Mapa per als ¨²ltims versos

La poesia catalana ¡°mai havia gaudit d'una plenitud tan alta, per nombre, variacions est¨¨tiques, pres¨¨ncia geogr¨¤fica, traduccions, col¡¤leccions editorials, repercussi¨® social¡­¡±, enumera el poeta i agitador cultural Vicen? Altai¨® (Santa Perp¨¨tua de Mogoda, 1954). ¡°?s un bon moment perqu¨¨ ¨¦s un mal moment social: la poesia s'alimenta del detritus, dels maldecaps que aquestes circumst¨¤ncies generen en un individu¡±, apuntala el tamb¨¦ poeta i catedr¨¤tic de Literatura Josep Maria Sala-Valldaura (1947). Un mapa per saber com s'ha arribat fins aqu¨ª des dels ¨²ltims 50 anys ¨¦s el que han pret¨¨s confeccionar tots dos amb Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Proa), 498 p¨¤gines a cavall d'una mostra ¡ª¡°ofereix un panorama est¨¨tic complet, sense partidismes¡±¡ª i una antologia, amb 232 poemes.

Altai¨® i Sala-Valldaura s¨®n cart¨°grafs veterans del vers: el 1980 ja van publicar Les darreres tend¨¨ncies de la poesia catalana (1968-1979), que ¡°plantava cara a l'antologia program¨¤tica que van llan?ar Joaquim Molas i Josep Maria Castellet el 1963, on hi havia la intermediaci¨® de l'espai social, del realisme¡±. Afirmen que en l'actual tampoc estan ¡°instrumentalitzats per q¨¹estions sociopol¨ªtiques: hauria estat f¨¤cil adjectivar la dada del 2018 amb, per exemple, Primavera, per¨° el contingut est¨¤ al marge¡± i tampoc s'hi han incl¨°s ells mateixos. Per¨° s¨ª que pesa, i molt, el tall: la data de naixement del 1940 ha estat el requisit per a l'admissi¨®, la qual cosa provoca doloroses abs¨¨ncies, com les dels influents Feliu Formosa, M¨¤rius Sampere, Francesc Garriga, Albert R¨¤fols-Casamada o Joan Margarit, entre d'altres.

Sota aquesta premissa, el llibre es divideix en tres parts, l'¨²ltima amb algunes reflexions d'especialistes, amb ¨°ptiques molt diferents, que han alimentat les tesis dels ant¨°legs, mentre el nucli central del volum s¨®n els 232 poemes/poetes.

L'aportaci¨® que, com pretenen els seus autors far¨¤ susceptible la seva an¨¤lisi acad¨¨mica, est¨¤ en la primera part del llibre, 26 p¨¤gines que exposen els eixos de l'evoluci¨® de la poesia catalana des del 1968. Altai¨® i Sala-Valldaura parteixen d'un concepte generacional, a partir de tres blocs. El primer ¨¦s el que han batejat com a?Generaci¨® de la revolta, la que comen?a a publicar a partir del 1968 i que es tancaria a finals dels setanta. Aqu¨ª, amb 80 noms d'autors nascuts entre el 1940 i el 1958 i ordenats per la seva onom¨¤stica (de Carles Santos a Andreu Vidal, passant per Pere Gimferrer, Enric Casasses o Perejaume), es reuneixen els que van succeir els del ja decadent realisme. Nascuts en la postguerra, segueixen reivindicant un catal¨¤ que no van estudiar; mantenen, doncs, el comprom¨ªs c¨ªvic i ling¨¹¨ªstic i de Pa?sos Catalans. Van jugar amb la poesia visual i el happening i van apuntar a la naixent postmodernitat. La pugna entre els segells Llibres del Mall i Quaderns Crema i la reivindicaci¨® de Foix o Brossa per la seva avantguarda representaria liter¨¤riament un grup que tindria la seva refer¨¨ncia hist¨°rica, segons els ant¨°legs, en el Maig del 68, passant de puntetes pel moviment hippie.

Com a?Generaci¨® de la normalitzaci¨® (nascuts entre el 1959 i el 1979), la que t¨¦ el seu simb¨°lic episodi hist¨°ric en la caiguda del Mur de Berl¨ªn, entenen els autors que s¨®n els que van esclatar a partir del 1978, fills de la primera globalitzaci¨®, els que van gaudir ja de certa normalitzaci¨® del catal¨¤ a l'escola, que van tenir m¨¦s pres¨¨ncia p¨²blica influ?ts per l'auge de la cultura-espectacle, van pecar de cert ¡°individualisme que de vegades conclou amb versos d'escepticisme moral¡± i on el lirisme i ¡°una menor c¨¤rrega ideol¨°gica¡± banyen les seves composicions. La reivindicaci¨® de Josep Carner o el naixement del grup Els Imparables serien les coordenades liter¨¤ries de 88 poetes, de David Castillo a Sebasti¨¤ Alzamora, passant per Susanna Rafart o Manuel Forcano.

Dones majorit¨¤ries

Tanca l'estudi la Generaci¨® de la insurrecci¨® (nascuts entre el 1975 i el 1997), v¨ªctimes del desmantellament de l'Estat del benestar, marcats per la caiguda de les Torres Bessones i la crisi global, cosa que genera un desencantament i una desconfian?a que es pot resseguir en els seus versos, que ara tenen, a m¨¦s d'un regust m¨¦s ¡°subjectiu i despoetitzat¡±, una dimensi¨® oral o parateatral de vegades m¨¦s important que l'escrita. No hi ha gaire ironia i s¨ª certa pres¨¨ncia del concepte mort en l'obra d'aquests 64 escollits (Carles Rebassa, Josep Pedrals, Eduard Escoffet¡­), que acaben amb el desgreuge hist¨°ric de les dones com a ex¨°tiques (N¨²ria Mart¨ªnez-Vernis, Maria Cabrera, ?ngels Gregori¡­), ara ja ¡°majorit¨¤ries¡±.

Una de les tesis centrals d'Altai¨® i Sala-Valldaura ¨¦s que, en literatura, un corrent no fagocita l'altre, no hi ha talls bruscs. Els avalen dues coincid¨¨ncies entre el primer i el tercer grup: avui, com llavors, molts poetes s¨®n, al seu torn, petits editors, punta de llan?a de la po¨¨tica catalana actual; i, a m¨¦s, reivindiquen veterans de la primera, com Casasses, Maria-Merc¨¨ Mar?al, Sampere o Joan Vinyoli. ¡°Les generacions nom¨¦s s¨®n carreteres per avan?ar pel mapa¡±, diu Sala-Valldaura. I les carreteres, moltes vegades, es creuen.