La il¡¤lusi¨® documental

Hi ha poques coses m¨¦s estimulants per a un escriptor que provar de pensar la pr¨°pia disciplina des de les troballes o les angoixes d¡¯altres disciplines. Sense la generalitzaci¨®: poques lectures m¡¯han resultat tan estimulants com la de La il¡¤lusi¨® documental (Ca l¡¯Isidret edicions, 2018), de Tahuma Nakahira. El volum, deliciosament editat, recull nou assajos que Nakahira va escriure entre 1970 i 1977 i que no s¡¯havien tradu?t mai fins ara.

Nakahira (1938-2015) ¨¦s una de les figures de l¡¯avantguarda de postguerra m¨¦s influents i m¨¦s intrigants. En col¡¤laboraci¨® amb el grup de Provoke, dedica els primers anys de feina a trencar amb un realisme social predominant, oposant-hi una reflexi¨® sobre la naturalesa de la mirada i de la fotografia. El de Provoke ¨¦s un treball sistem¨¤tic contra tot un r¨¨gim de certeses ¡ªsocials est¨¨tiques, ontol¨°giques¡ª que vol alliberar la fotografia dels significats preconcebuts que carrega. Per un llenguatge que ha de venir, de 1970, primer monogr¨¤fic de Nakahira, culmina tot aquest treball i marca una de les primeres fites del fot¨°graf. Nakahira, per¨°, trasllada el combat contra les certeses a la seva pr¨°pia obra i aprofita la invitaci¨® a la Biennal de Par¨ªs de 1971 per renegar de la feina anterior i desplegar-ne una de nova que s¡¯orienta cap a la minimitzaci¨® de la subjectivitat del fot¨°graf i cap a l¡¯establiment d¡¯un protocol de producci¨® mecanitzat. El rebuig al lirisme anterior en favor d¡¯una mena de grau zero del llenguatge fotogr¨¤fic s¡¯explica en un text magistral, Per qu¨¨ un diccionari bot¨¤nic il¡¤lustrat?, que hauria de llegir tothom que estigui interessat en la cosa de la representaci¨®. Mogut per aquesta mena de nou objectivisme ontol¨°gic, Nakahira destrueix la major part dels seus negatius.

La hist¨°ria de Nakahira ¨¦s fascinant. A partir de 1978, despr¨¦s de sortir d¡¯un coma et¨ªlic que li pren la mem¨°ria, retorna a la fotografia, per¨° des d¡¯una orientaci¨® infraordin¨¤ria. Del que es tracta ara ¨¦s de capturar all¨° banal ent¨¨s com ¡°el signe d¡¯un esdeveniment al qual no hem dedicat atenci¨®¡± i en la quotidianitat del qual es xifra una forma d¡¯intimitat. Des de llavors fins a la mort, Nakahira es dedicar¨¤ a fixar un lexicon visual en un exercici extrem de dietarisme fotogr¨¤fic.

Trobo que la radicalitat del comprom¨ªs art¨ªstic de Nakahira posa en evid¨¨ncia una certa tebior generalitzada. No vull dir amb aix¨° que tot artista hagi de demanar-se el que es demana el fot¨°graf, ni de bon tros. Per¨° s¨ª que em trasbalsa la seva capacitat de posar-se en q¨¹esti¨® de cap a peus i d¡¯actuar-hi en conseq¨¹¨¨ncia. Hi trobo el recordatori d¡¯un principi fonamental que es tendeix a perdre de vista: que tota pr¨¤ctica art¨ªstica ¨¦s inseparable d¡¯una reflexi¨® sobre la naturalesa d¡¯aquesta pr¨¤ctica. Pensar sobre el que es fa hauria d¡¯oposar-se, com un contrapoder, a la pulsi¨® totalit¨¤ria de l¡¯estil.