El Vall¨¨s Occidental considera ¡°massa restrictius¡± els requisits de les beques menjador
Un informe del Consell Comarcal calcula que donar ajuts del 100% de l'¨¤pat a fam¨ªlies amb rendes per sota del llindar de pobresa costaria 545 euros m¨¦s per nen a l'any
Fer que totes les fam¨ªlies amb rendes per sota del llindar de pobresa es puguin beneficiar d'una beca menjador que cobreixi el 100% del cost valdria 545 euros m¨¦s per nen a l'any. ?s a dir, els 10 milions que ara es destinen al Vall¨¨s Occidental a aquest tipus d'ajut haurien de pujar fins als 16 milions. En el curs actual, del total de beques concedides a la comarca, nom¨¦s el 12,6% van ser del 100% segons dades del Consell Comarcal, administraci¨® que gestiona aquests ajuts; la resta cobreixen nom¨¦s el 50% dels 6,2 euros diaris que fixa la Generalitat. Segons Oriol Mestre, t¨¨cnic d'aquest Observatori, la universalitzaci¨® de les beques al 100% ¨¦s econ¨°micament possible. ¡°?s una decisi¨® pol¨ªtica, de com es distribueixen els diners¡±, ha reblat.
Amb els criteris actuals, quan una fam¨ªlia t¨¦ uns ingressos per sota del llindar de la pobresa (varia dels 12.567 euros en nuclis monoparentals amb un fill a 20.301 euros quan a la llar hi ha els dos progenitors i dos fills) se li atorga una beca del 50%. Per accedir a l'ajut complet, la renda no pot superar el 60% del llindar i, a m¨¦s, s'ha de donar una situaci¨® social de ¡°risc greu¡±, com ara casos de maltractament. ¡°Els requisits s¨®n massa restrictius. Gaireb¨¦ s'ha de donar una situaci¨® de desemparament i ¨¦s molt dif¨ªcil arribar a complir aquests condicionants. ?s possible que una fam¨ªlia no tingui cap ingr¨¦s i no pugui accedir a una beca del 100% perqu¨¨ no t¨¦ un informe de risc social¡±, s'ha queixat Gim¨¦nez.
¡°La situaci¨® de la pobresa a la comarca ¨¦s greu i sembla que la recuperaci¨® econ¨°mica no es tradueix en la millora dels ¨ªndexs de pobresa¡±, ha alertat Ignasi Gim¨¦nez, president del Consell Comarcal del Vall¨¨s Occidental aquest dijous durant la presentaci¨® de l'estudi sobre el programa d'ajuts de beques menjador a la comarca, elaborat per l'Observatori del Vall¨¨s Occidental.
Una de les conclusions i preocupacions que es despr¨¨n de l'informe ¨¦s ¡°el problema de cronificaci¨® de la pobresa¡± a la comarca. Tot i que hi ha certa millora en les rendes familiars ¨Cs'ha passat del 20% de sol¡¤licitants que no acreditaven cap ingr¨¦s el curs passat a un 7% l'actual¨C, enguany s'han atorgat 1.825 beques m¨¦s. ¡°Hi ha m¨¦s persones que acrediten tenir ingressos, per¨° aquests no s¨®n suficients per tirar endavant la fam¨ªlia¡±, un fet que ha relacionat amb el ¡°precariat¡± o el fenomen dels treballadors pobres (les persones que treballen, per¨° amb uns sous insuficients).
A m¨¦s, es tracta d'una pobresa ¡°concentrada¡±. Gim¨¦nez ha assenyalat que el 40% dels centres escolars de la comarca supera la taxa mitjana d'atorgament de beques menjadors (que ¨¦s del 14% dels alumnes). A m¨¦s, hi ha 12 centres amb una taxa del 42% de concessi¨® d'aquests ajuts. ¡°Tenim un problema de segregaci¨® escolar. S'est¨¤ posant el pes en parlar de q¨¹estions pedag¨°giques, per¨° aix¨° no pot fer invisible el tema de la segregaci¨®¡±.
La llarga crisi ha afectat moltes llars. Les estad¨ªstiques sobre beques menjador s¨®n aclaparadores: des del curs 2012-2013 ¨Cquan la tend¨¨ncia decreixent fa un gir per l'enquistament de la crisi i el canvi de requisits¨C fins a l'actual, el nombre de sol¡¤licituds de beques menjador a la comarca ha augmentat un 230% (ha passat de 8.478 peticions a 19.448); una mica m¨¦s, el 273%, s'ha incrementat la xifra d'ajusts concedits en aquest mateix per¨ªode (de 5.608 a 15.311), cosa que significa un 14% dels alumnes matriculats, percentatge que coincideix for?a amb la taxa de pobresa infantil a la comarca. Un dels motius d'aquests augments es deu al canvi dels requisits de venda, ja que en els darrers anys s'ha apujat el llindar econ¨°mic, cosa que ha perm¨¨s introduir m¨¦s beneficiaris en el programa.
Aix¨° tamb¨¦ s'ha tradu?t en una gran pujada, el 246%, dels diners destinats, que de 3,3 milions s'ha disparat fins a una previsi¨® de 8,1 milions per aquest curs. A la xifra cal sumar-hi els 2,3 milions que els ajuntaments de la comarca han destinat a les beques de menjador els municipis, fet que suposa, segons l'estudi, que el curs passat el 28,5% del finan?ament total de les beques recau en les arques locals. Gim¨¦nez tamb¨¦ s'ha queixat que aquesta alta exig¨¨ncia per accedir a una beca del 100% ¡°fa que administracions locals hagin de suplir aquesta necessitat¡±.
Sense beques a la secund¨¤ria
Un dels punts on l'informe posa l'accent ¨¦s en la manca de beques a la secund¨¤ria arran de l'aplicaci¨® massiva de la jornada intensiva en els instituts. Aix¨ª, l'estudi recull que nom¨¦s nou dels 69 centres de secund¨¤ria de la comarca disposa de menjador. El curs actual les beques en aquesta etapa educativa han estat el 4,7% del total de les concedides, el que es tradueix en 720 alumnes. ¡°El problema a la secund¨¤ria ¨¦s un esc¨¤ndol, El fet de no tenir menjador ha fet invisible el problema i s'acaba creant un gran forat entre els alumnes de 6¨¨ i ESO¡±, ha etzibat Gim¨¦nez.
¡°La pobresa infantil deixa cicatrius¡±
"La pobresa infantil deixa cicatrius que no s'acaben de curar mai", ha sentenciat durant la presentaci¨® de l'estudi Pau Mar¨ª-Klose professor de Sociologia a la Universitat de Saragossa i investigador, sobre pobresa i inf¨¤ncia en diferents grups de recerca. Segons el soci¨°leg, urgeix reduir la taxa de pobresa infantil, que ha qualitat de "persistents i molt altes" en comparaci¨® a la mitjana europea. Mar¨ª-Klose ha argumentat que cal lluitar contra aquesta xacra perqu¨¨ provoca, entre altres coses, desavantatges cognitius i problemes de salut en aquests alumnes; i en la societat, una cohesi¨® social en risc, desigualtat social i costos a nivell de competitivitat econ¨°mica.
El soci¨°leg aposta per desenvolupar diferents tipus de pol¨ªtiques que vagin de combinar els ajuts socials amb les pol¨ªtiques de conciliaci¨®, la millora de l'acc¨¦s a equipaments socials, la prevenci¨® de la segregaci¨®, el refor? de la formaci¨® del professorat per atendre casos de risc socials i la promoci¨® del lleure educatiu. I especialment, augmentar recursos escoles en situaci¨® vulnerable. ¡°Les inversions en inf¨¤ncia son eficients i equitatives, perqu¨¨ beneficien especialment al infants m¨¦s desafavorits, sempre que es facin en la primera inf¨¤ncia¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.