Les forces independentistes es replantegen el seu rumb

El refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre, la declaraci¨® fallida d¡¯independ¨¨ncia, la intervenci¨® de l¡¯autogovern i les eleccions del 21-D marquen el final d¡¯una etapa per a les formacions independentistes catalanes. Totes comencen a buscar el seu lloc en una nova situaci¨® que tampoc acaba d¡¯arrencar per la falta d¡¯un Govern. ERC ratifica l'abandonament de la unilateralitat; al PDeCAT hi ha una lluita per l¡¯hegemonia entre puigdemonistes i moderats. La CUP es bunqueritza.

Les negociacions per triar un president i formar un Executiu a Catalunya han revifat un vell contenci¨®s als budells del PDeCAT. El naixement de la formaci¨® l¡¯estiu del 2016, amb l¡¯her¨¨ncia de l¡¯extinta Converg¨¨ncia sobre les espatlles, va ser una lluita entre dos blocs: el moderat, que va resultar vencedor i va donar suport finalment a l¡¯actual direcci¨® de Marta Pascal, i Moment Zero, que amb altres corrents va fer costat a l¡¯exconseller Jordi Turull. Aquesta plataforma aglutinava els quadres de menys de 40 anys, amb c¨¤rrecs intermedis al Govern de la Generalitat i independentistes amb pocs complexos. Per a ells, el PDeCAT hauria de ser un nou partit pensat per a ¡°un nou Estat¡±.

Pascal va ser triada coordinadora del PDeCAT, per¨° inicialment havia estat a Moment Zero. La seva designaci¨® per liderar el partit va ser rebuda com una tra?ci¨® pels seus antics companys. El t¨¤ndem de Pascal i David Bonveh¨ª, coordinador organitzatiu del partit, no ha aconseguit cohesionar la formaci¨® ni program¨¤ticament ni org¨¤nicament.

La conjuntura ha jugat en contra dels seus plans per trencar amb l¡¯her¨¨ncia del pujolisme. L¡¯avan?ament electoral del 21-D els va agafar en un impasse i el gir a la moderaci¨® que volien fer es va veure sobrepassat per la realitat. Al PDeCAT no li va quedar cap m¨¦s sortida que cedir davant de Puigdemont perqu¨¨ fos el seu candidat, fins i tot sacrificar les seves sigles i inhibir-se en l¡¯elaboraci¨® de les llistes de Junts per Catalunya.

Els de Moment Zero van trobar refugi en el puigdemonisme. Personatges destacats com Miquel Buch, exalcalde de Premi¨¤ de Mar i amb moltes possibilitats de ser el proper conseller d¡¯Interior, n¡¯¨¦s un. Veuen ara una oportunitat per llan?ar una opa a Pascal i Bonveh¨ª, agafar les regnes del PDeCAT i reorientar la formaci¨®.

Cop de tim¨®

Buch va ser el promotor d¡¯un sopar a Rub¨ª (Vall¨¨s Occidental), segons va revelar el diari Ara, on es va formalitzar el desig de donar un cop de tim¨® al partit per arribar a les properes municipals amb el panorama clar. Els exconvergents s¨®n la primera for?a als ajuntaments catalans. La idea ¨¦s for?ar un congr¨¦s o aprofitar l¡¯assemblea program¨¤tica que s¡¯ha de celebrar en algun moment, durant el proper any i a partir del juliol, per prendre el control i apropar el PDeCAT als postulats de Puigdemont. L¡¯actual c¨²pula s¡¯ha obert a intentar fer ajustos, per¨° demana que el debat es faci portes endins i pels canals oficials.

A ERC el debat es viu d¡¯una manera m¨¦s serena. El partit no es recupera del cop an¨ªmic de tenir el seu l¨ªder, Oriol Junqueras, a la pres¨® i Marta Rovira, la n¨²mero dos, fugida a Su?ssa per no respondre davant la just¨ªcia espanyola. En les darreres eleccions ja havien deixat entreveure quina seria la seva nova estrat¨¨gia: deixar la unilateralitat i intentar for?ar un di¨¤leg amb l¡¯Executiu central.

L¡¯esborrany de la confer¨¨ncia pol¨ªtica que ERC celebrar¨¤ a finals de maig accepta que la rep¨²blica no es va declarar realment. Assenyala que els passos que s'han fet han ajudat a tenir m¨¦s defensors de l¡¯independentisme que mai, per¨° admet que encara s¡¯est¨¤ lluny de superar el 50% de la poblaci¨® requerit per aconseguir la rep¨²blica catalana. Amb els caps absents i el lideratge de Pere Aragon¨¨s en construcci¨®, els republicans s¡¯enfronten tamb¨¦ a explicar a unes bases que ho han donat tot que es torna, en certa manera, a la casella de sortida.