Palo Alto proposa obrir-se al barri i sumar usos socials

Obrir el per¨ªmetre dels jardins i permeabilitzar el conjunt perqu¨¨ estigui a la disposici¨® del barri, incloure activitats amb un component social, dedicar espai a fer?coworking?i vincular-se a projectes comunitaris s¨®n algunes de les l¨ªnies de treball de la Fundaci¨®?Palo Alto per presentar-se al concurs que va anunciar l'Ajuntament de Barcelona per definir el futur de l'antic recinte t¨¨xtil del Poblenou. Ocupat des de fa m¨¦s de 25 anys per artistes, arquitectes i dissenyadors, al recinte ara hi ha prop de 40 empreses i gaireb¨¦ 400 treballadors.

Conscients que les prioritats del Consistori s¨®n que les naus i el conjunt tinguin un ¨²s m¨¦s de barri i de proximitat, els patrons de la fundaci¨® dissenyen un projecte que, si guanya, sigui compatible amb salvaguardar l'ess¨¨ncia i bona part de l'activitat que ara es desenvolupa a Palo Alto, un conjunt industrial que va ocupar les naus de la f¨¤brica t¨¨xtil de Ramon Gal i Juan Puigsech el 1875. Conegut especialment perqu¨¨ el dissenyador Mariscal va tenir a Palo Alto el seu centre d'operacions durant l'¨¨poca ol¨ªmpica, el recinte s'ha transformat amb els anys en un cl¨²ster?de disseny i ind¨²stria creativa que acull empreses tecnol¨°giques, arquitectes ¡ªcom els estudis d'Alonso Balaguer o Xavier Claramunt¡ª artistes ¡ªXavier Medina Campeny, Mariscal i Fernando Sales, entre d'altres¡ª que ocupen un veritable oasi al final del carrer Fluvi¨¤. Des del mes d'abril, els ocupants de Palo Alto estan en precari perqu¨¨ s'acaba la concessi¨® municipal de 20 anys. ¡°Quan vam arribar aqu¨ª, el 1988, aix¨° estava derru?t, feia 40 anys que estava tancat, vam refer les naus i vam rehabilitar tot el conjunt. Aquesta on som ara em va ser assignada i aqu¨ª vaig treballar en les meves escultures. Despr¨¦s s'ha anat transformant i ara, en aquesta nova etapa, ens hi hem d'integrar d'una altra manera¡±, resumia Medina Campeny en la presentaci¨® de l'exposici¨® Palo Alto, Barcelona. Origen/Realitat/Futur.

¡°Nosaltres podem intentar adaptar-nos a les l¨ªnies municipals, per¨° necessitem un m¨ªnim d'espai per garantir la continu?tat de les activitats que tenim. I aquest m¨ªnim no pot ser inferior al 50%¡±, va concretar Toni Clariana, que forma part del patronat de la Fundaci¨®. De sortida, el plantejament inicial de l'Ajuntament era un 70% per a usos de barri i de ciutat i un 30% per al col¡¤lectiu de Palo Alto. ¡°Amb aquesta proposta no ¨¦s viable¡±, insistia Clariana. La Fundaci¨® ha mantingut reunions amb associacions de ve?ns, amb els partits de l'oposici¨® i tamb¨¦ amb responsables del govern municipal amb l'¨¤nim de conv¨¨ncer-los que un projecte d'¨¨xit com el que ha estat Palo Alto mereix conservar-se amb les modificacions que calgui per adaptar-lo als nous temps.

La fundaci¨® vol que el conjunt segueixi sent un referent del disseny tant en l'¨¤mbit nacional com internacional. La situaci¨® de precarietat en qu¨¨ es troben ara ha fet que marxessin algunes companyies estrangeres que s'havien establert en la calma dels jardins de Palo Alto, explica Clariana. Que el manteniment dels jardins del recinte ¨Cun aut¨¨ntic verger enmig de l'asfalt¨C passi a portar-lo alguna empresa d'inclusi¨® ¨¦s una de les possibilitats que s'apunten. Tamb¨¦ han mantingut contactes amb la ve?na escola de gastronomia perqu¨¨ pogu¨¦s assumir la gesti¨® del bar i la cantina del recinte.