Quim Torra, un inter¨ª nat contra tot all¨° espanyol

N'hi ha pocs al voltant de Carles Puigdemont com el seu n¨²mero 11 a les llistes de Junts per Catalunya, Quim Torra i Pla, per assumir una presid¨¨ncia de la Generalitat que es vol interina. El mete¨°ric itinerari pol¨ªtic de Torra (Blanes, 1962) el converteix gaireb¨¦ en un professional de la interinitat, per for?a, ja que la seva traject¨°ria s'ha forjat en tot just 10 anys. Va ser el 2007, observant el fallit proc¨¦s de la reforma de l'Estatut des de Su?ssa, on havia arribat dos anys abans per a una carrera d'executiu a la companyia d'assegurances Winterthur, quan es va consolidar la seva vocaci¨® nacionalista. La llavor l'havien posat un avi que pertanyia a la Lliga de Francesc Camb¨® i haver vist a casa des d'activitats d'?mnium Cultural fins a comprar per milit¨¤ncia la revista infantil Cavall Fort i els discos en catal¨¤ d'Adigsa. Aquell any deixava el mandat patern de no entrar en pol¨ªtica.

Una indemnitzaci¨® generosa per pal¡¤liar l'acomiadament despr¨¦s de l'entrada d'una multinacional va permetre a Torra tornar a Catalunya i reinventar el seu perfil, seguint ara els dictats del seu pensament pol¨ªtic. ¡°He estat un independentista emocional, des de sempre¡±, es defineix. Ho va canalitzar, doblement, per la via de la cultura. D'una banda, va intensificar encara m¨¦s la seva passi¨® lectora: era freq¨¹ent llavors veure'l a la Biblioteca Nacional de Catalunya, consultant autors i diaris dels anys vint i trenta del passat segle, al seu parer el moment culminant d'aquesta Catalunya cosmopolita, que no ha estat mai tan a prop d'Europa. Va pensar molt. I aix¨° es va traduir en l'escriptura de llibres, avui ja en s¨®n set, entre els quals?Viatge involuntari a la Catalunya impossible, la que no va aconseguir la independ¨¨ncia. O b¨¦?Honorables. Cartes a la p¨¤tria perduda, missives que ell dirigia a prohoms d'un ampli ventall, que anava des de Maci¨¤ i Camb¨® fins a Prat de la Riba i Carrasco i Formiguera, passant per Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Maria Folch i Torres, i Eugeni Xammar. Un mosaic pol¨ªtic que ¨¦s tota una declaraci¨® de principis de la seva voluntat de moure's com un liberal de centreesquerra.

L'altre vessant de la seva intervenci¨® sociopol¨ªtica vindria de convertir-se en editor, fundant el segell A contravent. Era una bona plataforma per entrar en el debat d'una Catalunya que ja estava a punt d'entrar en erupci¨® en el seu despertar sobiranista. Una mirada al seu cat¨¤leg ho explica: des de recuperaci¨® de textos de periodistes i escriptors clau dels anys vint i trenta i de l'exili a textos d'independentistes actius, com la periodista que va morir recentment Patricia Gabancho o Isabel-Clara Sim¨®, la correspond¨¨ncia entre Pau Casal i Josep Trueta, o Carretero. Retrat d¡¯un metge que fa pol¨ªtica, una biografia del l¨ªder de Reagrupament, el corrent cr¨ªtic dins d'ERC que acabaria sent un ef¨ªmer partit pol¨ªtic i on Torra tamb¨¦ va tenir una pres¨¨ncia breu.

Tamb¨¦ va ser breu la seva presid¨¨ncia, de tot just un any, de Sobirania i Just¨ªcia, associaci¨® c¨ªvica que promou la independ¨¨ncia de Catalunya, en la qual el 2011 va substituir Agust¨ª Bassols, exconseller de Just¨ªcia de la Generalitat. Comen?ava aqu¨ª una vertiginosa espiral d'activisme pol¨ªtic que el portaria aquell mateix any a ser membre del consell permanent de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC), per¨° tamb¨¦ a presentar una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre la sent¨¨ncia contr¨¤ria a l'Estatut: no va prosperar, per¨° aix¨° li va fer guanyar la simpatia d¡¯Artur Mas.

Llavors, en aquell atape?d¨ªssim 2011 va accedir tamb¨¦, fitxat per l'alcalde Xavier Trias i apadrinat pel tinent d'alcalde Antoni Vives, a l'empresa municipal Foment de Ciutat Vella, sota l¡¯¨¨gida de la qual requeia la culminaci¨® del Born Centre Cultural. De fet, n'acabaria sent nomenat director el 2012, nom¨¦s un any abans de la seva inauguraci¨®. ¡°?s la zona zero dels catalans¡±, la va definir en una piulada que va aixecar molta polseguera pel seu paral¡¤lelisme t¨¤cit amb el solar que va deixar l'atemptat islamista de les Torres Bessones a Nova York el 2001.

Vicepresident ja d'aquesta ?mnium Cultural que havia respirat de jove, en va acabar sent el president despr¨¦s de que la seva predecessora, Muriel Casals, concorregu¨¦s a les eleccions del 2015 amb Juts pel S¨ª. Seria, com bona part de la seva accelerada traject¨°ria pol¨ªtica, quelcom relativament ef¨ªmer, inter¨ª: despr¨¦s d'unes eleccions seria substitu?t per Jordi Cuixart. Va estar-hi menys d'un any. Des de llavors, incansable, exerceix de director de la hist¨°rica Revista de Catalunya (c¨¤rrec al qual va accedir el 2015) i va arribar a ser, el 2016, director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat.

Entre els t¨ªtols que va publicar Torra hi havia, per vegada primera en catal¨¤, la traducci¨® de S¨ª, ministre, la c¨¤ustica obra que va donar motiu a una de les s¨¤tires m¨¦s tragic¨°miques sobre el m¨®n de la pol¨ªtica.