Una odissea ordin¨¤ria

La lectura de Combat de nit (1959), de Josep Maria Espin¨¤s (Barcelona, 1927), m¨¦s de mig segle despr¨¦s d¡¯haver-se publicat, pot arribar a sorprendre a tothom: ¨¦s un document implacable, gaireb¨¦ un reportatge ficcionat, sobre la vida i els somnis de dos camioners que, en el moment de la novel¡¤la, segueixen la ruta ¡ªd¡¯anada i de tornada¡ª Barcelona-Valladolid. Espin¨¤s treballa amb materials de primera m¨¤ ¡ªva viatjar amb camioners professionals per informar-se sobre les condicions i el car¨¤cter de la vida a la carretera¡ª, i construeix un relat vera?, clar, calm¨®s i gens maniqueu sobre les circumst¨¤ncies dels treballadors d¡¯un sector determinat a finals de la d¨¨cada dels cinquanta. Si a hores d¡¯ara es publiqu¨¦s un text equivalent a Combat de nit, sota la gastada etiqueta de ¡°cr¨°nica¡±, ¨¦s probable que fos celebrat amb inter¨¨s per m¨¦s d¡¯un lector que no s¡¯avergonyeix de proclamar la seva desconfian?a cap a qualsevol ficci¨® que hagi militat, sense ambages, dins del que aleshores va arribar a anomenar-se ¡°realisme social¡±, corrent contestatari, cr¨ªtic amb els mecanismes socials i comprom¨¨s emocionalment amb el proletariat, amb els que van perdre la guerra i amb els que suportaven amb por el r¨¨gim franquista, amb les fam¨ªlies d¡¯origen humil i amb les que passaven fam. ¡°El problema de l¡¯escriptor equival a conscienciar-se de les dificultats de la gent¡±, diu la cita que encap?ala una novel¡¤la anterior d¡¯Espin¨¤s, Tots som iguals, cita que descriu de manera perfectament v¨¤lida l¡¯actitud de l¡¯autor davant l¡¯odissea ordin¨¤ria que narra a Combat de nit.

Combat de nit ¨¦s una novel¡¤la ¨°rfena d¡¯acci¨® en el sentit tradicional: dos camioners, el propietari i el seu ajudant, emprenen un viatge m¨¦s fins al punt de dest¨ª, i, mentre un va conduint, l¡¯altre dorm a la cabina, o mira el paisatge que corre finestreta enll¨¤, o mantenen unes converses escadusseres que no serveixen per rompre el tedi de les hores compartides. S¡¯aturen en els llocs habituals a la carretera, saluden els coneguts que freq¨¹enten els mateixos bars, i s¡¯informen, sobretot, de les v¨ªctimes noves de l¡¯amena?a que planeja sobre la professi¨®, dels accidents de tr¨¤nsit provocats per la fatiga, els descuits o la imprud¨¨ncia. A pesar de les vides trist¨ªssimes, carregades d¡¯impot¨¨ncia, d¡¯errors i sofriments morals nascuts de la ignor¨¤ncia ¡ªo la ingenu?tat¡ª vital dels dos protagonistes, de la frustraci¨® i mutilaci¨® de la personalitat a causa de l¡¯angoixa econ¨°mica que els encercla, Espin¨¤s desdramatitza volunt¨¤riament el relat, com si segu¨ªs al peu de la lletra el model decisiu de l¡¯¨¨poca ¡ªRafael S¨¢nchez Ferlosio i El Jarama i la seva transcripci¨® fenom¨¨nica d¡¯accions i di¨¤legs trivials per assolir un grau zero respecte de la psicologia i l¡¯estil¨ªstica de la novel¡¤la convencional¡ª. Per¨° aconsegueix esquivar els esculls inherents a la voluntat d¡¯esborrar qualsevol petja de la intervenci¨® de l¡¯autor, la rutina del realisme fotogr¨¤fic, gr¨¤cies a dues estrat¨¨gies calculadament realitzades: d¡¯una banda, l¡¯acurada agilitat i flu?desa narrativa, la recerca permanent de mantenir-se allunyat de qualsevol vel¡¤le?tat ret¨°rica; d¡¯una altra, la passi¨®, la paci¨¨ncia i l¡¯honestedat ¡ªo la mirada pietosa¡ª amb qu¨¨ s¡¯ocupa de les coses de cada dia ¡ªles familiars i les estranyes¡ª que atabalen els dos protagonistes.?

Amb mestria, Espin¨¤s ajunta flu?desa, passi¨® pel quotidi¨¤ i met¨¤fora moral

Hi ha un tercer element, per¨°, gens desdenyable, sense el qual Combat de nit no seria la contundent novel¡¤la que ¨¦s i que li proporciona de manera lateral un senzill i efica? dinamisme, una mena de cr¨°nica judicial d¡¯un accident que esdev¨¦ una met¨¤fora de la sordidesa i la humiliaci¨® moral i est¨¨tica que es podia sofrir des de les inst¨¤ncies del poder de l¡¯¨¨poca. I el lector, que de seguida reconeix com a inculpat el conductor que protagonitza Combat de nit, a mesura que el segueix a trav¨¦s de la ruta, a mesura que va coneixent les incid¨¨ncies del judici, a trav¨¦s de la prosa il¡¤liter¨¤ria dels documents oficials, agraeix el temperament i la maduresa t¨¨cnica d¡¯Espin¨¤s, que sense abandonar ni trair les premisses inicials ¡ªla inexist¨¨ncia d¡¯una trama ortodoxa, la buidor i l¡¯as¨¨psia conductista¡ª, dota la novel¡¤la del que li ha volgut escamotejar des del punt de partida: el lector vol saber qu¨¨ ha passat, si se li amaga alguna pe?a clau i, sobretot, qu¨¨ passa a continuaci¨®. Gr¨¤cies a l¡¯art de la literatura, sense fer-ho, Espin¨¤s fa el que no vol fer.