Quim Torra: nacionalisme sense filtres

El nou president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ¨¦s la quinta ess¨¨ncia del nacionalisme, sense filtres, impossible de confondre amb l'independentisme pragm¨¤tic. El discurs, les accions i el pensament escrit per Torra ho exposen amb claredat m¨¦s enll¨¤ de la incontin¨¨ncia del seu antic compte de Twitter. No ¨¦s casualitat que fos el primer director d'El Born Centre Cultural: l'home que va concebre la senyera gegant que hi ha al davant, que fa exactament 17,14 metres d'altura ¨Chomenatge al tricentenari de la derrota austracista¨C, l'home que va batejar el lloc com ¡°la zona zero del catalanisme¡±.

Torra ¨¦s un nacionalista conservador amb una p¨¤tina de romanticisme i alhora de cosmopolitisme, segons les seves paraules: treballar per l'ideal nacional, per preservar la tradici¨® i les arrels, per¨° amb una mirada al m¨®n. En un article del 2010 demostrava la seva admiraci¨® per Su?ssa amb una narraci¨® que sintetitza el que ell vol a Catalunya: ¡°L¡¯extraordin¨¤ria barreja de guerres, for?a i pacifisme, d¡¯esperit d¡¯obertura al m¨®n i d¡¯a?llament i retorn a les arrels, de paisatges extrems i prats de silencis gla?ats, de selva capitalista i cooperativisme d¡¯hort i vinya, de cosmopolitisme plural i de tancades i r¨¤ncies tradicions, de rosades vibrants i tebis crepuscles, ¨¦s el que fa de Su?ssa un pa¨ªs apassionant¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Quim Torra, nou president de la Generalitat de Catalunya

Quim Torra reitera que la seva prioritat ¨¦s construir la ¡°rep¨²blica catalana¡± i el proc¨¦s constituent

Iceta demana a Torra que ¡°no torni a provocar¡± per evitar una altra aplicaci¨® del 155

Torra va ser membre de la Fundaci¨® Catalunya Oberta (FCO), l'entitat fundada per Llu¨ªs Prenafeta, que va ser la m¨¤ dreta de Jordi Pujol i poder a l'ombra. Per la FCO hi van passar els noms m¨¦s destacats de l'ala nacional liberal de Converg¨¨ncia. Precisament de Salvador Sostres, un dels personatges m¨¦s pol¨¨mics de la FCO, Torra va escriure el novembre del 2009: ¡°Hi coincideixo gaireb¨¦ sempre. Diria m¨¦s, penso el que penso perqu¨¨ ell ha escrit el que ha escrit. 'Som el que hem llegit', va escriure un dia, i jo el llegeixo a ell¡±.

L'escollit per Carles Puigdemont per presidir la Generalitat t¨¦ m¨¦s vinculaci¨® de pensament amb els sectors de l'independentisme sense embuts de la desapareguda Uni¨® Democr¨¤tica, o amb la tamb¨¦ extinta formaci¨® Reagrupament, partit que va mirar de mobilitzar l'independentisme m¨¦s conven?ut abans del proc¨¦s, quan consideraven que ERC i, sobretot, CiU no hi apostaven clarament. Torra va dirigir El Mat¨ª, l'¨°rgan de comunicaci¨® d'aquests sectors de la democr¨¤cia cristiana amb un fort¨ªssim component nacionalista. A partir del seus articles a El Mat¨ª es pot perfilar el seu pensament pol¨ªtic.

¡°Espanya, exportadora de mis¨¨ria¡±

L'animadversi¨® visceral cap a Espanya ¨¦s una constant. L'octubre del 2010, sobre el Dia de la Hispanitat, Torra va escriure: ¡°Espanya, essencialment, ha estat un pa¨ªs exportador de mis¨¨ria, materialment i espiritualment parlant. Tot el que ha estat tocat pels espanyols ha esdevingut font de discriminacions racials, difer¨¨ncies socials i subdesenvolupament. La Madre Patria?ha acabat devorant sempre els seus fills i els ha deixat la pitjor de les her¨¨ncies: una identitat estrafeta, una mem¨°ria extirpada, la suburbialitzaci¨® mental¡±. El febrer del 2010 comentava, amb to ir¨°nicament desesperat, el seu rebuig frontal al di¨¤leg amb les forces pol¨ªtiques espanyoles: ¡°No entendr¨¦ mai aquesta d¨¨ria pel pacte amb Espanya, ¨¦s una cosa que em supera¡±.

Espanya sovint ¨¦s en l'ideari de Torra una mena d'¨¦sser ali¨¨ que s'ha infiltrat en la identitat catalana. Torra deia el 2012 sobre el castell¨¤ i la seva p¨¤tria: ¡°No ¨¦s gens natural parlar en espanyol a Catalunya. No voler parlar la llengua pr¨°pia del pa¨ªs ¨¦s el desarrelament, la provincialitzaci¨®, la voluntat persistent de no voler assumir els senyals d'identitat d'on es viu. La llengua, qualsevol llengua de qualsevol pa¨ªs del m¨®n, ¨¦s l'¨¤nima de la p¨¤tria. Sense llengua no hi ha pa¨ªs. I quan es decideix no parlar en catal¨¤ s'est¨¤ decidint girar l'esquena a Catalunya¡±. Un dels seus textos m¨¦s controvertits, publicat el 2012 al digital El M¨®n, titllava de ¡°carronyaires, escur?ons, hienes, b¨¨sties amb forma humana¡± els espanyols a Catalunya que viuen al marge de la cultura en catal¨¤. Amb aquesta concepci¨® de la catalanitat ¨¦s normal que dos anys abans, el 2010, Torra consider¨¦s que el llavors president de la Generalitat, Jos¨¦ Montilla, i la dirigent del PSC Roc¨ªo Mart¨ªnez Sampere no s¨®n catalanistes: ¡°Si la senyora Mart¨ªnez Sampere i el president Montilla s¨®n catalanistes, ¨¦s evident que uns quants tenim un problema. Aqu¨ª no hi cap tothom.¡±

Els catalans, com africans

Espanya ¨¦s en la mentalitat del nou cap de Govern una for?a d'ocupaci¨® colonial. Els catalans s¨®n com una tribu africana, segons un article a El Mat¨ª del 2011: ¡°Proposo que la propera vegada que arribi un ministre espanyol a visitar-nos el rebem, per una vegada, amb tots els honors i amb els nostres vestits de gala: el cap rapat i pintat de vermell, una argolla al nas, vuit collarets amb els colors de l'arc de Sant Mart¨ª al pit, un parrac que ens tapi els baixos ¨Csi el podem pagar¨C i un bra?alet al turmell. I fem la dansa de benvinguda, com els massais, saltant enlaire i cridant visca-viva?¨Cbiling¨¹e, nom¨¦s faltaria¨C amb els nostres esgarips ancestrals d'hipop¨°tams. Welcome to Africa, ministro!¡±.

L'esperit rom¨¤ntic del nacionalisme de manual tamb¨¦ ¨¦s recurrent en l'argumentari de Torra, que demanava el 2010 a l'aleshores president Artur Mas que don¨¦s suport a les consultes d'independ¨¨ncia d'aquell any, i ho feia amb aquestes paraules: ¡°President, el concepte de decidir, que cont¨¦ la idea de ser, de ser lliures, ¨¦s d'una for?a irresistible. Deixeu que us arrossegui. Tanqueu els ulls, escolteu alguna can?¨® de Toldr¨¤, murmureu un poema de Verdaguer, recordeu el president Maci¨¤ proclamant la nostra rep¨²blica o Carrasco i Formiguera cridant Visca Catalunya lliure!, sentiu l'oreig del mar, agafeu un grapat de terra humida, oloreu unes branques d'esp¨ªgol, i penseu en el nostre pa¨ªs. Oblideu-vos de tota la resta. V¨®s i Catalunya. No podreu dubtar, ni com a dem¨°crata ni com a catalanista ni com a barcelon¨ª. Si som, siguem, res no pot ser m¨¦s important, res no pot aturar-nos¡±.

La idealitzaci¨® del passat ¨¦s constant en Torra. El 2011 va fer el preg¨® de les festes de Santa Coloma de Farners evocant la Guerra dels Segadors: ¡°Tots els colomencs som fruit d'un minut: quan un grup de segadors, i pagesos, i ferrers, i adobers i serrallers i taverners van decidir revoltar-se contra l'ultratge i l'explotaci¨®, farts de ser humiliats per les tropes del rei d'Espanya. I en aquell minut que els nostres avantpassats van agafar les fal? i les forques, els bastons i les fangues, nosaltres vam n¨¦ixer i vam obrir els ulls. Som fruit d'aquell minut¡±.

Predir el proc¨¦s

Torra ha estat ideol¨°gicament al cor del proc¨¦s d'independ¨¨ncia. La uni¨® de partits i organitzacions civils a Junts pel S¨ª va tenir en Torra un dels seus ide¨°legs. Moltes de les seves intervencions pr¨¨vies al proc¨¦s semblaven predir la propaganda de l'independentisme. En una confer¨¨ncia de l'abril del 2012 ja esmentava que les idees clau per assolir la separaci¨® d'Espanya eren la unilateralitat i els missatges que seria un moviment democr¨¤tic i pac¨ªfic: ¡°Contra la legalitat interna avui en dia tenim la democr¨¤cia que ens empara. Contra la sobirania estatal que ens tenalla tenim una cobertura internacional que ens permet unes oportunitats noves. I contra una Constituci¨® tenim senzillament una nova constituci¨®, la constituci¨® catalana¡±.