No ¨¦s la bandera

Ciutadans va presentar diumenge la plataforma Espanya ciutadana, amb la qual pret¨¦n sumar al seu projecte gent d'ideologies i prefer¨¨ncies pol¨ªtiques diferents. El ganxo ¨¦s Espanya, una Espanya desacomplexada que exhibeix amb orgull els seus s¨ªmbols: l'himne i la bandera. Al projecte l'anomenen?patriotisme c¨ªvic i el missatge ¨¦s que sorgeix per ¡°fer front al nacionalisme i al populisme¡±. La l¨°gica avidesa electoral del partit d'Albert Rivera no va dubtar, no obstant aix¨°, a proposar una posada en escena que, paradoxalment, va estar plena de gestos sentimentals cap al nacionalisme, en aquest cas el nacionalisme espanyol. El moment culminant d'aquesta estrat¨¨gia van ser les ll¨¤grimes de Marta S¨¢nchez despr¨¦s de cantar els versos que ella mateixa ha escrit per a la Marcha real. L'apel¡¤laci¨® a les emocions, servir-se d'Espanya com a element cohesionador per enfrontar-se a l'independentisme catal¨¤, la falta de concreci¨® d'aquest significant buit, el de patriotisme c¨ªvic,?on pot entrar qualsevol cosa: els responsables de Ciutadans sembla que pensen que quan ve d'ells es poden permetre qualsevol llic¨¨ncia, per m¨¦s populista o f¨¤cil que sembli.

El discurs que hi ha al darrere d'aquesta nova iniciativa de Ciutadans no ¨¦s nou. L'important, ho han dit des de fa anys, ¨¦s recuperar un projecte d'Espanya que ajudi a sumar i que no divideixi, un projecte que generi il¡¤lusi¨® i que superi els vells complexos heretats de la batalla contra la dictadura, que es va ocupar de convertir els s¨ªmbols de la naci¨® en patrimoni exclusiu dels franquistes. La saludable i fresca?reivindicaci¨® dels grans passos que ha fet l'Espanya democr¨¤tica que Ciutadans va fer a Catalunya li ha perm¨¨s convertir-se en la for?a m¨¦s votada en aquesta comunitat aut¨°noma, a m¨¦s de servir com una oportuna v¨¤lvula d'escapament per a l'asf¨ªxia provocada per l'aclaparador discurs sobiranista. Un signe d'aquesta saturaci¨® va ser l'aparici¨® de banderes espanyoles als balcons de tot el pa¨ªs com a resposta a les estelades?independentistes. Ciutadans ha volgut aprofitar aquesta marea i fer-la seva com a combustible electoralista que interpel¡¤la les emocions m¨¦s elementals per sumar contra l'altre. Per¨° ¨¦s aqu¨ª on erra el tret.

No existeix, excepte en l'estrat¨¨gia de l'independentisme, una batalla entre la naci¨® espanyola i la catalana, aix¨ª que no s'haurien de fer servir s¨ªmbols que s¨®n de tots com a perdigons per erosionar els rivals. Rivera t¨¦ ra¨® quan diu que no cal demanar perd¨® per fer servir la llengua o la bandera espanyoles, per¨° aix¨° no vol dir que calgui convertir-les en armes llanc¨ªvoles contra un suposat enemic com¨².

No hi ha tal enemic. Catalunya ¨¦s part d'Espanya i la grav¨ªssima ferida que ha provocat l'anomenat proc¨¦s ¨¦s que ha aglutinat gaireb¨¦ la meitat dels catalans entorn de la promesa que estarien millor si s'independitzessin. Per¨° aquest problema no s'arregla posant ll¨¤grimes i paraules a l'himne d'Espanya, sin¨® proposant pol¨ªtiques que, sota el sostre com¨² de la Constituci¨® i l'Estatut, serveixin per restablir els lla?os trencats. Rivera t¨¦ moltes ganes de tenir l'¨¨xit de Macron i amb una aparent candidesa li ha volgut copiar el truc de la bandera. No n'hi ha prou. L'important ¨¦s el contingut, i en aquest sentit l'acte de diumenge va oferir molt poc.