A Espanya se li resisteix Cristiano

Espanya no va sortir mal parada d'un partit tan sinu¨®s com tortuosa ha estat la seva curta estada a R¨²ssia. El partit requeria molt tarann¨¤ despr¨¦s de dies tan volc¨¤nics. I molt m¨¦s quan, damunt, ja sobre la gespa la Roja va haver de carregar amb diversos episodis desgraciats, com un penal matiner i les mans de mantega de De Gea. A sobre, es va topar amb el millor Cristiano Ronaldo dels Mundials. Espanya, que va tenir la vict¨°ria a tir, va acabar segellant un empat.

Despr¨¦s de la borrasca de l'¨²ltima setmana, d'entrada el futbol tamb¨¦ va deixar desemparada la Roja. Un penal en contra als 134 segons ¡ªel tercer gol m¨¦s r¨¤pid en la hist¨°ria dels Mundials¡ª, una rematada d'Isco que no va ser gol per una falange i un segon gol de Cristiano en l'¨²ltim parpelleig del primer acte que va posar De Gea a l'altura de Karius. Massa cops del dest¨ª com per sobreposar-se en dies tan ca¨°tics. Amb tot, entre el parany de CR que va fer picar Nacho per al penal i el tremend desenc¨ªs de De Gea ¡ªquan encara est¨¤ a la retina la seva recent p¨ªfia contra Su?ssa¡ª, Espanya va ser capa? de reanimar-se. I fins i fins i tot es va elevar per sobre el mass¨ªs equip portugu¨¨s.

Tan abrasiva va resultar l'arrencada per a la Roja que la selecci¨® m¨¦s contracultural va tirar per una de les vies m¨¦s prim¨¤ries del futbol. Viscosa Espanya, Busquets va enviar a la guerra a l'intr¨¨pid Diego Costa amb una pilotada que no sol figurar en el repertori espanyol. Costa, un espartac del futbol, va estar al camp de batalla envoltat de brigadistes adversaris. I no rasos precisament, perqu¨¨ el primer a assetjar-lo va ser Pepe, que mai va ser un escol¨¤. Igual que en el m¨¦s que opinable penal a CR, no va haver-hi VAR. Els seus gestors no van entendre que en cap cas hi hagu¨¦s un ¡°error clar i manifest¡± del col¡¤legiat, manament principal perqu¨¨ s'activi el gran germ¨¤ arbitral. La veritat ¨¦s que l'hisp¨¤-brasiler es va sacsejar a Pepe amb l'avantbra? com a estaca i de l'agrest Costa es va passar a un Costa de peus fins. Enfront de l'armada lusitana que li custodiava es va buscar la vida fins a embocar un gran gol.

L'arravatament legionari de Costa, en el seu millor partit amb Espanya de llarg, va fer pendular la trobada. En el primer temps, fins a l'errada de De Gea, Portugal es va fondre amb Guedes. Fernando Santos, t¨¨cnic lusit¨¤, el va fer gravitar sobre la part central de l'atac, amb Cristiano a l'esquerra. I en dues contres llan?ades estupendament per CR es va fer m¨¦s que discutible el canvi de papers. A Guedes, m¨¦s extrem, li va faltar l'instint terminal del seu tot¨¨mic camarada.

Cada vegada m¨¦s engarjolada Portugal, Isco va comen?ar a tutelar la pilota, cosa que sempre anima gent com Silva i Iniesta. A la seva m¨²sica es va sumar Jordi Alba. A poc a poc Espanya se li posava cara d'Espanya. I fins i tot a Diego Costa. Silva i Iniesta es van quedar a un dit del gol. De Portugal, m¨¦s enll¨¤ de la seva abnegada saga nom¨¦s les trepitjades de CR. Com en la que va fer posar vermell De Gea. Sense m¨¦s, els primers gols del '7' a la Roja. Sense m¨¦s, en nom¨¦s 45 minuts CR es va quedar a un gol dels tres que portava en els seus tres Mundials precedents, registre que igualaria amb la seva traca final. Amb futbolistes aix¨ª pel mig res ¨¦s el que sembla, ni res sembla el que ¨¦s.

Contrariada per tant imprevist, a l'equip del debutant Hierro, l'alineaci¨® del qual va tenir l'equipatge de Lopetegui, li tocava una altra conjura per a la segona part. Pot ser que m¨¦s d'un rebobin¨¦s a la presentaci¨® mundialista de fa quatre anys. Aquell 13 de juny del 2014 en qu¨¨ Espanya va caure amb estr¨¨pit per un penya segat a Salvador de Bahia. Al cap i a la fi, l'1-5 amb Holanda va sorgir despr¨¦s d'un embrionari empat taronja tamb¨¦ a un pas del descans. La surra es va deslligar despr¨¦s i set futbolistes espanyols van ser tan titulars en aquella patacada com a Sotxi. Tots menys Nacho, Koke, De Gea i Isco.

Amb un temps per davant, Espanya contra el campi¨® d'Europa, els seus propis fantasmes d'aquests temps i un Cristiano m¨¦s il¡¤luminat que en tota la seva carrera mundialista, la reacci¨® va ser encomiable. L'equip no est¨¤ simf¨°nic i la nit russa exigia una dosi de futbol, esclar, per¨° en gran manera car¨¤cter, sola desgastada i deixar-se el cor als ossos.

Costa va encertar a fer el segon gol amb el mateix assistent que el primer. Busquets va perllongar una falta llan?ada per Silva i l'ariet va arribar puntual. Tal va ser el repunt que Nacho, que encara tindria en el seu interior el penal a CR, va fer el tercer tant espanyol amb un xut fort¨ªssim i sec que va fer carambola en els dos pals de Rui Patricio.

A Espanya no li sobrava futbol, per¨° no li faltava coratge despr¨¦s de tanta desventura. El duel el tenia controlat, nom¨¦s inquietada per una altra p¨ªfia de De Gea en una sortida sense br¨²ixola que va poder avortar la defensa. Sense res enlluernador, per¨° amb Portugal embridada sense amb prou feines dictat i amb Hierro refrescant l'equip amb Thiago, Aspas i Lucas. Excepte imprevistos, de la selecci¨® lusitana nom¨¦s calia esperar Cristiano, amb deutes pendents amb Espanya i amb els Mundials. Tal dit tal fet. Una falta de Piqu¨¦ sobre el capit¨¤ portugu¨¨s en els ¨²ltims minuts va derivar en el tercer gol de CR. Va tirar d'esquadra i cartab¨® i amb un cop punxant i recte va enquadrar la pilota a l'angle esquerre de De Gea que, aquesta vegada no va tenir m¨¦s opci¨® que quedar-se com una estalactita.

Nom¨¦s Cristiano se li va resistir a una Espanya amb molts m¨¨rits. No pocs en les seves circumst¨¤ncies s'haguessin esfondrat. Ara, enfront d'Iran i del Marroc li convindr¨¤ recuperar els seus senyals de l'¨²ltima d¨¨cada. Ser¨¤ hora de jugar.