La utopia ambigua

Des dels anys setanta que el microcosmos de l¡¯edici¨® en catal¨¤ ha temptejat les obres d¡¯Ursula K. Le Guin (1929-2018). Espor¨¤dicament, l¡¯escriptora californiana ha estat publicada aqu¨ª i all¨¤. A les llibreries, complicat, per¨° a les biblioteques encara hi trobem volums d¡¯Edhasa, Proa, La Magrana, Columna o Bromera, per anar reunint les traduccions esparses de l¡¯autora. Si Le Guin no ha representat l¡¯aposta ferma de cap editorial perqu¨¨ no comptava amb la prefer¨¨ncia dels lectors catalans o, al rev¨¦s, els lectors l¡¯han deixat de banda perqu¨¨ cap editorial els convidava a llegir-la, ¨¦s dif¨ªcil de dir. Trobar les raons d¡¯aquesta inatenci¨® no ¨¦s l¡¯objectiu d¡¯aquesta ressenya, per¨° s¨ª que ho ¨¦s lamentar-la. Les de Le Guin s¨®n obres riques en idees i encerts formals, suporten relectures i discussions apassionades entre lectors: l¡¯art de l¡¯autora est¨¤ destinat a equilibrar les antin¨°mies exposades. Le Guin sabia com abordar la pau i la guerra, el feminisme, l¡¯ecologia i la pol¨ªtica d¡¯esquerres, sense pontificar, sense pamflets, sin¨® refor?ant les hist¨°ries i les emocions que una prosa ben cuidada pot transmetre¡¯ns.

'Els desposse?ts'

Ursula K. Le Guin

Traducci¨® de Blanca Busquets

Raig Verd

384 p¨¤g.

24,95 euros

Conscient de les cotes assolides en els cinquanta anys de carrera de Le Guin, Raig Verd ha enllestit una versi¨® d¡¯Els desposse?ts que traspua devoci¨® per l¡¯autora. Aix¨ª ens ho indica la cura en el disseny de Tono Crist¨°fol: carton¨¦, guardes a color, una camisa il¡¤lustrada que es desplega en p¨°ster. Disseny al servei (i a l¡¯altura) d¡¯all¨° que es publica, com sempre hauria de ser i no sempre ¨¦s. Amb la traducci¨®, per¨°, queda la sensaci¨® que es complica la vida, de tant en tant, amb polis¨¨mies sobreres (neula i bromitja per fog?).

La hist¨°ria tramada a Els desposse?ts concorre en dos planetes bessons, Urras i Anarres. L¡¯un ¨¦s la lluna de l¡¯altre; ¨¦s a dir, des de la superf¨ªcie d¡¯un, l¡¯altre ¨¦s vist com un sat¨¨l¡¤lit (viceversa que assenyala el relativisme dels punts de vista). Els habitants d¡¯Anarres descendeixen dels d¡¯Urras: segles enrere, quan les revoltes anarquistes sotragaven l¡¯estabilitat dels estats naci¨® d¡¯Urras, aquests van oferir als insurrectes el dret d¡¯ocupar el planeta ve¨ª, deshabitat. La proposta de migraci¨® no va ser entesa com una condemna a l¡¯ostracisme, sin¨® com una oportunitat per crear, sobre el terreny verge d¡¯Anarres, una comunitat nova d¡¯acord amb els ideals llibertaris. El somni ut¨°pic es va formalitzar a Anarres. S¡¯hi va fundar una societat que no necessitava governs per dirigir els ciutadans. Mentrestant Urrasti persistia en l¡¯evoluci¨® capitalista, amb una poblaci¨® segregada en classes, nacions i, ¨¦s clar, g¨¨neres: homes i dones. A Els desposse?ts, la dualitat planet¨¤ria permet contrastar models socials, recurs inseparable de les utopies liter¨¤ries. Per¨° gr¨¤cies a la finor de Le Guin, ambd¨®s mons s¨®n m¨¦s que cara i creu, ni un ateny l¡¯aire irrespirable d¡¯una distopia, ni l¡¯altre ¨¦s un pa¨ªs de flors i violes.

El protagonista del relat, Shevek, ¨¦s el primer anarresti que abandona el planeta natal per visitar el d¡¯origen, d¡¯en?¨¤ que les respectives poblacions van emprendre camins separats. ?s un f¨ªsic de primer ordre. De les seves teories, contra corrent, sobre la simultane?tat a l¡¯espaitemps, en resultar¨¤ una invenci¨® revolucion¨¤ria, el responsible (ansible a l¡¯original i a les edicions castellanes) que permet la comunicaci¨® instant¨¤nia amb altres punts de l¡¯univers. El giny podria contribuir a l¡¯entesa i la unificaci¨® de totes les civilitzacions. S¡¯ent¨¦n que no ¨¦s un simple objecte avinent per a la trama (un mcguffin) sin¨® que lliga amb una de les preocupacions de Le Guin, en aquest i d¡¯altres llibres: el di¨¤leg amb l¡¯altre.

Els desposse?ts, el t¨ªtol, al¡¤ludeix l¡¯obra de Dostoievski sobre conspiradors nihilistes, de vegades tradu?da com Els dimonis, per¨° d¡¯altres com Els posse?ts, d¡¯aqu¨ª el joc. Tamb¨¦ ens recorda la import¨¤ncia que t¨¦ la definici¨® de possessi¨® (¨¦s a dir, de propietat privada) a l¡¯hora de diferenciar l¡¯ordre d¡¯Urras del d¡¯Anarres i tots els problemes que se¡¯n deriven.

Publicada el 1974, la novel¡¤la va concentrar els principals guardons nord-americans de ci¨¨ncia-ficci¨®: l¡¯Hugo, el Nebula i el Locus. Aqu¨ª, com a m¨ªnim, hauria d¡¯obtenir el premi de ser rellegida pels fans, aix¨ª com el de servir de porta d¡¯entrada (haur¨ªem de dir ¡°pista d¡¯aterratge¡±) als mons extraordinaris de Le Guin.