Una classe amb Perec

Leslie Grace reconeix el conegut neguit?(parpelles que pesen, opacitat auditiva) causat pel pols accelerat. El mateix amb qu¨¨ convivia quan era un nen i que convertia en irreal, tant llavors com avui, massa episodis escolars de la infantesa. Ara ha tornat a classe i torna a tenir por del rid¨ªcul i la burla. De fet, quan es presenta, el professor ja li ha fet notar que al seu nom li sobra una e, que hauria de ser Lesli...

Una capritxosa barreja de sadomasoquisme i feredat fa que sigui aqu¨ª. Al Lesli, m¨¦s que por de la columna en blanc (¨¦s periodista), li fa p¨¤nic quedar-se en blanc, exhaust, buit, desvalgut. ?s alg¨² a la recerca de significat en temps que res no en t¨¦: aspira a recuperar el prop¨°sit i la veritat de la seva ra¨® professional (l'existencial la va aparcar fa anys) i, com que vol enganyar-se pensant que ¨¦s un tema simplement t¨¨cnic, ha decidit aferrar-se a 120 minuts dels 960 que promet el Taller d'Escriptura Potencial que imparteix a La Central del Raval el novel¡¤lista Pablo Mart¨ªn S¨¢nchez (El anarquista que se llamaba como yo; Tuyo es el ma?ana¡­). En concret, la cinquena sessi¨®: "Treball amb la frase?Je me souviens, inicis de novel¡¤la".

¡°La setmana passada vam anar a prendre alguna cosa amb constriccions: nom¨¦s es podien encarregar coses de cinc lletres; aix¨ª que vam demanar birra i no cervesa i alguna oliva en comptes d'unes patates; despr¨¦s va resultar que el nom del b¨¤rman tamb¨¦ tenia cinc lletres¡­¡±, recorda el professor davant de la desena d'alumnes, abans d'escriure a la pissarra, sense que sembli que vingui al cas: ¡°D¨¢bale anal paz a Zaplana el abad¡±. Ho aclareix de seguida: ha recuperat un antic palimpsest de l'escriptor Pablo Mo¨ªno S¨¢nchez dedicat a l'expresident valenci¨¤, que aquest mat¨ª ha estat detingut, curiosament, tamb¨¦ per un blanqueig, com el del Lesli, tot i que una mica diferent: de capitals.

El professor hi posa m¨¦s pressi¨®: ¡°Us l¡¯esteu jugant: ¨¦s aquesta frase que ¨¦s la porta d¡¯entrada, que ha de ser la millor del m¨®n¡­ i generalment la caguem perqu¨¨ volem posar-ho tot aqu¨ª¡±

H¨¤bil preceptor, com qui no vol la cosa deixa sobre la taula Le guide Lonely Planet du voyage exp¨¦rimental, que, entre altres propostes sorprenents, suggereix una ruta per una ciutat utilitzant el joc del Monopoly com a mapa, visitar llocs monovoc¨¤lics o intercanviar amb alg¨² les claus de casa i viure el seu cap de setmana: des de contestar al tel¨¨fon fins a complir amb els seus compromisos socials. Tamb¨¦ llegeix un text d'Aitana Carrasco, que, a la Manxa, ha agafat El Quixot i ha anat guixant-hi paraules fins a deixar-hi nom¨¦s frases er¨°tiques¡­ Hi ha una clau oculta en les refer¨¨ncies metodol¨°giques de Mart¨ªn S¨¢nchez: ¨¦s l'¨²nic escriptor espanyol que pertany (des del 2014, i per cooptaci¨® dels seus membres) al grup Oulipo, el de Raymond Queneau, Georges Perec i Italo Calvino, entre d'altres, que van decidir el 1960 que la literatura era un joc entre lector i autor i que es podien bastir grans hist¨°ries amb t¨¨cniques d'escriptura que continguessin traves de tota mena. ¡°Es tracta d'obrir ments, de desbloquejar-se, de desterrar la idea que escriure ¨¦s una tortura¡±, diu engrescat.

Un altre llibre que deixa caure ¨¦s Je me souviens, de Perec: 480 evocacions que comencen amb aquest sintagma i que combinen magistralment records ¨ªntims amb col¡¤lectius¡­ I aquest ¨¦s el primer repte que el profe llan?a a classe. Una dotzena. La clau, en la frase d'arrencada, avisa. Tenen 10 minuts. El Lesli nota la pressi¨®: el llavi superior se li humiteja. El nerviosisme li fa mirar els companys, tot concentrats, molts veterans d'altres tallers d'escriptura; un ¨¦s repetidor voluntari¡­ La temptaci¨® de copiar ¨¦s intensa. La Rita, a l'esquerra, sembla que busca inspiraci¨® al m¨°bil (hi anota la seva inf¨¤ncia?), mentre que Carisco Naneva, al davant, ha agafat la goma i ja ho ha esborrat tot un parell de vegades: s¨ª, fa servir llapis perqu¨¨ aqu¨ª tots (vuit dones, dos homes) van amb paper, no hi ha ni un ordinador.

Escudant-se en el seu debut i un bartlebyni¨¤?¡°preferiria no fer-ho¡±, el Lesli passa paraula davant d'un sorpr¨¨s professor, que elogia l'an¨¤fora de l'et¨°loga Mimosa Munt a partir de la molt senzilla ¡°No podr¨¦ oblidar¡±, per¨° que va des del c¨°mic Patufet?a les platges de Formentera dels vuitanta, creant una cad¨¨ncia real, ¨ªntima; Mart¨ªn Arizo (el Lesli ho deu haver ent¨¨s malament, perqu¨¨ ¨¦s una noia), que fa classes de creativitat, prefereix arrencar amb una proposta m¨¦s contundent: ¡°Abans de morir recordar¨¦¡­¡±, i una de les vegades hi afegeix ¡°¡­que no s'escriu per passi¨®, sin¨® per viure altres vides¡± que aixeca murmuris d'admiraci¨®, com el conjunt de la Rita amb el seu ¡°Recordo que¡­¡±, en el qual deixa caure un ¡°¡­enamorar-me i pensar: '?s aix¨°'¡±.

Sense descans, Mart¨ªn S¨¢nchez, que ha creat un genius loci pataf¨ªsic, de club divertit i secret, els colla encara m¨¦s amb el seg¨¹ent exercici: redactar la primera frase d'aquella novel¡¤la que un sempre ha volgut fer. Glups. Hi posa m¨¦s pressi¨®: ¡°Us l'esteu jugant: ¨¦s aquesta frase que ¨¦s la porta d'entrada, que ha de ser la millor del m¨®n¡­ i generalment la caguem perqu¨¨ volem posar-ho tot aqu¨ª¡±. L'oraci¨® no hauria de superar una l¨ªnia de foli i altre cop no dona m¨¦s de 10 minuts¡­ ¡°Aix¨° no ¨¦s res: l'altre dia Marta Polb¨ªn ens va fer compondre cronopoemes: havien de durar 10 segons¡±, murmura potser Alfonsel Crec, i el Lesli comen?a a preocupar-se perqu¨¨ ha ent¨¨s que cridava el professor amb un lasciu nom de dona; potser una broma d'una sessi¨® anterior, perqu¨¨ Alfonsel ¨¦s el divertit de la classe, com ratifica el seu inici novel¡¤lesc: ¡°La roba interior de la Gemma va quedar dins del confessionari¡±.

Amb la cosa redactada, calia passar-la al del costat, que havia d'escriure la frase oposada i aix¨ª successivament, per¨° ja sense veure la cadena¡­ Un joc del tel¨¨fon literari. ¡°No s'assembla gens al que he redactat inicialment¡±, comenta la tamb¨¦ professora d'escriptura Marco da Palco, que fa que el Lesli dibuixi una ganyota burleta recordant conting¨¨ncies del seu ofici. Per rematar-ho, Mart¨ªn S¨¢nchez demana que amb la primera i ¨²ltima frase cadasc¨² faci un microrelat. Temps: 15 minuts. D¨¦u, quin patiment, es diu el Lesli, que, quan escolta els resultats, sent que es fa petit: hi ha paraules, gestos verbals que traspuen vida, il¡¤lusi¨®, talent, un refulgir que ell ja dona per perdut.

¡°El perill de tots els perills: que res tingui sentit¡±. El Lesli es recita Nietzsche mentre els altres comenten a la sortida la paradoxa del curs: la prohibici¨®, la constricci¨®, com a est¨ªmul de la creativitat. S'estan acomiadant amb noms diferents? Aix¨ª ¨¦s: a classe, cadasc¨² ha de respondre a un anagrama del seu nom i primer cognom reals. El Lesli, ja tot sol, repassa la llibreta i rellegeix la seva callada frase pereciana: ¡°Plorar¨¦ quan recordi que un dia vaig oblidar¡­¡±.