Risc i aud¨¤cia de Pedro S¨¢nchez

L¡¯inesperat tomb pol¨ªtic dels ¨²ltims set dies ¨¦s un premi a l¡¯aud¨¤cia de Pedro S¨¢nchez. Els antecedents s¨®n coneguts. S¨¢nchez va cometre l¡¯error de no ser diputat i el PSOE estava en hores baixes, entre altres raons, perqu¨¨ el seu l¨ªder estava gaireb¨¦ desaparegut, en no fer-se visible al Congr¨¦s. Molts electors, m¨¦s que idees i propostes pol¨ªtiques, voten avui persones per la confian?a que la seva imatge p¨²blica els desperta. Una manera de reapar¨¨ixer, encara que perd¨¦s, era plantejant una moci¨® de censura.

Sincerament, aquesta ¨¦s la idea que jo em vaig fer d¡¯entrada: vol que se¡¯l vegi, com ¨¦s natural, per¨° no guanyar¨¤ la moci¨®, no veia d¡¯on podia obtenir prou suports. Per¨° els ha obtingut, per molt poc, i depenent al final del PNB, amb qui Rajoy acabava d¡¯aprovar a la Cambra baixa uns Pressupostos que donaven beneficis abundants a la comunitat basca.

Refiar-se del PNB ¨¦s sempre una ingenu?tat, ho sabem des de fa 40 anys, quan Arzalluz va condicionar el seu vot favorable a la Constituci¨® si aquesta reconeixia uns misteriosos drets hist¨°rics: quan ho va aconseguir va donar la consigna d¡¯abstenir-se. La setmana passada el PNB va consumar una nova tra?ci¨® objectiva, tot i que potser no subjectiva perqu¨¨, al cap i a la fi, el seu comprom¨ªs de fidelitat ¨¦s nom¨¦s amb el poble basc. Tot per la P¨¤tria!

Per¨°, a m¨¦s, S¨¢nchez havia obtingut abans el suport, per raons diferents, dels nacionalistes catalans i de Podem: la coalici¨® negativa contra Rajoy, treballada amb summa ast¨²cia, tal com va relatar en aquestes p¨¤gines l¡¯apassionant cr¨°nica de Carlos Cu¨¦, va ser molt efectiva per a una moci¨® m¨¦s destructiva que no pas constructiva. En efecte, Pedro S¨¢nchez ha estat investit president sense un programa que pogu¨¦s posar d¡¯acord el PSOE amb la majoria dels qui el van votar. En principi, semblava un Executiu feble, probablement de curta durada.

Per¨° a partir de dilluns ve la segona part: la composici¨® del Govern, la designaci¨® dels ministres, ha estat anunciada amb comptagotes, un encert en comunicaci¨® pol¨ªtica. El to general l¡¯ha marcat el primer nom que ha sortit a la palestra, Josep Borrell, probablement (per no dir amb tota seguretat) la personalitat que m¨¦s podia ofendre els nacionalistes catalans. Nom¨¦s 15 dies abans havia dit per televisi¨® que Quim Torra era molt m¨¦s xen¨°fob que la senyora Le Pen i donava uns quants arguments per defensar aquesta afirmaci¨®. O sigui, d¡¯entrada a la mand¨ªbula.

Despr¨¦s han vingut altres noms de gran prestigi i compet¨¨ncia (Nadia Calvi?o, Teresa Ribera, Mar¨ªa Jes¨²s Montero, Dolores Delgado, Grande-Marlaska¡­), per¨° cap d¡¯ells proper a Podem. I fins i tot Mar¨ªa Jes¨²s Montero, que haur¨¤ de negociar el finan?ament auton¨°mic, fins ara ha estat consellera d¡¯Hisenda de Susana D¨ªaz i m¡¯imagino que tampoc deu agradar als nacionalistes catalans.

De manera que aquells grups parlamentaris que van fer costat a S¨¢nchez la setmana passada al Congr¨¦s no es veuen reflectits en la composici¨® del nou Govern. A l¡¯aud¨¤cia de la iniciativa del vot de censura, S¨¢nchez hi ha afegit el risc de quedar-se sense suports parlamentaris. El primer a constatar-ho ha estat l¡¯espavilat Pablo Iglesias, que segurament lamenta el seu ingenu suport al PSOE. Aquest mateix dijous ha pronosticat que el mandat del l¨ªder socialista ser¨¤ ¡°un calvari¡±, que ha estat ¡°imprudent¡± i que ha format un ¡°Govern amb gent que li agrada a Ciutadans i al PP, per¨° amb cap persona propera a nosaltres¡±. Efectivament, ¨¦s aix¨ª: de moment, cap concessi¨® ni a l¡¯independentisme ni a Podem.

Tot aix¨° fa que entrem en uns mesos molt interessants, fins i tot prometedors. D¡¯aqu¨ª al setembre, el PP ha de renovar la seva c¨²pula, molt probablement Feij¨®o, un home molt intel¡¤ligent i amb cintura pol¨ªtica, ser¨¤ el nou l¨ªder. S¨¢nchez ha format un Govern perqu¨¨ el PSOE arribi refor?at a les europees, auton¨°miques i locals, que es faran d¡¯aqu¨ª a un any i, segons els resultats, convoqui eleccions uns mesos m¨¦s tard. Ja en el poder, la unitat socialista segur que ¨¦s un fet i en el seu esc¨¤s espai de maniobra parlament¨¤ria ¨¦s molt probable que busqui el suport de Ciutadans i, despr¨¦s del xoc traum¨¤tic de la setmana passada, d¡¯un PP renovat.

Veig un futur dominat per un bloc constitucionalista i europeista que corregeixi la desigualtat social resultant de la crisi i continu? amb les pol¨ªtiques d¡¯ortod¨°xia econ¨°mica sense aventures agosarades. Aix¨° si els membres d¡¯aquest hipot¨¨tic bloc s¨®n intel¡¤ligents i busquen l¡¯inter¨¨s general m¨¦s que el del seu partit.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional en la UAB.