Cataglotismes

Del llat¨ª os, oris (boca), en deriva el diminutiu osculum, boqueta, paraula que ha persistit en les lleng¨¹es rom¨¤niques amb el sentit de pet¨®: ¨°scul.

Les produccions (po¨ªesis, en grec) de la boca i de la llengua s¨®n all¨° que la Humanitat ha anat convertint en l¡¯art (l¡¯habilitat, la destresa) d¡¯expressar continguts espirituals (poesia). D¡¯una boca activa, que s¡¯instrueix i que s¡¯escodrinya, ¨¦s d¡¯on neix el que considerem ¡°llenguatge po¨¨tic¡±, ¡°registre literari¡±, utilitzant la parla en un nivell de ritualitzaci¨® total de la comunicaci¨®, jugant amb el protocol de transmissi¨® mateix.

En l¡¯afany d¡¯embarbussament o en la voluntat elitista o extravagant de distanciar-se del llenguatge com¨², hi ha actituds buco-vocals; vocalitzar terminologia ins¨°lita (estrangerismes, onomatopeies, etc¨¨tera) o enfarfollar el sistema de pron¨²ncia s¨®n pr¨¤ctiques que desenvolupen una articulaci¨® po¨¨tica del discurs.

La boca, llavors, ¨¦s el canal principal on s¡¯origina la poesia. Diu el te¨°ric del llenguatge i poeta franc¨¨s Henri Meschonnic que, en hebreu, l¡¯accent r¨ªtmic es diu Ta¡¯am, que vol dir ¡°el gust d¡¯all¨° que hom t¨¦ dins la boca¡±. Tots els treballs formals que portem a terme en la cavitat bucal a la recerca de generar un plaer d¡¯embadaliment, d¡¯emoci¨®, de coneixement o d¡¯avidesa, s¨®n labors po¨¨tiques.

Ho exemplifica perfectament l¡¯evoluci¨® d¡¯una paraula molt peculiar: cataglotisme, formada situant el prefix cat¨¤ (sota) davant de l¡¯arrel glossa (llengua).

En les seves primeres accepcions, un cataglotisme era un pet¨® amb llengua, una morrejada amb intercanvi de saliva. De mica en mica, per¨°, la paraula va anar carregant-se de contingut. Manuel Balasch la tradueix d¡¯Arist¨°fanes com a ¡°besoteig lasciu¡±, i apareix en fragments c¨°mics de tota mena directament en el sentit d¡¯obscenitat.

M¨¦s endavant, aquest ¡°sota la llengua¡± ja esdev¨¦ una q¨¹esti¨® allunyada dels tractes carnals i ve a referir-se a un cant de dol?or ¡°efeminada¡± (segons Eumaci, o Eustaci, el Macrembolita), i, encara m¨¦s enll¨¤ en la dist¨¤ncia respecte del besar, Fil¨°strat d¡¯Atenes i Sinesi de Cirene li donen el significat d¡¯¡°expressi¨® refinada¡±, de ¡°paraula rebuscada¡±, de composici¨® que empra mots exquisits.

La parla selecta i distingida, l¡¯eleg¨¤ncia amanerada, ¨¦s la versi¨® figurada de la besada libidinosa, de la fiblada concupiscent de llavis i papil¡¤les. La lux¨²ria del llenguatge, la car¨ªcia lingual d¡¯all¨° literari, ¨¦s l¡¯¨²s d¡¯un l¨¨xic estramb¨°tic, inusual, extraordinari.

Ara, doncs, establerta aquesta f¨®rmula comparativa, imagina, lector, quin seria l¡¯equivalent en les formes d¡¯expressi¨® liter¨¤ria de l¡¯acci¨® que havien de dur a terme les bruixes en la cerim¨°nia de l¡¯osculum infame, ¨¦s a dir: besar l¡¯anus del diable.

Un pet¨® ¨¦s una mossegada frustrada, deia Josep Pla.