El mass¨ªs del Garraf treu les escombraries

Sota el verd, les escombraries. Fa 12 anys que cap cami¨® entra a descarregar residus al vell abocador de la Vall d'en Joan, un espai natural al cor del mass¨ªs del Garraf sota el qual fermenten 26,7 milions de tones d¡¯escombraries. Costa d¡¯imaginar avui que, sota la catifa de vegetaci¨® que cobreix els tres quil¨°metres d¡¯aquest barranc amb boniques vistes al mar, jeuen els residus i les deixalles que va generar Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana durant tres d¨¨cades. Els treballs de supervisi¨® s¨®n constants: una vintena de treballadors de l¡¯empresa Tirsa s¡¯encarreguen del manteniment de l¡¯antic abocador del Garraf. I ara, una injecci¨® de 27,7 milions d¡¯euros desbloquejar¨¤, despr¨¦s d'haver estat vuit anys aturada, la restauraci¨® dels terrenys on hi havia el vell abocador, que encara traspua milers de litres de lixiviats. Una actuaci¨® coordinada per l¡¯Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) i finan?ada per l¡¯Ag¨¨ncia de Residus de Catalunya (ARC) possibilita finalitzar un projecte que es va iniciar el 2001, per¨° que es va haver de paralitzar el 2010 a causa de la insufici¨¨ncia de recursos econ¨°mics.

El rastre de porqueria s¡¯ha esva?t. Fins i tot als habitants de la zona els costa recordar que aqu¨ª s¡¯amuntegaven les escombraries en quantitats ingents. ¡°Era aqu¨ª l¡¯abocador?¡±, pregunta en Xavi, un ve¨ª de Viladecans que fa esport per un cam¨ª que hi ha al costat de la tanca que delimita el que t¨¨cnicament s'anomena Dip¨°sit Controlat de la Vall d'en Joan. L¡¯acompanya en Jonathan, que tamb¨¦ ¨¦s ve¨ª del municipi i tamb¨¦ t¨¦ les mateixes dificultats per recordar el passat pudent d¡¯aquest tur¨®. Pugen caminant des de Castelldefels fins a la Morella, un cim de m¨¦s de 700 metres d¡¯altura que ofereix una vista bonica de la costa de Barcelona i el Garraf. Les dues hores de caminada paguen la pena perqu¨¨ l¡¯entorn compensa. Sota aquesta mateixa postal dormiten les tones d¡¯escombraries que es va cruspir, entre el 1974 i el 2006, l¡¯abocador del Garraf.

Una prova del que el terreny amaga s¨®n els 200 metres c¨²bics de lixiviats que es recullen di¨¤riament. Aquests 200.000 litres de putrefacci¨® l¨ªquida es canalitzen fins a arribar a una planta de tractament que hi ha a la mateixa instal¡¤laci¨®, on es purifiquen fins a convertir-se en aigua apta per al reg. Les terrasses que dibuixen la silueta de l¡¯antic abocador estan farcides de tubs negres. Serveixen per canalitzar fins a una planta de cogeneraci¨® d¡¯energia el biog¨¤s que supura el residu acumulat al subsol. Quan un d¡¯aquests tubs es despr¨¨n ¡ªcosa que no ¨¦s infreq¨¹ent perqu¨¨ als senglars que freq¨¹enten la zona els agrada gratar-se contra ells¡ª ¨¦s quan l¡¯abocador expandeix les seves ess¨¨ncies. La pudor ¨¦s penetrant.

A les terrasses ja restaurades, les m¨¦s properes al mar, la vegetaci¨® ha crescut vigorosament. A primer cop d¡¯ull es pot veure l¡¯equador que marca el punt on es van acabar els diners. Costa amunt queda molta feina per fer. En alguns punts es van arribar a acumular muntanyes d¡¯escombraries d¡¯entre 80 i 100 metres d¡¯altura. Sota la terra, m¨¦s pelada que al sector restaurat, hi ha capes de grava i una r¨ªgida malla de pl¨¤stic negre per evitar que les piles de despulles aflorin, per¨° falta escometre la impermeabilitzaci¨® superficial i la recollida d¡¯aig¨¹es de la pluja.

L¡¯AMB informa que els treballs es reprendran per la part superior de l¡¯abocador, la porta de Begues, perqu¨¨ les aig¨¹es pluvials no s¡¯infiltrin en les bosses de residus. Com m¨¦s aigua beu el s¨°l, m¨¦s risc de filtracions hi ha. En total, la zona que queda per recuperar ocupa unes 40 hect¨¤rees, totes dins del terme municipal de Begues.

L¡¯AMB assegura que el projecte definitiu recull les propostes de les administracions implicades, a m¨¦s d'¡°incorporar parcialment¡± les al¡¤legacions rebudes per part d¡¯entitats locals i entitats naturalistes.