El fot¨°graf que va fer somriure Rodoreda

¡°L¡¯escriptora Merc¨¨ Rodoreda no volia veure ning¨²; se sentia gran i no volia que li fessin fotografies, per¨° per mediaci¨® del seu editor, Josep Maria Castellet, vaig poder accedir-hi. Despr¨¦s d¡¯una estona amb ella la vaig conv¨¨ncer perqu¨¨ s¡¯estir¨¦s en un sof¨¤ de pell de vaca del sal¨® o es recolz¨¦s al puf marroqu¨ª, com si fos una actriu dels anys trenta. L¡¯endem¨¤ va trucar ¡®horroritzada¡¯ a Castellet dient-li que li havia fet fer el rid¨ªcul i que destru¨ªs els negatius. Per sort, l¡¯editor la va conv¨¨ncer perqu¨¨ les vei¨¦s: ¡®S¨®n les fotos de la meva vida¡¯, va dir despr¨¦s de veure que sortia somrient i radiant, com mai¡±. La imatge de Rodoreda somrient, alguna cosa ins¨°lita en l¡¯autora de La pla?a del diamant, ¨¦s una de les 390 fotografies que poden veure¡¯s en la retrospectiva que li dedica el Palau Robert al fot¨°graf Antoni Bernad (Barcelona, 1944), un artista que ha centrat els seus 50 anys de treball en els retrats i en la fotografia de moda i que recorda com si fos ahir la seva trobada amb l¡¯escriptora.

Les fotos de Bernad s¡¯han col¡¤locat a l¡¯exposici¨® que ha comissariat Antoni Llena ¡ª¡°ens coneixem des que ten¨ªem nou anys¡±¡ª sense ordre tem¨¤tic ni cronol¨°gic, ¨¦s perceptible el moment de la imatge, actual o fa d¨¨cades, per com van vestides les models, no per la qualitat de les fotografies, ja que totes estan cuidades de manera exquisida. I ¨¦s que en les fotografies de moda de Bernad la roba de la marca que s¡¯anuncia ¨¦s el de menys. ¡°No m¡¯agraden els estereotips, vull que tot sembli de deb¨°, que siguin dones normals, no deesses¡±, assegura aquest home de car¨¤cter afable i rialler amb el qual segur que s¡¯ha guanyat la confian?a de moltes d¡¯aquestes joves durant els seus centenars de sessions per mig m¨®n. ¡°Vaig arribar a la fotografia per culpa del franquisme gris i trist¡±, explica aquest autor autodidacta que va comen?ar el 1966 amb un treball sobre Manuel Pertegaz per a la revista Telva, explica Bernad al costat de la imatge de la maniqu¨ª Montse Bulnes, una de les muses del modista que encarnava l¡¯ideal de bellesa que va posar de moda Audrey Hepburn.

Des de llavors les seves imatges esteticistes en les quals es nota el seu amor per l¡¯arquitectura, el cinema, el teatre o la m¨²sica i el seu domini per la composici¨® i el control de la llum, han protagonitzat portades de les revistes m¨¦s importants del m¨®n com Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El Pa¨ªs Semanal, Yo Dona, Woman i clients com Pronovias, Chanel, Cartier, Van Cleef & Arpels, Carolina Herrera, Emporio Armani, Zara, Massimo Dutti, Pertegaz, Mango,entre molts altres.

Amb la mateixa simpatia s¡¯ha guanyat durant anys l¡¯afecte dels personatges que ha fotografiat: escriptors, poetes, arquitectes, dissenyadors, artistes i pol¨ªtics. ¡°Era intel¡¤ligent, simp¨¤tic, meravell¨®s, un amic, amb una conversa meravellosa¡±, diu en refer¨¨ncia a Salvador Dal¨ª a qui va retratar en moltes ocasions. El 1973 a la casa de Bernad del carrer Muntaner, com si fos una pietat amb un jove efeb nu entre les seves cames. ¡°?s un dels artistes amb el qual he estat m¨¦s a gust¡± diu aquest artista influ?t, assegura, per fot¨°grafs com Richard Avedon, Irving Peen, Diane Arbus i Cecil Beaton, ¡°de qui tothom diu que ¨¦s un cursi, per¨° ¨¦s perqu¨¨ no coneixen les seves fotografies de guerra¡±.

Bernad recorda totes i cadascuna de les viv¨¨ncies i an¨¨cdotes que hi ha darrere dels seus retrats protagonitzats per figures com Paloma Picasso, Horst, David Hockney, Antoni T¨¤pies, Francesc Catal¨¢-Roca, Manolo Blahnik, Joan Mir¨®, Josep Pla (impressionants les seves mans), N¨²ria Espert, Teresa Gimpera i el periodista Ryszard Kapu?ci¨½ski, buscant el que hi havia darrere de la imatge p¨²blica i reconeguda de cadascun i enfrontant-s¡¯hi ¡°com si no els hagu¨¦s vist mai¡±. De l¡¯arquitecte Jos¨¦ Antonio Coderch recorda que no es deixava retratar fins que li va esmentar el retrat de la seva mare que tenia al seu despatx. ¡°Vaig fer el que vaig voler amb ell. Quan va veure les imatges li va dir: ¡°M¡¯has tret com soc, un gos rabi¨®s¡±. Molts d¡¯aquests retrats, es van publicar el 1984 en el llibre Catalans. Retrats, que ha estat motiu d¡¯exposicions i que es va reeditar fa dos anys.

Fa dos anys i despr¨¦s de treballar de manera incansable va deixar de fer fotos. ¡°No ho enyoro. ?s molt cansat, que treballin uns altres. Ara nom¨¦s faig fotos als arbres¡±, assegura sense dubtar-ho i amb un ampli somriure. Alguna cosa hi t¨¦ a veure el seu pas de la fotografia anal¨°gica a la digital: ¡°De sentir-te com un mag, passes a ser una bestiola rara¡±, rebla.