Dal¨ª i la seva fam¨ªlia, a plena llum

L¡¯¨¤lbum en qu¨¨ el pare de Salvador Dal¨ª reuneix els retalls de premsa que parlen del seu fill a partir del 1925, la carta que envia a Joan Mir¨® agraint-li que obri pas al seu fill a Par¨ªs, el passaport d¡¯Anna Mar¨ªa Dal¨ª o una foto del pintor de campaments a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) el 1920 s¨®n algunes de les fotos i documents in¨¨dits que aplega Els Dal¨ª de Figueres. La fam¨ªlia, l¡¯Empord¨¤ i l¡¯art, una mostra que es pot veure al Museu de l¡¯Empord¨¤ (fins al 4 de novembre) i que aprofundeix i deixa a plena llum la vida de fam¨ªlia del figuerenc m¨¦s universal.

L¡¯Ajuntament de Figueres va encarregar fa sis anys a la historiadora d¡¯art Mariona Seguranyes una investigaci¨® exhaustiva sobre la fam¨ªlia Dal¨ª perqu¨¨ es convert¨ªs en un llibre i una exposici¨®. Ja s¨®n una realitat. La mostra inclou 135 peces, entre les quals hi ha 13 olis, 27 dibuixos i 62 documents originals, aix¨ª com manuscrits, cartes i fotografies.

La mostra teixeix la vida i l¡¯obra d¡¯un artista ¨²nic i complex, la traject¨°ria del qual ¨¦s impossible d¡¯entendre sense con¨¨ixer-ne les arrels, l¡¯entorn familiar i el paisatge del Cap de Creus. A trav¨¦s de fotos i documents, alguns dels quals es poden escoltar en ¨¤udio de veu en off, reconstrueix el relat de la vida de Dal¨ª, la relaci¨® amb el pare, Salvador Dal¨ª Cus¨ª, amb la mare, Felipa Dom¨¨nech, i amb la germana, Anna Maria. Una fam¨ªlia que funciona com un engranatge al servei del pintor i la seva consolidaci¨®.

La fam¨ªlia del pintor funciona com un engranatge al seu servei

La mostra t¨¦ tres ¨¤mbits: un dedicat al pare, notari de professi¨®, figura clau per entendre la vida del pintor; un altre dedicat a la constel¡¤laci¨® femenina que envoltava l¡¯artista, i l¡¯¨²ltim a la germana. Una part important dels documents relacionats amb el pare s¡¯exposen per primera vegada i posen al descobert la seva traject¨°ria professional i intel¡¤lectual. Gr¨¤cies als seus polits papers s¡¯ha pogut reconstruir la seva vida. Entre els documents in¨¨dits, hi ha les cartes que va escriure a Lu¨ªs Bu?uel o Garc¨ªa Lorca per explicar-los que havia expulsat el seu fill de la casa de Cadaqu¨¦s.

Inquietuds del fill

L¡¯acostament al notari a trav¨¦s del seu periple professional i ideol¨°gic ajuda a entendre el gran escull que va haver de v¨¨ncer l¡¯artista per viure com volia, lluny de les seves pautes, la seva protecci¨® i del benestar on s¡¯havia protegit. El pare ¨¦s clau per entendre les pugnes del geni amb ell mateix. El notari no va estalviar mitjans per satisfer les inquietuds art¨ªstiques del seu fill, seguint els consells del professor Juan N¨²?ez ¡ªde qui tamb¨¦ hi ha un autoretrat¡ª i dels seus amics Josep Pitxot i Josep Puig Pujades, que, juntament amb els Cus¨ª, van ser els primers a comprar-li obra. Entre els quadres, dos de pintats als 11 i 13 anys.

Tamb¨¦ per primera vegada s¡¯exposen les cartes entre Anna Maria i Manuel Brunet, i documents de la germana que desvetllen aspectes de les relacions ¨ªntimes del pintor amb la seva fam¨ªlia, entre els quals hi ha les anotacions a m¨¤ que va fer a l¡¯edici¨® de La vida secreta de Salvador Dal¨ª que els va enviar el 1944 des de Nova York. Ella escriu a cada p¨¤gina amb qu¨¨ est¨¤ d¡¯acord i amb qu¨¨ no i assegura que no ent¨¦n per qu¨¨ el seu germ¨¤ no cita mai Garc¨ªa Lorca. Els dos germans van compartir amics i art. La inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia d¡¯ella va girar entorn d¡¯ell, en va ser model, secret¨¤ria i c¨°mplice d¡¯aventures art¨ªstiques. Per¨° la fractura familiar va esmicolar tamb¨¦ la seva intensa relaci¨® fraternal. Prova d¡¯aquesta relaci¨® ¨¦s un audiovisual en qu¨¨ un joc d¡¯imatges permet veure¡¯ls ballar xarleston a la casa d¡¯es Llaner, mentre sona la can?¨® que va sonar llavors.

Documents i fotografies tenen en aquesta exposici¨® el mateix valor que les obres i totes es conjuren per explicar la hist¨°ria ¡°secreta¡± dels Dal¨ª. Els germans van cr¨¦ixer amb la tendresa de la mare, Felipa, de la tieta Catalina ¡ªque es va casar amb el seu cunyat en morir la seva germana¡ª, de l¡¯¨¤via Anna i de la mainadera. A la casa, l¡¯interior de la qual apareix en fotografies in¨¨dites, estava molt present el primer Salvador, el germ¨¤ gran, que va morir amb 21 mesos. A l¡¯exposici¨® hi ha fotos mai vistes de tots ells, del petit, de la seva mare retocada a llapis i de la tieta Catalina, a qui Dal¨ª va enviar un cat¨¤leg dedicat des dels EUA el 1946: ¡°per a la tieta aquesta nova edici¨® del meu cat¨¤leg amb mil coses afectuoses i amb una forta abra?ada del seu Salvador¡±. Al costat, els representa a tots dos ¡ªell petit¡ª de la m¨¤ i mirant els estels.

La ruptura entre el pintor i la seva fam¨ªlia s¡¯exterioritza amb l¡¯arribada dels seus nous amics surrealistes a Cadaqu¨¦s el juliol del 1929. En unes setmanes va passar d¡¯estar log¨ªsticament en mans del seu pare a les de Gala. Hi ha poques imatges de tots junts: en una d¡¯in¨¨dita, del 1948, hi ha Gala i Dal¨ª asseguts en una taula al jard¨ª de la casa i davant Anna Maria, el seu pare i la seva tieta.