De llagosta blanca i alberg¨ªnia cruixent

Un dels escriptors m¨¦s mentats i influents del m¨®n contemporani, Walter Benjamin, que va viure i va copsar idees des de les Illes Balears, navegant hores en un lla¨¹t a Eivissa observ¨¤ l¡¯art de pescar llagostes, algunes ¡°gegants¡±, un ¡°espectacle profundament malenconi¨®s¡±, perqu¨¨ en 70 nanses calades just varen agradar tres bestioles. Era als anys trenta, quan als estius el sol era/¨¦s tan abrasador que ¡°arriba el moment que sols els arbres semblen estar vius¡±.

Les llagostes gegants solen ser generalment ¡®blanques¡¯, perqu¨¨ s¨®n de m¨¦s endins, mar avall i no tant vermelles com les de prop de penyes sin¨® m¨¦s p¨¤l¡¤lides per l¡¯escassa claror al seu paratge submar¨ª. M¨¦s grans i un poc menys cotitzades. En saben a les aig¨¹es del llevant de Mallorca i a Menorca des d¡¯on part¨ª migrant, pobre, Caterina Cardona ¨¤via d¡¯un altre cap clarivident del segle XX, Albert Camus, que gir¨¤ visita a Mallorca i Eivissa emper¨° mai no per l¡¯illa dels or¨ªgens. Ves a saber qu¨¨ hagu¨¦s dit de la pedra filosofal, la identitat de la maonesa. Camus en parla als ¡®Carnets¡¯ del pa amb sobrassada, dels berenars algerians infantils amb la padrina.

La llagosta ¨¦s una met¨¤fora, un bocata del Bosch i d¡¯en Taura. En Miquel Calent, cuiner que escriu i xerra amb manya, mostr¨¤ a IB3 una llagostota blanca menorquina d¡¯enguany, tamb¨¦ llagostes ¡®mollars¡¯ amb la closca blana, nova, i, tamb¨¦, al?¨¤ un enorme i solitari llongant/grimaldo (bogavante). Esp¨¨cie que era tamb¨¦ aut¨°ctona i ara quasi s¡¯ha esva?t, ¨¦s excepcional. Com la cranca.

Els literats bons, de vegades, fan venir b¨¦ alguna cita de taula ¡ªsobre tot de paisatge. Poques exhibicions i cap adjectiu de color recomana Robert Graves, celeb¨¨rrim poeta, autor de novel.la hist¨°rica, t¨°tem total i pedra fundacional del mite de Dei¨¤, l¡¯illa d¡¯una illa.

¡°Exacte Mallorca, diminuta Dei¨¤¡±, digu¨¦ en un poema del 1931 la poderosa poeta americana Laura Riding, companya de l¡¯arribada de Graves, inspiradora de La Diosa Blanca, malgrat que ella deia ¡°la meva musa som jo¡±, i que es dedic¨¤ al conreu de c¨ªtrics a Florida.

Na Nicole d¡¯Amonville Alegria, traductora i editora, mallorquina de Dei¨¤, ha desvetllat ara en espanyol per primer cop Laura y Francisca, un llibre de 700 versos que Riding dedic¨¤ a ella i la vida i en arg¨²cia liter¨¤ria a una nina del poble, Francisca. All¨¤ queda dit que ¡°El pa ¨¦s m¨¦s espiritual en el Terreno¡± i que menj¨¤ ¡°alberg¨ªnia molt torrada (cruixent) en oli¡± i que Robert agaf¨¤ mores per a pr¨¦mer. Aix¨° s¨®n min¨²cies.

L¡¯edici¨® la compongueren i editaren, lletra a lletra, Graves i Riding, estampant full a full a la m¨¤quina Crow Albion que dugueren en tren i per mar des d¡¯Anglaterra per a fer marxar la pr¨°pia editorial The Seizin Press, amb portadistes i mecan¨°grafs. El pr¨°leg de Nicole ¡ªque trob¨¤ la coprotagonista Francisca abans de morir i un original del vell llibre¡ª ¨¦s un p¨°rtic per a la petita gl¨°ria. ?s a Punto de Vista Editores.

La parella Graves-Riding dur¨¤ 14 anys i s¡¯ubic¨¤ a Mallorca el 1929 per recomanaci¨® de Gertrude Stein, amiga i model de Picasso, gegant cultural, que entre el 1914 i el 1915 pass¨¤ m¨¦s de mig any a Mallorca, amb la seva parella Alice B. Toklas, convidades a la casa d¡¯El Terreno del bon pintor William Cook, posse?dor d¡¯una casa familiar a Par¨ªs feta per Le Corbusier, gran astre visitant ¡ªfuga?¡ª de Mallorca. Cook Book es un llibre excel¡¤lent sobre Stein, Cook i Le Corbusier de Roy R. Behrens.

¡°Mallorca ¨¦s el parad¨ªs, si els pots resistir¡±, ¨¦s una frase repetida com el parenostre, clau de llibres, films i reflexions. ?s falsa, imprecisa, no certa, segons la traductora i experta Nicole d¡¯Amonville. L¡¯atribu?en, tal qual, sempre, durant d¨¨cades, a Gertrude Stein que des de Fran?a adre?¨¤ a Graves i Riding. La realitat literal, segons d¡¯Amonville ¨¦s: ¡°Si us agrada el parad¨ªs, Mallora ho ¨¦s¡±. Id¨° aix¨°.

¡°Mallorca ¨¦s un lloc semblant a la felicitat¡± observ¨¤ un altre mite mig illenc, Jorge Luis Borges, habitant de l¡¯illa als anys vint. Quan Robert Graves ja no era tot ell Borges el visit¨¤ als anys vuitanta a can Alluny, devora Dei¨¤, la casa que Laura Roding refuta als 30 que fos anomenada sa Gravera, el top¨°nim original.

Borges va saber per Maria Kodama que la dona de Graves, Beryl, alimentava amb cullera el gran poeta en angl¨¨s. En Bioy Casares en els seus llibrots d¡¯apunts fulminants de les converses di¨¤ries amb Borges diu que el Gobierno respectava molt Robert Graves, que ell aix¨ª havia parat que fessin un hotel i una autopista al poblet.

?s cert que el poeta de Dei¨¤ explic¨¤ que es varen quedar tres mesos sense llum, sense corrent, perqu¨¨ una noble beata mare d¡¯un general no volia deixar fer un transformador de la nova instal¡¤laci¨® en un ¡°terreny (seu) sagrat¡± perqu¨¨ el trepitj¨¤ la Beata.

Robert Graves an¨¤ a Madrid per veure el ministre Manuel Fraga just per advertir-li ¡°aquest estiu els hotels estaran buits per manca d¡¯electricitat¡± (entrevista del 1969, The Par¨ªs Review) Dit i fet, el governador provincial de la dictadura es pos¨¤ ferm i la corrent torn¨¤ a Dei¨¤.