La ferida encara oberta de la fallida de Martinsa Fadesa

L¡¯any 2008 va quedar fossilitzat a l'oficina de venda de la urbanitzaci¨® Bella Rotja, a Pego (Alacant). Com si un volc¨¤ hagu¨¦s entrat en erupci¨® i no hi hagu¨¦s hagut temps per salvar res: els despatxos i milers de documents van ser abandonats a merc¨¨ del temps i del vandalisme. Al voltant de les oficines de Bella Rotja es desenvolupa una batalla entre la naturalesa i la cobd¨ªcia. Unes 70 estructures de cases aparellades, abandonades, se sostenen amb agulles, a l'espera que un cop de vent o un inversor temerari vulguin derrocar-les o salvar-les. Bella Rotja ¨¦s una de les moltes cicatrius que va deixar obertes de nord a sud d¡¯Espanya, al juliol far¨¤ deu anys, l'enfonsament de la immobili¨¤ria Martinsa Fadesa.

La carcassa de l'oficina de venda de Bella Rotja cau a trossos sobre cat¨¤legs de venda, fotoc¨°pies de l¡¯Ajuntament o notes escrites pels seus empleats: ¡°Ha trucat en Patxi del Pa¨ªs Basc pel tema dels blocs de la Sandra. Tornar¨¤ a trucar dilluns. Carmen 2/06/2005. 18:15¡±. Entre el mar de papers i enderrocs apareix la c¨°pia d'un article d'EL PA?S del 2004: ¡°El preu de l'habitatge puja un 16% en un any¡±. A Pego tot va anar molt r¨¤pid: l¡¯Ajuntament va aprovar el 2003 el pla urban¨ªstic per a Bella Rotja. L'empresa va urbanitzar una extensi¨® de 2,3 quil¨°metres de longitud en un paratge natural amb vistes a la costa de D¨¦nia. Tot estava llest per albergar fins a 2.000 habitatges i un camp de golf, per¨° el volc¨¤ va esclatar el juliol del 2008: Martinsa Fadesa, la promotora, es declarava insolvent i suspenia pagaments. Un representant de l¡¯Ajuntament de Pego assegura que l'administraci¨® concursal de Martinsa Fadesa ha rebut ¡°200 ofertes de compra¡± per Bella Rotja. El seu alcalde, Enrique Moll, va declarar el 2016 al diari Las Provincias que un inversor ¨¤rab volia comprar la urbanitzaci¨® per 60 milions.

Martinsa Fadesa va n¨¦ixer el juny del 2007 amb la fusi¨® de la immobili¨¤ria de l'empresari Fernando Mart¨ªn i la gallega Fadesa. La suma de les dues va crear la promotora espanyola amb m¨¦s actius, recorda el professor d¡¯Esade Joan Carles Amaro. Un any m¨¦s tard queia el gegant i s'obria la caixa de Pandora. ¡°Per la magnitud i el moment, Martinsa Fadesa t¨¦ un simbolisme especial per l'impacte que va tenir, els seus efectes col¡¤laterals. Va accelerar el p¨¤nic i l'esclat de la bombolla¡±, diu Amaro. La immobili¨¤ria no va poder recuperar-se i la liquidaci¨® va comen?ar el febrer del 2015. Fins que va arribar el concurs d¡¯Abengoa, la suspensi¨® de pagaments de l'empresa fundada pel tamb¨¦ expresident del Reial Madrid era la m¨¦s gran que va haver-hi a Espanya amb un deute total de 7.000 milions. Els comptes de la companyia indiquen que el passiu ascendia al mar? del 2017 a 5.797 milions. La llista de creditors supera els 6.000, el principal dels quals ¨¦s el banc dolent, la Sareb, amb 1.300 milions d'euros de deute.

La hist¨°ria del bufet Arriaga Asociados va comen?ar a la urbanitzaci¨® de 3.000 habitatges que Martinsa Fadesa constru?a entre camps de cereals a San Mateo de G¨¢llego, a 30 quil¨°metres de Saragossa. Jes¨²s Arriaga hi va invertir, va perdre els seus diners i els va recuperar despr¨¦s d'estudiar a contrarellotge la carrera de Dret. Els seus primers clients van quedar afectats per la fallida de Martinsa Fadesa. Arriaga confirma que la gran majoria de particulars que van adquirir habitatges no lliurats han recuperat els seus diners, encara que sense interessos. Arriaga admet que la seva inversi¨® semblava segura: ¡°Era una empresa coneguda, semblava s¨°lida i cotitzava a l¡¯Ibex 35¡±. Quan va caure en concurs, la CNMV va suspendre la seva cotitzaci¨®. El 2015 va ser exclosa de la Borsa i els seus accionistes van passar al furg¨® de cua dels creditors.

Martinsa Fadesa va vendre sobre pl¨¤nol un miler d'habitatges de la urbanitzaci¨® de San Mateo de G¨¢llego. De tot all¨° avui nom¨¦s queden 48 esquelets de formig¨®. El poble t¨¦ 3.000 habitants i la promoci¨® estava dissenyada per albergar 12.000 persones. L'alcalde, Jos¨¦ Manuel Gonz¨¢lez, diu que l'¨²nic ¨²s que t¨¦ avui el lloc ¨¦s com a abocador descontrolat. El regidor confirma que li agradaria derrocar les obres de superf¨ªcie i que les prop de 200 hect¨¤rees de la urbanitzaci¨® es convertissin en granja d'energia fotovoltaica. Les dificultats per a aix¨° s¨®n moltes: les principals s¨®n, segons Gonz¨¢lez, que l¡¯Ajuntament no t¨¦ els diners per a un llarg plet judicial, les possibles indemnitzacions o el cost de l'enderrocament, i la venda fragmentada de les parcel¡¤les per part de l'administraci¨® concursal. Al Pirineu de Lleida, l¡¯Ajuntament de la Torre de Capdella tamb¨¦ lamenta la liquidaci¨® fragmentada dels terrenys de Martinsa Fadesa pel que havia de ser un complex d'esqu¨ª.

La desolaci¨® ¨¦s similar a Buniel. A 16 quil¨°metres de Burgos, aquest municipi de 500 habitants viu coronat pel que havia de ser la Ciudad Jard¨ªn Soto del Real. La urbanitzaci¨® va arribar abans que les 1.600 cases projectades. Els conills i el pillatge dominen el lloc; tot el que podia tenir un valor de reciclatge ha estat robat. L'alcalde, Roberto Roque, avisa que ¨¦s perill¨®s caminar per la zona perqu¨¨ falten totes les tapes del clavegueram, de l'aigua i de les arquetes, i els blocs d'edificis estan en p¨¨ssimes condicions.

Les desferres de la promoci¨® a Buniel s¨®n avui propietat de Martinsa Fadesa i de bancs com el BBVA, la Sareb o el Sabadell. La companyia deu al consistori 800.000 euros. Roque critica que cap representant de les entitats banc¨¤ries respon a les seves peticions de di¨¤leg. L'alcalde de Buniel, com el de San Mateo, lamenta que els propietaris ignorin les seves reclamacions per establir mesures de seguretat i de manteniment en els solars. Per¨° Roque tamb¨¦ opina que el desastre de Buniel podria haver estat major: ¡°Si Martinsa Fadesa hagu¨¦s caigut sis mesos m¨¦s tard, ara potser hi tindr¨ªem 200 residents als quals haur¨ªem de donar servei. Hauria estat la ru?na del poble¡±.

Josep Roca, director del Centre de Pol¨ªtica de S¨°l i Valoracions de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC), subratlla que els ajuntaments no s¨®n innocents. Roca recorda que la llei de liberalitzaci¨® del s¨°l, el 1998, va apar¨¨ixer per a molts consistoris com si fos El Dorado. Arriaga recalca que tamb¨¦ van fallar tant les obligacions de les administracions p¨²bliques de supervisar la viabilitat financera d'aquestes promocions com les de les entitats banc¨¤ries. Roca creu que no seria desgavellat derrocar promocions sense ¨²s, i afirma que en el cas d'una urbanitzaci¨® amb millors condicions per sobreviure, ¡°cal tenir en compte el cost de proveir serveis com l'aigua, els residus¡±. ¡°Encara que hi hagi demanda¡±, ressalta Roca, ¡°cal analitzar si ¨¦s raonable el cost en sostenibilitat per a la regi¨®¡±.

La promoci¨® Mirador de l¡¯Ebre, a L¡¯Aldea (Tarragona), entra en els par¨¤metres dels cad¨¤vers de Martinsa Fadesa m¨¦s factibles ressuscitar. Els seus prop d'1.000 habitatges, a mig construir, es troben a deu minuts de la platja, enfront d'una entrada d'autopista i amb una estaci¨® de tren propera. L¡¯Ajuntament i la Generalitat mantenen contactes amb el Santander, propietari dels terrenys. L'alcalde de L¡¯Aldea, Dani Andreu, va afirmar el febrer passat que hi havia un principi d'acord amb el fons immobiliari Blackstone per adquirir la urbanitzaci¨®, i que esperava que es materialitz¨¦s aquesta primavera. Andreu no vol fer noves declaracions fins que no es decideixi l'operaci¨®. Mentrestant, els carrers del Mirador de l¡¯Ebre continuen en silenci i en decad¨¨ncia, la imatge desoladora d'una ciutat buida i assetjada per l'amena?a del pillatge.