Una rep¨²blica sense llei

Una de les inc¨°gnites m¨¦s accidentades d¡¯una hipot¨¨tica rep¨²blica independent de Catalunya ¨¦s quin dels tres poders ¨Cel legislatiu, l¡¯executiu o el judicial¨C aniria pitjor. Per desgr¨¤cia, no ¨¦s una ironia suposar que el que funcionaria millor seria un ex¨¨rcit propi, atesa la necessitat de protegir les fronteres de l¡¯assetjament espanyol, una necessitat apuntada des dels seus or¨ªgens pels sectors paramilitars de l¡¯independentisme que l¡¯actual president de la Generalitat aglutina amb els seus encomis als ¡°escamots¡± de l¡¯octubre del 1934. La reivindicaci¨® d¡¯un esperit militar catal¨¤ va ser propugnada pels Quaderns de l¡¯exili i, espec¨ªficament, per Raimon Gal¨ª, un dels mentors de Jordi Pujol. De fet, Pujol no ha negat mai la seva admiraci¨® per les virtuts castrenses, encara que es va anar allunyant de les tesis radicals de Gal¨ª. L¡¯alternativa a un ex¨¨rcit de la rep¨²blica catalana fora de l¡¯OTAN i de la pol¨ªtica de seguretat europea seria convertir-se en un protectorat sota el paraigua defensiu de R¨²ssia o la Xina. Despr¨¦s d¡¯haver atribu?t a l¡¯Estat els comportaments de Corea del Nord o de Turquia, no sembla que la ciutadania de Catalunya hi sort¨ªs guanyant.

A la vista de la fugacitat amb la qual va transc¨®rrer la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia m¨¦s recent per part del Parlament de Catalunya, ¨¦s dedu?ble que els treballs del poder legislatiu de la rep¨²blica catalana no serien flu?ts. I no nom¨¦s perqu¨¨ el bloc independentista ¨Ccada vegada m¨¦s esquerdat¨C no t¨¦ prou representativitat, sin¨® perqu¨¨ el precedent jur¨ªdic ha estat desastr¨®s i indigne d¡¯una comunitat aut¨°noma per se. Tenint en compte els treballs ¨ªmprobes de la llei de transitorietat, ¨¦s leg¨ªtim preguntar-se en quins termes accedirien al debat constituent els partits constitucionalistes. Amb aquests precedents, qui sap com deu estar concebent l¡¯independentisme la naturalesa jur¨ªdica del nou Estat impossible. Fins ara, la incapacitat de previsi¨® i els abusos improvisats han estat de tal magnitud que fins i tot han desorientat l¡¯Executiu de la Moncloa perqu¨¨ ning¨² es podia imaginar que al segle XXI la Generalitat pogu¨¦s ser presidida per personatges com Carles Puigdemont o Quim Torra. En mans de la classe pol¨ªtica de l¡¯independentisme, la construcci¨® jur¨ªdica d¡¯un Estat tindria alguna cosa de videojoc amb ostatges, il¡¤legalitat estratosf¨¨rica i frustraci¨® inevitable.

Encara que sempre ¨¦s erroni comparar un Estat de deb¨° ¨Cm¨¦s o menys s¨°lid¨C amb un Estat-ficci¨®, el cas d¡¯It¨¤lia ¨Caquesta Disneylandia de la inestabilitat pol¨ªtica, per¨° rep¨²blica amb llei¨C pot ser alli?onador per a l¡¯independentisme de la comunitat aut¨°noma catalana. Dos partits fins i tot m¨¦s dispars que l¡¯expujolisme, ERC i el t¨¤ndem Puigdemont-Torra, han aconseguit perfilar un primer ministre que, tot i ser desconegut, no ¨¦s una bomba de rellotgeria. La Lliga i 5 Estrelles han proposat el professor Giuseppe Conte, i aix¨° els dona certa credibilitat. Per contra, la figura de Torra ha restat al secessionisme catal¨¤ la poca credibilitat que li quedava en alguns titulars de premsa i nom¨¦s t¨¦ la complicitat de partits excloents, oposats al consens europeu i sense una idea del b¨¦ com¨². Definitivament, manca finezza.

Si ¨¦s que amb la perspectiva d¡¯octubre ja hem entrat en campanya electoral amb una simultane?tat de mobilitzacions radicals i la conseg¨¹ent inconnexi¨® del teixit social, ¨¦s adequat tenir present que una societat lliure necessita abundants centres de poder independents del poder pol¨ªtic per contrarestar-lo. Per contra, a Catalunya resulta que el poder pol¨ªtic rupturista es basa en organitzacions com ?mnium o l¡¯ANC per escenificar al carrer el que no aconsegueix a les urnes. Aix¨° dona com a resultat tot tipus d¡¯inseguretats. Per descomptat, la jur¨ªdica, per¨° tamb¨¦ la que es deriva de tensions ultraconflictives que alteren el pluralisme i tenen efectes coactius en les persones.

En la penombra de les confid¨¨ncies off the record, el secessionisme que ha anat apartant-se del proc¨¦s expressa els seus laments per¨° no formula remeis. ?s una posici¨® que segueix allunyada de la lleialtat a la llei i als consensos m¨ªnims. Caldr¨¤ determinar fins a quins extrems la fase protagonitzada per Torra ¨¦s substancialment il¡¤liberal. ?s a dir, l¡¯horitz¨® d¡¯una rep¨²blica sense lleis, m¨¦s propera al colpisme soft que llan?a la pedra i amaga la m¨¤. Estar¨ªem als ant¨ªpodes del liberalisme jur¨ªdic. Aix¨ª s¡¯alimenten la desconfian?a, el poder sense l¨ªmit i la desra¨®. Pregunteu a la Generalitat de Torra per Montesquieu i us dir¨¤ que ni hi ¨¦s ni se l¡¯espera.