Capellans i brams

Les esgl¨¦sies en flames i les barricades de la Barcelona de la Setmana Tr¨¤gica o del juliol de 1936 s¨®n imatges que han generat una identificaci¨® autom¨¤tica entre l¡¯anticlericalisme i aquests esclats d¡¯ira que tenien com a objectiu una Esgl¨¦sia percebuda com un agent m¨¦s del poder. La for?a d¡¯aquests moments hist¨°rics contrasta amb el desconeixement d¡¯una veritable guerra cultural anterior, certificada des de 1860, que ¨¦s la que van plantejar els diferents nuclis autoproclamats lliurepensadors. Materialisme, ateisme, darwinisme, espiritisme, van ser formes d¡¯encarar la societat moderna sense sotmetre¡¯s al discurs ¨²nic de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica. Eren discursos alternatius, formes culturals heterodoxes i prou diverses, amb difer¨¨ncies notables, com les que separaven ateus i espiritistes. I amb contradiccions, com les de llegir el darwinisme com una demostraci¨® de la superioritat de la ci¨¨ncia, quan en realitat la demostraci¨® cient¨ªfica de l¡¯evoluci¨® venia precedida per una creaci¨® que no s¡¯explicava en els mateixos termes. Les cosmovisions lliurepensadores es constru?ren amb materials del positivisme, el materialisme i el darwinisme. La ci¨¨ncia sempre va ser l¡¯argument principal, que s¡¯identificava amb el progr¨¦s de la humanitat i un futur millor. La llibertat del Sexenni (1868-1874) va permetre la irrupci¨® de la premsa i les associacions lliurepensadores, que van rebre un correctiu amb la Restauraci¨®. Destaquen entre els pioners Francesc Sunyer, Josep Anselm Clav¨¦, Valent¨ª Almirall (promotor de la primera traducci¨® de Darwin al Diari Catal¨¤) o Joaquim Maria Bartrina, que va escriure ?Guerra a Dios! Des de publicacions com La Humanidad, La Luz o La Conciencia Libre, aconseguiren articular nuclis amb certa continu?tat.

Una de les aportacions de Viure l¡¯anticlericalisme. Una hist¨°ria cultural del lliure pensament catal¨¤ (1868-1923), d¡¯Albert Pal¨¤, ¨¦s que la seva sistem¨¤tica recerca li ha perm¨¨s fer emergir nuclis lliurepensadors per tot Catalunya, que es manifestaven creant escoles laiques i promovent ritus civils que eren ostentosament alternatius als cat¨°lics: abjuraven del bateig cat¨°lic, adduint que el nounat no necessitava ¡°el rid¨ªculo sello de las ovejas de Dios¡±, i celebraven enterraments laics perqu¨¨ no calien ¡°cantos ni berridos de curas para subir al cielo¡±. Com explica Pal¨¤, amb ampl¨ªssima documentaci¨®, el moment de la mort era especialment delicat, amb capellans intentant que el moribund lliurepensador es desdigu¨¦s dels ideals, pressionant la fam¨ªlia; i amb una cerim¨°nia civil amb una comitiva f¨²nebre amb orquestra que acabava amb La Marsellesa.

Per entendre moltes coses entre 1860 i 1937 caldr¨¤ rec¨®rrer a partir d¡¯ara a Pal¨¤ i Mar¨ªn

No era f¨¤cil adoptar aquests posicionaments alternatius, amb constants problemes amb les autoritats, per¨° la seva convicci¨® era tal que tamb¨¦ van anar a l¡¯avan?ada en relaci¨® amb el paper de les dones. Aquest ¨¦s el leivmotiv de Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils, de Dolors Mar¨ªn, que rescata les dones pioneres del lliurepensament catal¨¤, amb noms com l¡¯espiritista Amalia Domingo o la difusora de l¡¯ateisme ?ngeles L¨®pez de Ayala, i associacions desconegudes, com la Societat Aut¨°noma de Dones (1889-1898) o la Societat Progressiva Femenina (1898-1926). Si b¨¦ ¨¦s cert que alguns lliurepensadors estaven interessats a incorporar dones perqu¨¨ les consideraven m¨¦s permeables a la influ¨¨ncia eclesi¨¤stica, r¨¤pidament sorgiren lideratges femenins molt potents, que editaven llibres i peri¨°dics adre?ats a les dones, els primers materials del feminisme peninsular. Tots plegats van lliurar una veritable batalla cultural i ideol¨°gica que ¨¦s imprescindible con¨¨ixer per entendre les praxis pol¨ªtiques republicanes i anarquistes que van sorgir en paral¡¤lel. Els llibres de Pal¨¤ i Mar¨ªn s¨®n una bona oportunitat per fer-ho.