Bases per a un pacte d¡¯Estat

Des de la radicalitat, el conflicte catal¨¤, el principal d¡¯Espanya, no t¨¦ soluci¨® pol¨ªtica. No obstant aix¨°, aquesta trista convicci¨® no respon al sentiment majoritari dels catalans ni al del conjunt dels espanyols, que contemplem at¨°nits el frac¨¤s m¨¦s absolut de la pol¨ªtica alhora que reclamem di¨¤leg de deb¨°, aix¨° ¨¦s, amb contingut.

En paraules d¡¯Ortega y Gasset, els separatismes s¨®n el frac¨¤s d¡¯Espanya com a projecte. Amb aquesta perspectiva, cal construir el di¨¤leg des del reconeixement i respecte a la diversitat i a la pluralitat i amb el repte de garantir una conviv¨¨ncia conjunta. Diversitat i pluralitat requereixen tractar de manera diferent les diferents realitats, com va indicar en el seu moment el mateix Tribunal Constitucional. L¡¯¨¨xit per aconseguir-ho es basa, doncs, en el reconeixement objectiu de la diversitat. No es tracta de concedir privilegis a ning¨², sin¨® d¡¯objectivar les circumst¨¤ncies que exigeixen el reconeixement d¡¯aquesta diversitat.

Tres s¨®n els ¨¤mbits respecte als quals haur¨ªem d¡¯impulsar el di¨¤leg: el reconeixement expl¨ªcit de determinades realitats nacionals, el finan?ament auton¨°mic i l¡¯autogovern de qualitat.

Si la Constituci¨® es refereix a nacionalitats i regions, ¨¦s l¨°gic que una llei ordin¨¤ria desenvolupi aquests conceptes, establint els requisits objectius que ha de complir un territori perqu¨¨ puguem considerar-lo nacionalitat. Al nostre parer, sembla raonable vincular aquests requisits a l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una llengua i cultura pr¨°pies, un dret civil propi i una tradici¨® hist¨°rica d¡¯institucions amb voluntat d¡¯autogovern. El corol¡¤lari d¡¯aquesta definici¨® hauria de ser l¡¯assumpci¨® de compet¨¨ncies exclusives per part de la nacionalitat en aquestes mat¨¨ries.

El mateix passa amb el finan?ament auton¨°mic. No sembla absurd recon¨¨ixer la compet¨¨ncia perqu¨¨, en un marc com¨² i uniforme per a tot el territori espanyol, les comunitats aut¨°nomes que compleixin determinats requisits objectius puguin dissenyar el seu propi sistema fiscal. Requisits com, per exemple, disposar d¡¯una renda per c¨¤pita superior a la mitjana d¡¯Espanya, una contribuci¨® a la solidaritat interterritorial superior a un determinat percentatge del PIB, o el ple exercici de totes les compet¨¨ncies auton¨°miques possibles, aix¨° ¨¦s, voluntat d¡¯autogovern. Es tracta de primar les comunitats que aporten m¨¦s riquesa i que s¨®n m¨¦s solid¨¤ries, la qual cosa no eximeix de la seva obligaci¨® de contribuir en la solidaritat i les despeses comunes de l¡¯Estat.

Un di¨¤leg que, aix¨ª mateix, ha d¡¯incloure el desenvolupament de l¡¯Estat auton¨°mic de manera objectiva, ¨¦s a dir, ali¨¨ a les aritm¨¨tiques parlament¨¤ries i als interessos pol¨ªtics de cada moment. El desenvolupament d¡¯un autogovern de qualitat exigeix, inexorablement, un desenvolupament objectiu del marc competencial, a m¨¦s del compliment de les sent¨¨ncies del Tribunal Constitucional i la resoluci¨® dels conflictes competencials latents. Per assentar aquests conceptes, possiblement cal redactar un nou Estatut d¡¯Autonomia, sense la necessitat d¡¯afrontar una reforma constitucional de resultat incert.

A m¨¦s d¡¯aquestes tres importants q¨¹estions, tamb¨¦ haur¨ªem d¡¯afrontar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de representaci¨® territorial, inspirada en el model alemany.

Per¨° amb tot aix¨° no n¡¯hi ha prou, ja que ¨¦s imprescindible recuperar la conviv¨¨ncia social. Al nostre parer, exigeix el reconeixement p¨²blic dels actes contraris a dret comesos per una banda de l¡¯independentisme i l¡¯omissi¨® o abs¨¨ncia de pol¨ªtica del Govern d¡¯Espanya, aix¨ª com el comprom¨ªs de futur pel respecte a les regles de joc de l¡¯Estat de dret. La submissi¨® a la llei no exigeix la ren¨²ncia a la defensa dels objectius i ideals pol¨ªtics que cadasc¨² consideri, sempre que es faci dins del marc constitucional.

En aquest context, i amb aquestes premisses, creiem necessari actualitzar els tipus penals de rebel¡¤li¨® i sedici¨®. La redacci¨® actual no es correspon amb la realitat que ara s¡¯est¨¤ jutjant i que obliga a fer una reinterpretaci¨® judicial de conceptes. Una interpretaci¨® que posa en dubte el principi de certesa que el dret exigeix, com posa en evid¨¨ncia l¡¯ampli debat jur¨ªdic que, en clau interna i internacional, s¡¯est¨¤ produint sobre aquest tema, una q¨¹esti¨® que el legislador no pot ignorar. Una actualitzaci¨® que en cap cas es podria aplicar retroactivament si el resultat fos lesiu per als interessos de la defensa dels encausats.

Aquestes s¨®n les bases per a un di¨¤leg amb un resultat que s¡¯hauria de concretar en un pacte d¡¯Estat que ens permet¨¦s avan?ar en la construcci¨® d¡¯Espanya i d¡¯Europa, sense renunciar al catalanisme pactista i integrador que propugnem des d¡¯Units per Avan?ar en formular-la. Un di¨¤leg que, ¨°bviament, s¡¯ha de desenvolupar en primera inst¨¤ncia i de manera profunda al si de Catalunya.