Patriotisme del bo

El poder no t¨¦ un mostrari gaire ampli de colors. El fet d¡¯ostentar-lo imprimeix una mena de car¨¤cter sacramental, que es resumeix en el recurs a l¡¯autodefensa a ultran?a i al corr¨® parlamentari per negar el pa i la sal a l¡¯oposici¨®. Fins que el pujolisme va perdre les seves majories absolutes, no es van crear comissions d¡¯investigaci¨®, alguna cosa que recorda extraordin¨¤riament la postura mantinguda pel PP fins aquesta legislatura. Aquesta actitud mim¨¨tica arriba a la vida social i a la solidaritat grupal entre els qui van exercir el poder. El recent i entranyable homenatge d¡¯unes 300 persones al defraudador conf¨¦s Jordi Pujol remunta a mitjan noranta, quan el socialista Jos¨¦ Barrionuevo, que fou ministre de l¡¯Interior, era objecte de sopars de reconeixement, tributats pels seus companys de partit, quan esperava ser jutjat per la seva relaci¨® amb el terrorisme d¡¯Estat.

Quan ETA copejava sense pietat, era de mal dem¨°crata criticar l¡¯exist¨¨ncia de tortures, maltractaments o terrorisme d¡¯Estat. Els qui al?aven la veu contra vulneracions com aquestes feien el joc als etarres. Calia tancar files amb l¡¯Estat i sembla que aquesta continua sent la prioritat. L¡¯any passat, l¡¯Operaci¨® Catalunya, que va esquitxar un ministre, un responsable de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya i diversos comandaments policials, va constituir un bon exemple de l¡¯¨²s injust de recursos p¨²blics per destruir l¡¯independentisme catal¨¤ per mitjans no ajustats a dret. En el terreny parlamentari i m¨¦s recentment, no es van exigir responsabilitats, reprovacions o almenys compareixences a els qui van ordenar les c¨¤rregues policials contra els ciutadans que van votar en la consulta de l¡¯1 d¡¯octubre a Catalunya, tal com van decidir les tres grans forces majorit¨¤ries ¡ªPP, Ciutadans i PSOE¡ª al Congr¨¦s. A aix¨° cal afegir, segons Amnistia Internacional, l¡¯¡°obstrucci¨®, falta de col¡¤laboraci¨® o desinter¨¨s¡± amb els tribunals per part de la Fiscalia i del Ministeri de l¡¯Interior per investigar els ¡°abusos¡± de les forces d¡¯ordre p¨²blic l¡¯1-O.

En l¡¯extrem catal¨¤ del tauler, Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP van vetar a principis de maig la creaci¨® d¡¯una comissi¨® d¡¯investigaci¨® sobre espionatge a opositors i sospitosos habituals per part dels Mossos d¡¯Esquadra amb l¡¯argument que aix¨° alimentaria la guerra bruta contra la policia catalana. Tota l¡¯oposici¨®, des del PP fins a Catalunya en Com¨², passant per Ciutadans i el PSC, va voler con¨¨ixer ¨Cen va¨C qui havien investigat els Mossos. No es va considerar oport¨². Han de ser q¨¹estions d¡¯Estat. O d¡¯estructures d¡¯Estat.

Els fets es van desencadenar quan la Policia Nacional va confiscar el mes d¡¯octubre passat 36 caixes amb documentaci¨® que els Mossos d¡¯Esquadra condu?en a la incineradora de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s per destruir-les. Els papers en q¨¹esti¨® evidenciaven l¡¯activitat dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia de la policia auton¨°mica: tasques de vigil¨¤ncia, seguiments, informes i an¨¤lisis de partits pol¨ªtics, advocats o periodistes no afectes al proc¨¦s. Aquests textos formaven part d¡¯un fons documental iniciat el 2011, quan es va intentar articular una esp¨¨cie de policia patri¨°tica catalana. En ple apogeu del moviment del 15-M, el llavors conseller Felip Puig va crear la Comissaria General d¡¯Informaci¨® que va comen?ar centrant els seus esfor?os en els radicals habituals ¨Canarquistes i moviments socials¨C i va acabar d¡¯afinar-se amb el proc¨¦s, ja que els documents confiscats arriben fins al 2017. En l¡¯informe rem¨¨s per la Policia Nacional a la jutgessa Carmen Lamela se citen noms i circumst¨¤ncies la lectura de les quals no resulta precisament edificant.

Quan va arribar el tsunami del proc¨¦s, el discurs independentista sostenia que est¨¤vem davant un moviment que partia de baix, sense l¨ªmits pol¨ªtics. Es tractava, segons el relat oficial, de passar p¨¤gina de la transici¨® i que fos el poble de Catalunya el que escriv¨ªs el que volgu¨¦s a la p¨¤gina en blanc de la independ¨¨ncia. La realitat ha estat molt diferent. La suspesa llei de Transitorietat Nacional donava ales a un complex i discutible sistema d¡¯elecci¨® de jutges que no era un exemple de separaci¨® de poders.

El nacionalisme tendeix a maleir el dissident, a qui posa en dubte grans veritats. A Catalunya, no resulta tranquil¡¤litzant ¨Cper dir alguna cosa¨C la visi¨® supremacista i de punts xen¨°fobs que acredita la traject¨°ria de Quim Torra, ungit per Carles Puigdemont per succeir-lo al capdavant de la Generalitat. Amb aquests elements, si la independ¨¨ncia arrib¨¦s no faltarien voluntaris disposats a construir les clavegueres del nostre Estat propi. Aquest seria patriotisme del bo.