la divina provid¨¨ncia.