Mem¨°ria de barri

L¡¯an¨¨cdota figura al comen?ament d¡¯El barri de la Plata i ¨¦s d¡¯una efic¨¤cia liter¨¤ria formidable: ¨¦s l¡¯any 1993 i Juli¨¤ Guillamon (Barcelona, 1962) assisteix a la Filmoteca de Catalunya a la projecci¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Pere Portabella basada en les accions esc¨¨niques de Joan Brossa, Nocturn 29. En un moment determinat del film, hi reconeix espais del barri on ha nascut, el Poblenou, ¡°el cam¨ª que feia cada dia per anar a l¡¯escola¡±, el passatge Mas de Roda, el carrer Badajoz, una de les voltes de la f¨¤brica de gel que va inspirar les proses experimentals d¡¯un llibre que acabava de publicar, La f¨¤brica de fred. Per¨° quan es posa en contacte amb Portabella per confirmar el que ha vist i l¡¯ha emocionat, que els llocs de la seva infantesa tamb¨¦ formaven part d¡¯un m¨®n d¡¯artistes i poetes, de teatre i cinema experimental, rep un e-mail desmentint la seva percepci¨®, com si mai no s¡¯hagu¨¦s filmat res al lloc que tan n¨ªtidament afirmen les imatges de la pel¡¤l¨ªcula, com si res no hagu¨¦s existit mai. I aleshores ¨¦s quan Guillamon afirma: ¡°El tema de tot el que escric ¨¦s la desaparici¨®. Tot all¨° que va passar i que ha estat esborrat, liquidat, la mem¨°ria perduda de les coses. En recullo les restes, en col¡¤lecciono els fragments per construir un espai mental¡±. ¡°El dia que tot vagi a terra tot aquest m¨®n existir¨¤ dins del meu cap¡±, diu a l¡¯¨²ltim cap¨ªtol, per¨° per sort el lector li pot dur f¨¤cilment la contr¨¤ria perqu¨¨ el m¨®n d¡¯El barri de la Plata, entre la rambla del Poblenou, el cementiri i les vies de tren ¡ªel ve?nat dels valencians de Barcelona¡ª, quedar¨¤ tamb¨¦ a la seva mem¨°ria gr¨¤cies a aquesta cr¨°nica, autobiografia o novel¡¤la sense ficci¨® que ha escrit Guillamon a cor obert.

El barri de la Plata se centra en els l¨ªmits geogr¨¤fics d¡¯un Poblenou que va des dels anys cinquanta fins que el F¨°rum en modifica l¡¯antiga fesomia de pisos obrers, tallers, solars i naus industrials. Guillamon articula la hist¨°ria del seu barri a trav¨¦s d¡¯imatges fascinants ¡ªla reproducci¨® de les muntanyes de Montserrat al terrat de l¡¯edifici on vivia¡ª, els avatars de l¡¯Acad¨¨mia Domingo, la reconversi¨® dels tallers en ind¨²stries, la vida ordin¨¤ria en els bars r¨²stics de tota la vida, on el tabac es podia comprar de cigarret en cigarret, i aconsegueix que cada objecte i cada record adquireixi el valor arqueol¨°gic de la contemporane?tat. Per¨° El barri de la Plata va molt m¨¦s enll¨¤ del mer exercici de la fixaci¨® de la mem¨°ria col¡¤lectiva d¡¯una generaci¨®, perqu¨¨ Guillamon s¡¯endinsa, amb un coratge exemplar, i amb una tensi¨® sentimental situada sempre sota vigil¨¤ncia, en els territoris de l¡¯emoci¨® i el dolor particulars. L¡¯autor excava en els seus or¨ªgens familiars, i, de la mateixa manera que davant de la vida de la seva mare, una noia del barri de Gr¨¤cia que treballava hores i hores ¡ªi en un hostal d¡¯Arb¨²cies durant els mesos d¡¯estiu¡ª per combatre la decad¨¨ncia dom¨¨stica, el lector pot recordar qualsevol seq¨¹¨¨ncia de la narrativa de postguerra, davant de l¡¯alcoholisme del seu pare, que anava de feina en feina mentre sofria la frustraci¨® de no haver pogut ser el torero que volia ser, no pot deixar de tenir present algun dels personatges tan vulnerables que va filmar Fassbinder. La gr¨¤cia de la mirada de Guillamon ¨¦s que enlloc no hi figura el lament pel desordre familiar, l¡¯¨¤nsia de passar comptes, la invasi¨® del rancor contra el desequilibri de les circumst¨¤ncies: la gr¨¤cia de la mirada de Guillamon ¨¦s que sap convertir en element predominant la voluntat d¡¯entendre, la gratitud pel goig d¡¯haver viscut el viscut, la pietat i una passi¨® compassiva cap als carrers i les coses que eren vives de deb¨° i que ara nom¨¦s viuen en les fotografies que acompanyen el text. O en un llibre com aquest, que traspua vitalitat de cap peus a pesar que en m¨¦s d¡¯un episodi s¡¯hi destil¡¤li una sordidesa que fa mal.

En certa manera, El barri de la Plata seria l¡¯escriptura desxifrada del m¨®n que ocupa les ficcions avantguardistes de La f¨¤brica de fred o La Mor¨¤via, una manera de demostrar que, contra les desfiguracions urban¨ªstiques, el Poblenou de Guillamon no ser¨¤ mai un barri interromput. No ¨¦s cap trivialitat assenyalar que El barri de la Plata ¨¦s tamb¨¦ el retrat de l¡¯adolescent que volia ser l¡¯escriptor que ha acabat sent.