L¡¯alegria de narrar

A l¡¯¨²ltim fragment d¡¯Els dics, primera novel¡¤la d¡¯Irene Sol¨¤ (Malla, 1990), premi Documenta 2017, l¡¯Ada, la protagonista, una noia jove que torna al seu poble durant un estiu despr¨¦s de viure tres anys a Londres, mentre neda a la piscina, pensa en un conte que vol escriure pr¨°ximament, ¡°una hist¨°ria curta magn¨ªfica, divertid¨ªssima, fosca, m¨ªtica. Un conte d¡¯aquells tan bons, tan bons, tan bons, tan bons, que l¡¯acabes i hauries volgut que fos una novel¡¤la sencera¡±. I el lector no pot deixar de creure que Sol¨¤ parla per ell, perqu¨¨ al llarg de la lectura d¡¯Els dics ¨¦s la sensaci¨® que ha anat experimentant mentre l¡¯Ada imaginava, escrivia o planejava escriure les m¨²ltiples hist¨°ries entreteixides que componen aquesta novel¡¤la, sorgides de l¡¯observaci¨® de l¡¯entorn rural on ha nascut, i que li serveixen per entendre d¡¯on ve, i, sobretot, per explicar-se de quina manera la realitat, l¡¯experi¨¨ncia personal, els somnis, les lectures i la imaginaci¨® esdevenen una m¨¤quina perfecta per a la creativitat: com es dona forma i sentit i contenci¨® al desordre i al caos de la intimitat. ¡°Vull escriure escenes, o contes, o el que sigui, de moments i situacions on jo no hi era. Escriure¡¯ls a partir del que m¡¯heu explicat o del que me n¡¯imagino¡±, diu l¡¯Ada. Per¨° la teoria sobre l¡¯escriptura es dilueix sense entrebancs en la pr¨¤ctica, i el que triomfa arreu del relat ¨¦s l¡¯alegria de narrar, el goig d¡¯estar descobrint qu¨¨ passa quan est¨¤ passant l¡¯acte de la narraci¨®. I gr¨¤cies a l¡¯honestedat i el rigor expressiu de Sol¨¤ ¡ªamb l¡¯ajuda enlluernadora d¡¯un pronom demostratiu, aquest, que encap?ala un nombre infinit de par¨¤grafs¡ª, el lector obt¨¦ el cop sec de l¡¯epifania revelada de cop i volta, o la reinterpretaci¨® ins¨°lita d¡¯algun conte tradicional, o la fabulaci¨® que creix i s¡¯expandeix amb una envejable naturalitat org¨¤nica.

ELS DICS

Irene Sol¨¤
L'Altra Editorial
256 p¨¤g.
16 euros

M¨¦s enll¨¤ de la suau vocaci¨® experimental sobre l¡¯origen de les hist¨°ries i la construcci¨® de les ficcions, Els dics ¨¦s una novel¡¤la d¡¯una vitalitat extrema sobre les ganes de viure i sobre la il¡¤lusi¨® de l¡¯amor, sobre la complexitat de fer-se grans i haver de prendre decisions i fer plans de futur, sobre la necessitat de ser el que es vol ser encara que no se s¨¤piga amb exactitud qu¨¨ significa aix¨°. M¨¦s enll¨¤ del car¨¤cter intimista que plana arreu, Els dics ¨¦s tamb¨¦ un exemple de com la mat¨¨ria rural i la seva superviv¨¨ncia poden adaptar-se sense obstacles a les formes creatives de la contemporane?tat. I, en fi, m¨¦s enll¨¤ dels elements de cr¨°nica documental o reportatge que puntegen el text, Els dics ¨¦s tamb¨¦, especialment, una novel¡¤la que aconsegueix transmetre les virtuts de l¡¯idil¡¤li amb la fam¨ªlia i la terra que han forjat el car¨¤cter de la protagonista ¡ª¡°I aquesta ¨¦s l¡¯Ada que tanca la botiga i posa la m¨²sica molt alta a la r¨¤dio del cotxe aixecant pols de camins comarcals i pensant, mentre el so cau transversal i el blat de moro respira, que viu al rac¨® m¨¦s bonic de la Terra¡±¡ª; per¨° un resultat tan efectiu i rotund prov¨¦ de la sensibilitat amb qu¨¨ l¡¯autora esquiva qualsevol vel¡¤le?tat sentimental, com si dugu¨¦s a terme la lli?¨® de J. D. Salinger a El vigilant en el camp de s¨¨gol que cita en un passatge del text: ¡°No li expliquis mai res a ning¨². Si ho fas, comen?ar¨¤s a trobar a faltar tothom¡±. O com si hagu¨¦s apr¨¨s i interioritzat que el m¨®n rural que l¡¯ha vist n¨¦ixer ¨¦s dur i fero? i poc procliu a acceptar que les coses que passen puguin ser d¡¯una altra manera: a pag¨¨s, els gats a vegades tenen una vida ef¨ªmera, i les vaques s¡¯estimben prat avall, encara que Sol¨¤ despr¨¦s en ressusciti alguna i incl¨²s li atorgui el poder de la veu.

A Els dics hi ha escenes inoblidables com la del gorjablanc que a la nit travessa la teulada de la casa familiar, imatges d¡¯una enorme pot¨¨ncia visual ¡ªcom el cavall blanc que de matinada corre pel prat al costat del cotxe que ve de festa¡ª, atmosferes d¡¯una gran pot¨¨ncia l¨ªrica, com l¡¯escamot de senglars que ataquen un motorista que acaba d¡¯atropellar un godall, i alguna frase digna de subratllar: ¡°uns amics d¡¯Ada mediten si s¡¯alliberen de la culpa i la sensaci¨® d¡¯haver estat a punt d¡¯aconseguir alguna cosa i no haver-la aconseguit¡±. A Els dics tot ¨¦s susceptible de recordar, per¨° el que queda a la mem¨°ria amb m¨¦s insist¨¨ncia pot ser que sigui el que ve tot seguit: ¡°Aquesta ¨¦s l¡¯Ada notant a la llengua la translucidesa de la paraula escriure i la paraula novel¡¤la¡±.