Els tra?os del passat

¡°Res del que ha esdevingut una vegada s¡¯ha de donar per perdut per a la hist¨°ria¡±, deia Walter Benjamin. El passat mai s¡¯esborra del tot perqu¨¨ d¡¯ell sorgeix el present. I l¡¯obstinaci¨® a tancar etapes, la por d¡¯assumir d¡¯on venim, sempre t¨¦ costos, perqu¨¨ els ecos de l¡¯ahir segueixen ressonant i els tra?os de les experi¨¨ncies anteriors segueixen interferint en el discurs del que ¨¦s nou. Per aix¨°, davant de l¡¯anunci del final d¡¯ETA, resulta embafadora la unanimitat dels partits a l¡¯hora de declarar solemnement que ho deixa perqu¨¨ ha estat derrotada.

Del frac¨¤s d¡¯ETA no n¡¯hi ha cap dubte. Si els seus objectius eren els que el comunicat de tancament assenyala com a tasca de futur dels seus militants i exmilitants, el que fa ETA ¨¦s constatar que no n¡¯ha aconseguit cap. Cito el document: ¡°Una Euskal Herria reunificada, independent, socialista i no patriarcal¡±. 854 assassinats, el primer ara fa 50 anys, 43 anys de socialitzaci¨® del dolor, d¡¯enfrontaments, de terror, donen un saldo de tr¨¤gica inutilitat. No nom¨¦s no han aconseguit el que buscaven, sin¨® que els seus prop¨°sits ni tan sols estan avui en l¡¯ordre del dia a Euskadi.

ETA tanca una hist¨°ria de 60 anys de la qual queda molt per explicar. Com diu Kepa Aulestia, ¡°no hi havia cap mandat que obligu¨¦s ning¨² a agafar les armes o a utilitzar explosius a Euskadi contra Espanya. En la hist¨°ria basca no hi havia m¨¦s motius que en altres regions, ni existia una cultura de la viol¨¨ncia, tot el contrari. La viol¨¨ncia va sorgir de l¡¯activisme¡±. Si l¡¯origen ja ¨¦s estrany, el seu desenvolupament ¨¦s absurd: ¡°ETA va matar cent vegades m¨¦s en democr¨¤cia que en dictadura¡±. Sobre aquestes premisses, va cr¨¦ixer una hist¨°ria que semblava no tenir fi. I ara oficialitza el seu final set anys despr¨¦s que acab¨¦s la seva exist¨¨ncia: ETA sense matar no ¨¦s res i el dia que va anunciar el cessament de la viol¨¨ncia abaixava la persiana.

Ara, ETA ha decidit organitzar la parafern¨¤lia del comiat. ¡°Es dissol en el poble¡±, diu, en una expressi¨® tan cursi com t¨°pica, buscant donar un sentit a la hist¨°ria d¡¯un disbarat i impregnar amb la seva ombra l¡¯independentisme. I els dirigents pol¨ªtics, en comptes de limitar-se a prendre nota de l¡¯anunci i obviar l¡¯espectacle, responen de manera grandiloq¨¹ent proclamant la derrota d¡¯ETA en mans de la democr¨¤cia. ETA ha fracassat, ha estat ven?uda i ha acabat asfixiada en l¡¯enorme estr¨¨s que ella mateixa va causar en el poble basc, a qui sempre apel¡¤la. Per¨° 60 anys i prop de mil morts, si comptem tots dos b¨¤ndols, s¨®n molts per al triomfalisme, van passar massa coses i va durar massa temps per presentar-ho ara com una vict¨°ria institucional. El discurs de la derrota d¡¯ETA revela diverses coses: certa voluntat autojustificativa dels partits que han governat aquests anys, la carta de la radicalitzaci¨® que est¨¤ jugant Ciutadans en el seu cam¨ª cap al poder, la renovada sensibilitat contra l¡¯independentisme com a conseq¨¹¨¨ncia del cas catal¨¤, i una certa mandra a l¡¯hora d¡¯afrontar l¡¯endem¨¤. I aqu¨ª hi ha la q¨¹esti¨® clau: no es poden donar per liquidats els tra?os del passat. Ni pensar que les responsabilitats (encara que uns siguin molt m¨¦s culpables que d¡¯altres) es concentren en una sola part quan un conflicte agafa aquestes dimensions. La nova etapa sorgeix de l¡¯anterior: com a promesa ¨Cmai m¨¦s¨C, per¨° tamb¨¦ com a advertiment.

La formalitzaci¨® del final d¡¯ETA, com escriu Edurne Portela, ¡°no vol dir que el dany desaparegui. La hist¨°ria no es divideix en comportaments estancs impermeables ni respon a la l¨°gica artificial que el passat ja ¨¦s passat. El nostre passat es filtra en el present¡±. La pau no arriba ara. ETA va anunciar la fi de la viol¨¨ncia el 2011 perqu¨¨ ni tan sols els seus la seguien, Euskadi ja se situava en el cam¨ª de la pau sense comptar-hi. I aix¨ª s¡¯ha anat reconstruint la conviv¨¨ncia des de la consubstancial imperfecci¨® humana. Les societats perfectes nom¨¦s existeixen en ments totalit¨¤ries, com les d¡¯ETA. ?s hora de construir el present sense por de parlar del passat, per¨° sense obsessions autorit¨¤ries, com l¡¯elaboraci¨® d¡¯un relat ¨²nic que nom¨¦s pot ser una imposici¨® i sense la intransig¨¨ncia amb els que han perdut. El que necessita Euskadi ¨¦s consolidar una certa naturalitat: diuen que als pobles els que no es parlaven ja se saluden. ?s un primer pas.