Els deures del nou Govern de Quim Torra

Els nous consellers de la Generalitat arribaran als seus despatxos i es trobaran sobre la taula moltes carpetes per tancar. L'Executiu de Quim Torra s'enfronta al repte de reactivar el disseny de noves pol¨ªtiques i reprendre l'impuls legislatiu despr¨¦s de la intervenci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, que nom¨¦s va garantir la gesti¨® del dia a dia i la presa de decisions es va reduir al m¨¤xim. El Govern tamb¨¦ s'enfronta a una p¨¨rdua de ritme, heretada del mandat de Carles Puigdemont. L'expresident nom¨¦s va aprovar la meitat de les lleis que va prometre i el final del mandat va estar monopolitzat pel debat independentista.

El control dels comptes i el pes del deute. Pere Aragon¨¨s s¡¯enfronta a l¡¯interrogant de fins quan durar¨¤ la intervenci¨® estatal sobre els comptes p¨²blics de la Generalitat, que es va aplicar per controlar que no es destinessin fons al refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre. Un cop recondu?t el d¨¨ficit p¨²blic de l¡¯Administraci¨® catalana, Aragon¨¨s haur¨¤ de bregar amb el deute: 77.740 milions d¡¯euros, equivalent al 34,8% del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta quantitat triplica els ingressos anuals de la Generalitat, per la qual cosa els analistes han advertit que aix¨° ha fet augmentar la seva depend¨¨ncia respecte al Fons de Liquiditat Auton¨°mic (FLA). La conselleria tamb¨¦ haur¨¤ d¡¯iniciar els tr¨¤mits per elaborar els pressupostos per a l¡¯any que ve, que fixaran les prioritats del Govern en mat¨¨ria econ¨°mica i social.

La inc¨°gnita de Trapero.?El conseller de l¡¯Interior, Miquel Buch, haur¨¤ de gestionar la situaci¨® del major Josep Llu¨ªs Trapero, investigat per sedici¨® i organitzaci¨® criminal, i que actualment est¨¤ relegat a tasques administratives en espera del judici. El president Quim Torra va obrir la porta a la seva restituci¨®. Buch haur¨¤ de decidir si mant¨¦ Ferr¨¢n L¨®pez, el comissari del 155, si tria un altre comissari d¡¯una c¨²pula molt desgastada pel proc¨¦s, o si intenta conv¨¨ncer Trapero que torni. Buch s¡¯enfronta a un cos dividit, a uns sindicats preocupats per la polititzaci¨® dels Mossos i a un dia a dia paralitzat, amb projectes com l¡¯aprovaci¨® de les Taser, una nova uniformitat o les diverses demandes dels sindicats congelades.

Precarietat en sanitat. La precarietat laboral i la manca de recursos ¨¦s el que es trobar¨¤ la nova conseller de Sanitat. La falta de nous pressupostos ha deixat al marge les propostes m¨¦s ambicioses de l¡¯exconseller Toni Com¨ªn, com la reforma de l¡¯atenci¨® prim¨¤ria. Els professionals demanen un govern estable. El pla de xoc de llistes d¡¯espera ha aconseguit contenir les cues, per¨° els diners addicionals s¡¯han acabat. ¡°Malgrat l¡¯esfor?, amb la pr¨°rroga, el que ¨¦s previsible ¨¦s que augmentin les llistes una altra vegada¡±, avisa Josep Maria Puig, del sindicat Metges de Catalunya. La precarietat dels professionals i el relleu generacional ¡ªen 10 anys es jubila un ter? dels metges en actiu¡ª ¨¦s el que m¨¦s preocupa el sector. ¡°Cal plantejar-se si necessitarem m¨¦s metges, quants m¨¦s¡­ Correm el risc del curtterminisme, de nom¨¦s reempla?ar els metges que es vagin jubilant, la qual cosa cronificar¨¤ la precarietat¡±, alerta Jaume Padr¨®s, president del Col¡¤legi de Metges de Barcelona. ¡°Hi ha un problema de qualitat de la retribuci¨® i aix¨° implica una p¨¨rdua de competitivitat¡±, apunta Olga Pan¨¦, gerent de l¡¯Hospital del Mar. L¡¯obsolesc¨¨ncia de les eines de diagn¨°stic i la manca d¡¯inversi¨® en investigaci¨® tamb¨¦ s¨®n prioritats. La nova consellera haur¨¤ de combatre la suspensi¨® de la llei d¡¯atenci¨® sanit¨¤ria universal per part del Constitucional.

Sense Renda Garantida.?El principal repte del nou conseller de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlia ¨¦s desplegar de manera efectiva la llei de la Renda Garantida de Ciutadania, que no disposa de reglament espec¨ªfic. Aquesta mesura social, impulsada per l¡¯exconsellera Dolors Bassa, partia d¡¯un comprom¨ªs parlamentari i d¡¯una iniciativa legislativa popular (ILP). Mesos despr¨¦s de la seva engegada, els impulsors de la ILP i els partits de l¡¯oposici¨® han denunciat irregularitats i una mala gesti¨® en el procediment d¡¯adjudicaci¨®. El conseller, Chakir El Homrani, haur¨¤ d¡¯aclarir quantes persones cobren la RGC, les sol¡¤licituds denegades i els motius. El Homrani tamb¨¦ haur¨¤ de fer front a l¡¯atenci¨® als migrants menors no acompanyats. El sistema de protecci¨® de la Generalitat va arribar gaireb¨¦ al col¡¤lapse a finals del 2017, any que va augmentar un 60% l¡¯arribada de migrants. Les 600 places noves que va crear la Generalitat, sumades a les 700 que ja existeixen, s¨®n insuficients, segons el S¨ªndic de Greuges i Save The Children.

L¡¯escola, en el punt de mira. El conseller d¡¯Ensenyament, Josep Bargall¨®, pren el comandament del sistema educatiu en un dels seus moments m¨¦s convulsos. Haur¨¤ d¡¯afrontar les den¨²ncies d¡¯adoctrinament nacionalista, amb els docents en el punt de mira i difer¨¨ncies irreconciliables entorn del model d¡¯escola catalana. El conseller haur¨¤ d¡¯abordar el paper del castell¨¤ a l¡¯escola. ¡°Cal ampliar aquest di¨¤leg amb totes les forces pol¨ªtiques per aconseguir treure l¡¯escola de l¡¯enfrontament pol¨ªtic¡±, avisen des de CCOO. A m¨¦s, sindicats, pares i entitats socials mantenen sobre la taula de negociaci¨® la necessitat d¡¯establir mesures per combatre la segregaci¨® escolar i revertir les retallades.

Impulsar les infraestructures.?Dami¨¤ Calvet debuta com a conseller per¨° la cartera no li ¨¦s desconeguda. Ha estat un dels m¨¦s estrets col¡¤laboradors de Josep Rull i es preveu que adoptar¨¤ un paper continuista, amb confrontaci¨® amb Madrid. Calvet entra al despatx amb una bona nova: el desbloqueig de BCN World. Despr¨¦s de la llum verda d¡¯Economia, ¨¦s Territori qui ha de vetllar per les llic¨¨ncies urban¨ªstiques i ambientals. Un dels desafiaments de Calvet passa per les comunicacions i la mobilitat. La N-340, encara pendent de resoldre el desviament de tr¨¤nsit pesat; la carretera C-58, un constant maldecap; l¡¯enlla? entre la A-2 i la AP-7, o la N-II s¨®n nom¨¦s alguns exemples. A la xarxa ferrovi¨¤ria, Rodalies ¨¦s una espiral d¡¯incid¨¨ncies.

Acci¨® exterior. El principal repte del departament d¡¯Afers Exteriors, que ser¨¤ capitanejat per Ernest Maragall, ¨¦s buscar un nou encaix per a l¡¯acci¨® exterior de la Generalitat dins de la legalitat vigent. Si b¨¦ el Govern t¨¦ compet¨¨ncies en aquest aspecte, la xarxa d¡¯oficines de la Generalitat va ser clausurada en virtut de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. L¡¯¨²nica que encara ¨¦s oberta ¨¦s la de Brussel¡¤les. El Govern tamb¨¦ va desmantellar el Consell de Diplom¨¤cia P¨²blica de Catalunya (Diplocat), dedicat a la projecci¨® internacional de Catalunya.

La Just¨ªcia i el proc¨¦s. La nova consellera de Just¨ªcia, Ester Capella, afronta el repte de la gesti¨® de Brians 1, que s¡¯ha convertit en el nou centre de presos preventius de refer¨¨ncia a Catalunya. Els sindicats exigeixen la dimissi¨® del director pel seu tarann¨¤ autoritari. A m¨¦s d¡¯avan?ar en la lenta per¨° progressiva digitalitzaci¨® de la just¨ªcia, Capella haur¨¤ d¡¯evitar en l¡¯institucional els recels de jutges i fiscals motivats pel proc¨¦s. El departament subministra a aquests professionals els mitjans materials amb els quals treballen, i la recent vaga de togues no convida a l¡¯optimisme.

El laboratori del 5G.?El conseller de Pol¨ªtiques Digitals i Administraci¨® P¨²blica, Jordi Puigner¨®, va presentar l¡¯any passat, quan exercia el c¨¤rrec de Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, la candidatura de Barcelona per convertir-se en un laboratori europeu per desplegar la tecnologia 5G. Aquest objectiu ¨¦s un dels principals per al nou conseller. A l¡¯¨¤rea de l¡¯Administraci¨® P¨²blica, els sindicats exigeixen que es retornin les dues pagues extraordin¨¤ries als funcionaris, que es desenvolupi l¡¯acord per obrir convocat¨°ries d¡¯oferta p¨²blica i que es rebaixi la mitjana d¡¯edat.

Els deures a Agricultura. La consellera Teresa Jord¨¤ s¡¯enfronta a un territori minat. Els productors demanen solucions a les profundes crisis de preus en sectors com la fruita o l¡¯oli i avisen que no consentiran perdre renda en la propera reforma de la pol¨ªtica agr¨¤ria europea del 2020. Els sindicats han exigit solucions per al problema de l¡¯allotjament dels temporers, sobretot a la zona de Lleida. Tamb¨¦ segueix pendent augmentar la seguretat dels agents rurals.

Amb informaci¨® de Camilo S. Baquero, Rebeca Carranco, Josep Cat¨¤, Jes¨²s Garc¨ªa, Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s, Llu¨ªs Pellicer, Jessica Mouzo i Marc Rovira.