1.800 psic¨°legs i psiquiatres rebutgen la sent¨¨ncia de la Manada

Psic¨°legs i psiquiatres col¡¤legiats de tot Espanya subscriuen una carta, publicada aquest dimecres a les xarxes, en qu¨¨ manifesten un ¡°profund i en¨¨rgic rebuig¡± a la sent¨¨ncia de la Manada,?que va condemnar en primera inst¨¤ncia els seus cinc integrants a nou anys de pres¨® per ab¨²s sexual continuat, sense considerar-ho viol¨¨ncia o intimidaci¨®. Expliquen que ¨¦s ¡°freq¨¹ent una resposta d'immobilitzaci¨® quan no ¨¦s possible lluitar ni fugir¡±. I que, en una situaci¨® aix¨ª, ¡°no t¨¦ sentit plantejar la q¨¹esti¨® del consentiment o la resist¨¨ncia, ja que aquesta capacitat estar¨¤ anul¡¤lada atesa la magnitud de l'amena?a¡±. Reclamen que no es posi el focus en la v¨ªctima i que no es q¨¹estioni la seva recuperaci¨®.?

La protesta ¡°sorgeix de la indignaci¨® que vam mostrar en xarxes socials els companys del gremi de salut mental despr¨¦s de la sent¨¨ncia¡±, comenta al tel¨¨fon Lola Pav¨®n, la psic¨°loga que ha promogut la iniciativa amb Cristina Medina i Jos¨¦ Luis Gonzalo. La missiva suma 1.790 signatures i segueix oberta a noves incorporacions de professionals col¡¤legiats. L'objectiu ¨¦s aportar informaci¨® cient¨ªfica per ¡°esclarir aspectes problem¨¤tics d'aquest cas¡± i fer una reflexi¨® ¡°basada en evid¨¨ncies sobre el sistema patriarcal i les conseq¨¹¨¨ncies tan greus que t¨¦¡±.

Els signants assenyalen que el focus no s'ha de posar en la v¨ªctima i aprofundeixen en els efectes de l'impacte traum¨¤tic. ¡°Davant d'una situaci¨® d'amena?a de mort, lesi¨® greu o viol¨¨ncia sexual, ¨¦s comuna una resposta d'immobilitzaci¨® quan no ¨¦s possible lluitar ni fugir¡±, assenyalen. En aquesta situaci¨®, el cor batega m¨¦s lentament i es redueix la sensibilitat al dolor. ¡°Aquesta ¨¦s una forma r¨¤pida de reacci¨® del nostre sistema nervi¨®s per intentar sobreviure i minimitzar l'impacte del succ¨¦s amena?ador quan, insistim, no ¨¦s possible lluitar ni fugir¡±, continuen. ¡°Per tant, en una situaci¨® aix¨ª, no t¨¦ sentit plantejar la q¨¹esti¨® del consentiment o la resist¨¨ncia, ja que aquesta capacitat estar¨¤ anul¡¤lada atesa la magnitud de l'amena?a¡±.

Durant el judici de la Manada, tamb¨¦ es va q¨¹estionar la capacitat de la v¨ªctima de recuperar la seva vida normal. Un dels advocats de la Manada?va arribar a presentar un informe d'un detectiu que havia seguit la jove en dies posteriors a la violaci¨®, tot i que finalment el va acabar retirant. ¡°Pel que fa a la capacitat de resistir i recuperar-se de la crisi d'adversitat, coneguda com a resili¨¨ncia, en tot cas caldria donar suport a la superaci¨® que la v¨ªctima ha pogut dur a terme despr¨¦s de l'experi¨¨ncia traum¨¤tica en lloc de criticar-la o sotmetre-la a vigil¨¤ncia¡±, diuen els psic¨°legs i psiquiatres. ¡°El contrari nom¨¦s serveix per seguir agredint-la i, fins i tot, contribuir a la seva retraumatitzaci¨®¡±.

Sobre el vot particular que hi va veure ¡°gresca i goig¡±

Recriminen tamb¨¦ al jutge Ricardo Gonz¨¢lez que va emetre un vot particular en el qual demanava l'absoluci¨® dels cinc integrants de la Manada i assenyalava que en els v¨ªdeos que aquests van gravar nom¨¦s observava cinc homes i una dona practicant "actes sexuals en un ambient de gresca i goig". ¡°En una societat ¨¦s responsabilitat de totes i tots, des de la policia fins als professionals de la judicatura, actuar amb professionalitat, objectivitat i ¨¨tica, sense q¨¹estionar situacions de viol¨¨ncia provada ni confondre-les amb gresques, ja que conforma un caldo de cultiu per a la viol¨¨ncia, que aqu¨ª denunciem¡±.

Dues vegades v¨ªctimes

Tamb¨¦ demanen que es faci atenci¨® ¡°als imaginaris col¡¤lectius que dominen¡± la societat, amb fantasies com que les dones ¡°necessiten que els insisteixin i accepten el sexe encara que en principi no vulguin¡±. Aquesta fantasia ¡°motiva bona part de les preguntes de jutges i jutgesses en aquest tipus de processos, q¨¹estionant constantment les reaccions de la v¨ªctima¡±. Aix¨ª, s¨®n aquestes v¨ªctimes les que han de demostrar que ¡°no ho desitgen¡±, resistint-s'hi expl¨ªcitament, tot i que la paralitzaci¨® i el bloqueig siguin reaccions autom¨¤tiques i normals davant del p¨¤nic des del punt de vista psicobiol¨°gic¡±. Amb plantejaments judicials com aquests, aprofundeixen els psic¨°legs i psiquiatres, ¡°en comptes de contribuir a ajudar a la salut de la v¨ªctima i al prop¨°sit de la just¨ªcia, considerem que nom¨¦s s'aconsegueix culpabilitzar la persona agredida, retraumatitzar-la i revictimitzar-la¡±. Rebutgen tamb¨¦ que la dona i el seu cos pateixin ¡°una re?ficaci¨® que la transforma de persona en objecte¡± que ¡°pot ser utilitzat, ni sent ni pateix i no ¨¦s vulnerable al patiment¡±.