La consellera redemptora

Hosanna, canten totes les nacions i les jerarquies dels ¨¤ngels al parad¨ªs! Hosanna als catalans de la terra i hosanna dalt del cel! Aix¨° canta l¡¯univers sencer en haver estat Laura Borr¨¤s nomenada consellera de Cultura. I us preguntareu: a qu¨¨ es deu tant d¡¯entusiasme? Amb quines raons glorifiquen cels i terra un nomenament com aquest? La resposta ve immediatament.

Borr¨¤s ¨¦s la primera consellera de Cultura que posseeix, pr¨°piament parlant, una enorme cultura. Com ha demostrat en els seus llibres, coneix profundament l¡¯obra d¡¯Hes¨ªode i d¡¯Homer, de Marlowe i Goethe, de Balzac i Flaubert, de Woolf i de Joyce, d¡¯Ausi¨¤s March i Jordi de Sant Jordi, de Villalonga i de Sampere, de Joan Margarit i de la gran Mar?al. Hosanna! Per fi una consellera amb qui es podr¨¤ parlar seriosament de les coses que fan gran un pa¨ªs durant segles: aix¨ª Shakespeare ¨¦s gl¨°ria irrefutable d¡¯Anglaterra; aix¨ª Llull ho ¨¦s de la Corona d¡¯Arag¨®; aix¨ª Montaigne ho ¨¦s de la ve?na Fran?a; aix¨ª Leopardi ¨¦s l¡¯orgull de tot It¨¤lia.

Per fi una consellera que ja no es dedicar¨¤ ¡ªcom ho hauria fet el seu predecessor, Llu¨ªs Puig, tan amic del folklore i sense cap altra cultura coneguda¡ª a visitar distingidament la Patum de Berga, la fira del cargol de Lleida, la gran menjada de cal?ots de Valls, els castellers de Vilafranca o els sardanistes de la Bisbal. Hosanna! Per fi una consellera culta, llegida, devota de les Sonates per a piano de Schubert i del segon enregistrament de les Variacions Goldberg de Bach, a c¨¤rrec de Glenn Gould. Per fi una dona de lletres que pot comparar-se, pels seus escrits, a Auerbach, Karl V?ssler ¡ªque va ser mestre de Riba, ja anem b¨¦¡ª, Curtius, George Steiner i Roland Barthes.

No en tingu¨¦ssim cap dubte: ella far¨¤ que s¡¯escampi pertot ¡ªpr¨¨via conversaci¨® amb el conseller d¡¯Educaci¨®, que tamb¨¦ ¨¦s culte¡ª la lectura de Cervantes, de Goethe ¡ªcom el 1932, quan la Generalitat va editar la traducci¨® d¡¯una tria de poemes seus per festivar el centenari de la seva mort¡ª, de S¨°focles, de Boccaccio, d¡¯Erasme ¡ªErasme, sobretot¡ª, de Voltaire ¡ªaix¨°, humor, humor!¡ª, dels enciclopedistes i les Llums, de Flaubert i Dostoievski, del Pascoli i de Carducci, de Kavafis i Seferis, Ibsen i Alfred Jarry. Hosanna dalt del cel!

?No ha estat ella qui ha escrit: ¡°En uns moments en qu¨¨ la lectura est¨¤ tan desprestigiada, pot semblar un acte d¡¯ingenu?tat reivindicar-ne la necessitat, i tanmateix, cal fer-ho¡±? ?No ¨¦s ella qui ha acceptat que hi ha un c¨¤non literari que ning¨² no es pot permetre de menystenir, no fos cas que Pitarra, pel sol fet de ser catal¨¤, ens sembl¨¦s m¨¦s gran que Eur¨ªpides? ?No s¨®n seves aquestes paraules que segueixen, citant Eliot: ¡°El cl¨¤ssic nom¨¦s pot existir quan una civilitzaci¨® ha assolit un grau de maduresa¡±? Nosaltres l¡¯hem assolit ja fa segles! ?No ¨¦s ella mateixa, armada com Pal¡¤las, enraonada i guerrera, qui ha resumit magistralment tres obres liter¨¤ries de gran anomenada i categoria indiscutida: ¡°La Il¨ªada exalta la guerra; Lolita est¨¤ protagonitzada per un pederasta, i les obres de Shakespeare s¨®n plenes d¡¯assassins¡±? S¨ª: ¨¦s ella; com ella mateixa reconeix que ¡°l¡¯h¨¤bit de la lectura es foragita dels plans d¡¯estudis jibaritzant cada cop m¨¦s l¡¯espai destinat a la lectura¡±, i com accepta, tot i la seva gran capacitat com a inform¨¤tica, que ¨¦s cosa de lamentar que les noves tecnologies estiguin guanyant terreny a la lectura, i a gaireb¨¦ tot el que era s¨°lid. Ara nom¨¦s caldr¨¤, sempre amb la gran coher¨¨ncia que caracteritza el seu curr¨ªculum, que la consellera, un altre cop de la m¨¤ de Bargall¨®, faci treure tots els ordinadors de les escoles i intensifiqui ¡ªt¨¦ el poder per fer-ho, a fi de comptes¡ª la lectura de tots els cl¨¤ssics que ha estudiat tan a fons i amb tanta compet¨¨ncia.

Lloat sia D¨¦u! Per influ¨¨ncia seva, la televisi¨® ja no ens atabalar¨¤ amb balls de bastons i fires neomedievals; el Govern ja no donar¨¤ ni un c¨¨ntim als torneigs feudalitzants, ni als pessebres vivents, ni a les tronades processons de Setmana Santa en un pa¨ªs de descreguts. De moment, el Pla de Museus sembla que ha quedat aturat; per¨°, en canvi, el Pla Nacional del Llibre compta amb l¡¯aquiesc¨¨ncia del nostre president, tan amic de les delicades formes verbals i el refinat estil dels noucentistes, i tan devot de Prat de la Riba, seny ordenador de Catalunya. No en tinguem cap dubte: tots els homes i dones cultes del pa¨ªs trobaran per fi en Borr¨¤s una consellera redemptora: tothom tornar¨¤ a llegir, sonaran Mozart i Beethoven a les places p¨²bliques ¡ªtamb¨¦ les tan belles can?ons de Toldr¨¤¡ª, i hi haur¨¤ solament subtils concessions a la cultura nacionalista: per exemple, l¡¯obertura Egmont ¡ªheroi flamenc de la guerra contra els espanyols¡ª, convertida en met¨¤fora del nostre heroisme; El Moldava, de Dvorak, equivalent del nostre Llobregat, ¨¤nima l¨ªquida del patriotisme catal¨¤; o el Nabucco, de Verdi, al¡¤legoria de tots els alliberaments de les nacions oprimides. I s¡¯hauran acabat les ximpleries culturals d¡¯estar per casa, perqu¨¨ Borr¨¤s ¨¦s, abans que res, culta, europeista, universal i cosmol¨°gica. Canteu, catalans, amb l¡¯articulista: Hosanna a la p¨¤tria catalana i dalt del cel, car ens ha estat donada una redemptora que ens salvar¨¤ de la mis¨¨ria cultural en qu¨¨ vivim!