El terra enganxif¨®s

La idea que el futur dels nostres fills ser¨¤ millor ha fet fallida. A Espanya aquesta era una idea molt potent perqu¨¨ aquesta havia estat la regla de les ¨²ltimes d¨¨cades. A partir dels anys seixanta del segle passat, l¡¯ascensor social havia pujat molt de pressa. El salt d¡¯una generaci¨® a una altra havia estat espectacular, fins al punt que molts dels professionals que avui ocupen llocs de responsabilitat en tots els ¨¤mbits econ¨°mics i institucionals pertanyen a la primera generaci¨® d¡¯universitaris de les seves fam¨ªlies.

Per¨° amb la crisi econ¨°mica, l¡¯ascensor social no nom¨¦s s¡¯ha aturat, sin¨® que, segons el Defensor del Poble, ha comen?at a descendir. En un informe presentat al mar?, Francisco Fern¨¢ndez Marug¨¢n observa que el per¨ªmetre de l¡¯exclusi¨® social s¡¯ha ampliat els darrers anys. L¡¯informe constata que entre el 2008 i el 2015 s¡¯ha produ?t a Espanya una transfer¨¨ncia de rendes des de les capes inferior i mitjana cap a les altes, de manera que la poblaci¨® amb rendes inferiors ¨¦s ara molt m¨¦s pobra, i aix¨° no ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯atzar sin¨® de ¡°pol¨ªtiques que han actuat com a corrosiu¡± dels mecanismes que feien funcionar l¡¯ascensor social. El Defensor augura ¡°una fractura social irreconciliable¡± si no s¡¯afavoreix un gir en les pol¨ªtiques econ¨°miques i de redistribuci¨® de la riquesa. No ¨¦s una situaci¨® merament conjuntural. Amb la crisi s¡¯ha agreujat i accelerat una tend¨¨ncia que ja venia d¡¯abans i que continua amb la recuperaci¨®.

Ara l¡¯OCDE confirma que el nostre terra s¡¯ha tornat molt m¨¦s enganxif¨®s. Amb aquesta expressi¨®, ¡°terra enganxif¨®s¡±, els experts es refereixen a la dificultat de les persones que es troben en pitjors condicions socials per sortir de la pobresa o millorar la seva situaci¨®. Els desavantatges de naixement llasten les possibilitats d¡¯ascens social, de manera que, si no s¡¯interv¨¦ amb pol¨ªtiques socials, els m¨¦s pobres seguiran arrossegant els peus per molt que s¡¯esforcin a desenganxar-s¡¯hi.

El frac¨¤s educatiu i l¡¯elevada taxa d¡¯atur s¨®n els dos grans factors que, segons l¡¯OCDE, impedeixen l¡¯ascensi¨® social a Espanya. Tots dos actuen com el desencadenant d¡¯una cascada d¡¯efectes a llarg termini. I fa especial ¨¨mfasi en els d¨¨ficits educatius. Espanya ¨¦s el pa¨ªs amb la taxa d¡¯abandonament escolar m¨¦s alta de la Uni¨® Europea: un 19.9% el 2015. Gran part d¡¯aquest abandonament es concentra en els fills de fam¨ªlies amb una renda m¨¦s baixa. En la societat del coneixement, la manca de compet¨¨ncia t¨¨cnica i habilitats per a l¡¯aprenentatge permanent poden convertir-se en una condemna inapel¡¤lable d¡¯exclusi¨® social. L¡¯informe de l¡¯OCDE indica, a m¨¦s, que el 69% dels fills de pares amb educaci¨® elevada tenen estudis superiors, mentre que nom¨¦s el 22% dels fills de fam¨ªlies amb estudis b¨¤sics van a la universitat.

Les difer¨¨ncies que impedeixen la igualtat d¡¯oportunitats comencen al bressol, per aix¨° activistes socials com Enric Canet, impulsor del Casal dels Infants del Raval, insisteixen tant en el fet que s¡¯ha de garantir l¡¯escolaritzaci¨® universal de 0 a 3 anys. I que s¡¯han d¡¯aplicar mesures d¡¯atenci¨® personalitzada als alumnes en risc de frac¨¤s escolar. Per¨° dif¨ªcilment s¡¯aconseguir¨¤ el rescat educatiu sense un rescat social. L¡¯¨²ltim informe de l¡¯organitzaci¨® Save the Children adverteix que la pobresa infantil, en lloc de disminuir, ha augmentat els ¨²ltims anys. Que a Catalunya hi hagi, en aquests moments, 350.000 menors en situaci¨® de pobresa ¡ªun de cada quatre nens¡ª fa palesa la gravetat del problema.

L¡¯atur i la precarietat laboral s¨®n l¡¯altre gran factor que estira cap avall l¡¯ascensor social. L¡¯atur refor?a la precarietat perqu¨¨ moltes empreses s¡¯aprofiten de la gran disponibilitat de joves ben formats i amb ¨¤nsia de treballar per imposar-los condicions que no s¡¯haurien atrevit ni tan sols a proposar als seus pares en temps de fortalesa sindical. Les successives reformes laborals i la creixent desregulaci¨® del model productiu han deixat a la intemp¨¨rie tota una generaci¨®. Si aix¨° passa amb els que estan millor formats, tamb¨¦ passar¨¤ amb els que tinguin manques formatives.

Molts joves han comen?at a assumir que ¨¦s possible que hagin de viure pitjor i amb menys drets que els seus pares. I aix¨° crea molt de malestar. Als fills i als pares. Que l¡¯ascensor social s¡¯aturi tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies. I no seran positives.