Parlem?

Si som realistes, el di¨¤leg que est¨¤ a punt de comen?ar no ser¨¤ precisament sobre el dret d¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya ni sobre el refer¨¨ndum

En la presentaci¨® de la moci¨® de censura, Pedro S¨¢nchez va fixar com un dels objectius del seu programa d¡¯estabilitat ¡°assentar les bases que ens permetin normalitzar les relacions i iniciar el di¨¤leg entre el Govern d¡¯Espanya i el nou Govern de Catalunya¡±. En la seva resposta a la intervenci¨® del portaveu del PDeCAT, S¨¢nchez va reiterar la seva aposta pel di¨¤leg: ¡°Li puc assegurar que en el di¨¤leg, en la negociaci¨® i en el pacte, hi tindran el Partit Socialista, el Grup Parlamentari Socialista i tamb¨¦ a mi mateix¡±. I encara va agrair el vot afirmatiu del PDeCAT en la moci¨®, sobre el qual va dir que ¡°ens permet passar pantalla, girar full i obrir un nou temps de di¨¤leg, de consens i de pacte entre les diferents formacions d¡¯¨¤mbit nacional i catal¨¤¡±. Un di¨¤leg que ha de tenir com a objectiu principal ¡°buscar solucions pol¨ªtiques a una crisi pol¨ªtica¡±.

El dia abans d¡¯aquest cant al di¨¤leg, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia insistit en la seva oferta d¡¯obrir un di¨¤leg ¡°sense condicions¡± amb el Govern espanyol. Un di¨¤leg que ja havia ofert a Mariano Rajoy just despr¨¦s de prendre possessi¨®: ¡°Estic disposat a comen?ar aquest di¨¤leg dem¨¤ mateix. Sense condicions, amb el respecte institucional mutu que correspon, amb la predisposici¨® a parlar de tot, sense l¨ªmit temporal, i amb el format que convinguem m¨¦s oport¨²¡±. Tot aix¨° en una carta que comen?ava reconeixent que el conflicte pol¨ªtic entre Catalunya i Espanya ¡°s¡¯ha d¡¯afrontar ¨²nicament des de la pol¨ªtica¡±.

Aix¨ª doncs, amb Rajoy a la paperera de la hist¨°ria i amb un Govern per fi ¡°efectiu¡± a la Generalitat, tot sembla disposat per al di¨¤leg. Naturalment, la pregunta ¨¦s qu¨¨ s¡¯abordar¨¤ en aquest di¨¤leg. Una cosa segura ¨¦s que han quedat enrere els temps en qu¨¨ el contingut del di¨¤leg era f¨ªsicament impossible. El PP es mostrava obert a parlar de tot menys del refer¨¨ndum, mentre que l¡¯independentisme catal¨¤ nom¨¦s volia parlar del refer¨¨ndum. Fa un any Carles Puigdemont va pronunciar una confer¨¨ncia contradict¨°ria a Madrid que il¡¤lustra la part catalana del bloqueig institucional. D¡¯una banda, Puigdemont va dir que ¡°dialogar en pol¨ªtica ¨¦s asseure¡¯s en una taula sense condicions pr¨¨vies, sense l¨ªmits, sense t¨°pics, sense apriorismes i sense retrets¡±. De l¡¯altra, va assumir el dret d¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya i en el seu nom va manifestar que la seva oferta ¡°permanent¡± de di¨¤leg nom¨¦s era per parlar del refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®: ¡°la pregunta, la data, els requisits de participaci¨® i la seva validaci¨®¡±.

Amb Puigdemont a Madrid hi havia Oriol Junqueras, que al llarg del 2017 tamb¨¦ va exhibir aquesta particular manera d¡¯entendre el di¨¤leg ¡°sense apriorismes¡±. El 18 d¡¯octubre ¨Cquan la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia es trobava en suspens i se succe?en les crides al di¨¤leg¨C Junqueras va criticar en una entrevista que aquestes crides pretenguessin canviar la proclamaci¨® de la Rep¨²blica pel di¨¤leg. ¡°El di¨¤leg t¨¦ sentit?¡±, es preguntava. ¡°S¨ª. Ara b¨¦, quin ¨¦s el principal sentit del di¨¤leg?¡±. Segons Junqueras, l¡¯objectiu del di¨¤leg no era buscar solucions pol¨ªtiques a una crisi pol¨ªtica sin¨® ¡°implementar la Rep¨²blica de la millor manera¡±.

Si som realistes, el di¨¤leg que est¨¤ a punt de comen?ar no ser¨¤ precisament sobre el dret d¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya ni sobre el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® que es derivaria d¡¯aquest dret. Sense oblidar la lamentable situaci¨® dels presos i dels pol¨ªtics despla?ats a l¡¯estranger ¨Cel nou Govern espanyol haur¨¤ de fer tot el que estigui a la seva m¨¤ per reconduir judiciosament aquest assumpte¨C ¨¦s indubtable que el di¨¤leg ha d¡¯abordar el fons de la q¨¹esti¨®. I el fons de la q¨¹esti¨® no ¨¦s un altre que el de les causes de l¡¯independentisme. Per qu¨¨ m¨¦s de dos milions de catalans han apostat clarament per la independ¨¨ncia de Catalunya? Del di¨¤leg hauran de sorgir respostes per revertir les pol¨ªtiques de recentralitzaci¨® del PP, pal¡¤liar l¡¯insuficient finan?ament de la Generalitat, resoldre el cr¨°nic d¨¨ficit d¡¯infraestructures, avan?ar en el reconeixement de la diversitat ling¨¹¨ªstica, millorar la qualitat democr¨¤tica del sistema institucional espanyol, etc. El perill, com ¨¦s habitual en aquests casos, ¨¦s que el di¨¤leg acabi naufragant per la pressi¨® dels radicals de totes dues bandes. A S¨¢nchez no li perdonaran cap mostra de bilateralisme amb Catalunya que condueixi a suposats ¡°privilegis¡±, i a Torra ¨Cen el cas que decideixi alliberar-se del Diktat de Puigdemont¨C no li permetran que, accedint a tractar les causes de l¡¯independentisme, admeti la mera possibilitat de renunciar a la independ¨¨ncia. En altres paraules: pinta que la crisi pol¨ªtica durar¨¤.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.