La ganyota del malestar

La protagonista i narradora de Permagel, debut novel¡¤l¨ªstic de la poeta Eva Baltasar (Barcelona, 1978), primer volum d¡¯una trilogia que continuar¨¤ amb Boulder i Mamut, ¨¦s una dona adulta que es comporta com una adolescent molt fr¨¤gil a causa d¡¯unes experi¨¨ncies ¨ªntimes doloroses provocades per la seva negativa a imitar el model de vida normal ¡ªtenir una feina estable i construir una fam¨ªlia¡ª que han dut els seus pares i que du la seva germana. Davant de la incapacitat per curar la tristesa que l¡¯aniquila, com si desconegu¨¦s que la desesperaci¨® ¨¦s una bona manera d¡¯estar menys trista, ¨°rfena de sinceritat, de coratge, de tristesa i fraternitat, la protagonista d¡¯aquesta novel¡¤la opta per refugiar-se en dos punts de fuga: el primer s¨®n les aventures sexuals amb altres dones, i el segon ¨¦s el fantasieig amb la infinitud de variants que se li acudeixen per su?cidar-se. La seva manera de ser humana ¨¦s tenir el fix desconnectat i el m¨°bil apagat, diu, i, fins a l¡¯¨²ltim cap¨ªtol, sembla que s¡¯entossudeixi a exemplificar el que anuncia la cita de Thomas Bernhard que encap?ala la novel¡¤la: ¡°N¨¦ixer ¨¦s una desgr¨¤cia, deia, i mentre vivim prosseguim aquesta desgr¨¤cia¡±. Resignada a sotmetre¡¯s a les petites agressions indirectes de la mare, i que la desestabilitzen sense ocasionar mai obertament cap conflicte, la protagonista reprodueix aquest sistema de relacions amb la germana i fins i tot amb les amants ocasionals que travessen els seus dies: al cap i a la fi, fidel a la paraula pertanyent a la geologia que apareix en el t¨ªtol ¡ªel permagel ¨¦s aquella part de la terra que no es desgla?a mai¡ª, la protagonista viu reclosa darrere d¡¯un mur inaccessible de gel.

De 'Permagel' destaca la prosa clara amb qu¨¨ Eva Baltasar trama les terboleses morals

En un principi, pot semblar que Baltasar ha escrit una novel¡¤la que segueix a la seva manera l¡¯¨°rbita tra?ada per la narrativa de Haruki Murakami, i aquesta protagonista extraordin¨¤riament desorientada pot fer recordar els jocs buits dels outsiders simp¨¤tics i t¨ªmids, artificials i inversemblants, que es repeteixen al llarg de l¡¯obra de l¡¯escriptor japon¨¨s; si no fos perqu¨¨ el relat ¨¦s en primera persona, i se n¡¯elimina d¡¯entrada la possibilitat, el lector esperaria que la protagonista dugu¨¦s a terme d¡¯una vegada el su?cidi tantes vegades previst per estalviar-se el seguit de laments i amenaces. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que despr¨¦s li sabria greu, perqu¨¨, si fos aix¨ª i es precipit¨¦s cornisa avall, es llanc¨¦s a la via del tren o fos capa? de tallar-se les venes dins la banyera ¡ªen una de les seq¨¹¨¨ncies m¨¦s grotesques i hilarants de Permagel¡ª, es perdria les parts realment notables de la novel¡¤la, en especial aquelles on Baltasar porta a la pr¨¤ctica narrativa el que la protagonista teoritza despr¨¦s d¡¯haver punxat un cond¨® amb una agulla de cosir: ¡°Trobar objectes sense import¨¤ncia a llocs no pertinents ¨¦s un indici clar d¡¯alguna cosa t¨¨rbola¡±. I Permagel, en efecte, est¨¤ impregnat de dalt a baix de la suspensi¨® d¡¯unes part¨ªcules morals estrany¨ªssimes, confuses i poc clares, que treuen la limpidesa i la transpar¨¨ncia de la realitat. A la vida de la protagonista no hi ha res d¡¯an¨°mal, per¨° de mica en mica tot es va entelant d¡¯un aire boir¨®s i incert: el punt petit i negre que li surt al mig de la panxa, la t¨ªrria cap als gats, els somnis ¡ª¡°el meu cervell ¨¦s un bon lloc per passar-hi la nit¡±¡ª, l¡¯acumulaci¨® dels records que permeten assabentar-se del seu passat gens dificult¨®s i que l¡¯anorrea amb hostilitat. I mentre el lector va seguint el periple de la narradora com a estudiant d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art, com a au pair a Esc¨°cia, com a professora d¡¯espanyol a Brussel¡¤les, com a periodista en el moment present del relat, acaba agraint la pulsi¨® su?cida de la protagonista perqu¨¨ pensa que, si la posse¨ªs una altra obsessi¨®, el relat potser no s¡¯impregnaria amb tanta for?a de dos elements dignes d¡¯elogi: un sentit de l¡¯humor molt negre que no fa riure, sin¨® que acaba originant una mena de ganyota de malestar, i un seguit d¡¯opinions contundents que a vegades s¡¯acosten plaentment a la diatriba contra el m¨®n.

Pot haver-hi lectors que creguin que el fil del relat ¨¦s massa dispers i que no acceptin que Baltasar no segueixi l¡¯ordre cronol¨°gic convencional de les perip¨¨cies de la protagonista. I pot haver-hi, tamb¨¦, qui detecti, a l¡¯¨²ltima part de Permagel, com un indissimulable cansament narratiu. Per¨° ¨¦s indiscutible que no faltaran els lectors que es deixaran endur fins al final per la prosa clara i serena amb qu¨¨ Baltasar trama les terboleses morals d¡¯una protagonista que no vol recon¨¨ixer-se que ja no ¨¦s una adolescent.