Pobresa energ¨¨tica i negoci el¨¨ctric

La matinada del 14 de novembre del 2016, Rosa, de 81 anys, va morir a Reus. No tenia subministrament d¡¯electricitat per impagament i les veles que havia col¡¤locat per il¡¤luminar l¡¯habitatge van resultar mortals. De tot aix¨° ja ha passat m¨¦s d¡¯un any, i la duresa de la crisi segueix deixant marginada desenes de milers de persones. Un estudi realitzat pel Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT), per enc¨¤rrec de l¡¯Ajuntament de Barcelona, situa en 170.000 els habitants de la capital catalana que no han pagat almenys un rebut de la llum o que no poden mantenir la casa seva a una temperatura adequada. Des de l¡¯Administraci¨® central es posen pegats, per¨° no s¡¯afronta la manera d¡¯acabar amb un problema que s¡¯eliminaria amb la inversi¨® de l¡¯1,5% dels beneficis de les el¨¨ctriques.

Sandra viu a Montbri¨® del Camp (Baix Camp). Ingressa mensualment 300 euros i fa uns dies va presentar una petici¨® de condonaci¨® del seu deute acumulat a Endesa, emparada per l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE). Paral¡¤lelament ha sol¡¤licitat d¡¯acollir-se al decret del bo social que van promoure PP i PSOE el 2016, un mes despr¨¦s de la mort de Rosa. ¡°Tot ajuda, per¨° la paperassa que s¡¯exigeix per accedir al bo ¨¦s excessiu i aix¨° fa que moltes persones hi renunci?n¡±, explica Sandra. Fins fa unes setmanes Endesa no tramitava l¡¯esmentat bo a les seves oficines. Tot s¡¯havia de realitzar telem¨¤ticament amb les conseg¨¹ents dificultats per al segment de poblaci¨® al qual potencialment va dirigida l¡¯ajuda. Es requereix, a m¨¦s, documentaci¨® ad hoc per a les al¡¤legacions, expliquen des de l¡¯APE, i recorden que a aquest bo nom¨¦s hi accedeixen els clients de les cinc grans companyies: Endesa Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, Hidroel¨¦ctrica del Cant¨¢brico (EDP) i Viesgo. No obstant aix¨°, el descompte que suposa el bo, de fins a un 40%, el paga solid¨¤riament tot el sector, incloses les petites societats o les cooperatives. El decret preveu, d¡¯altra banda, un sostre tan baix sobre el l¨ªmit m¨¤xim d¡¯energia, que no t¨¦ en compte el consum necessari de calefacci¨® el¨¨ctrica durant els mesos d¡¯hivern.

Les grans companyies ¡ªque l¡¯any passat van augmentar un 12% els preus¡ª no informen els potencials beneficiaris del bo sobre els seus drets, per¨° en canvi detecten autom¨¤ticament les fam¨ªlies que no hi tenen dret. Aix¨° fa que nom¨¦s un 40% dels possibles afectats s¡¯hagin acollit a la mesura el 2017. L¡¯administraci¨® ¡ªauton¨°mica i municipal¡ª s¡¯ha de fer c¨¤rrec del 50% del rebut, en el cas de clients amb risc d¡¯exclusi¨® social, segons el decret. Les taules d¡¯ingressos que donen dret a aquestes ajudes s¨®n draconianes. En canvi, les grans companyies reparteixen el 88% dels seus beneficis en dividends entre els seus accionistes, com explica Andreu Miss¨¦ a Alternativas Econ¨®micas, i preveuen increments dels seus guanys fins al 2020. A m¨¦s, nom¨¦s el 35% de la factura de la llum correspon a costos de producci¨®, mentre que el 55% s¨®n costos regulats. Tot aix¨° garanteix a les empreses un alt rendiment amb baix risc.

La Uni¨® Europea, en la Directiva 2009/72, va establir que els estats han de garantir el gas i l¡¯electricitat necessaris per als seus ciutadans, vetant els talls per impagament. Nou anys despr¨¦s, Espanya no ha incorporat el que preveu la Directiva i el decret ¨¦s clarament insuficient. Amb tot, alguns ajuntaments i comunitats aut¨°nomes estan treballant en aquesta l¨ªnia de protecci¨®, com demostra la llei catalana contra la pobresa energ¨¨tica, que al desembre del 2016 havia evitat el tall de subministrament a 39.000 fam¨ªlies vulnerables.

La llei aprovada pel Parlament, malgrat els recursos continus de les grans el¨¨ctriques, segueix vigent i recull un element fonamental: prohibeix el tall de subministrament. Les comercialitzadores estan obligades a preguntar als serveis socials si un client ¨¦s vulnerable o no ho ¨¦s. El consistori t¨¦ 15 dies per informar a l¡¯el¨¨ctrica i, en cas que no doni cap resposta, s¡¯ent¨¦n que la fam¨ªlia afectada est¨¤ en risc, i es paralitza d¡¯aquesta manera el tall de llum. No obstant aix¨°, aix¨ª com en el cas del subministrament d¡¯aigua algunes ciutats han arribat a signar convenis que eviten el tall de subministrament, en el sector el¨¨ctric les companyies s¡¯hi resisteixen, explica Laia Ortiz, tinent d¡¯alcalde de Barcelona. A la capital catalana, l¡¯Ajuntament ha obert 22 expedients sancionadors i ha imposat cinc multes. Els municipis han assumit amb molt m¨¦s entusiasme que la Generalitat la defensa de la llei 24/2015.

Les portes girat¨°ries segueixen complint la seva missi¨®: una trentena de pol¨ªtics s¨®n consellers d¡¯empreses del sector el¨¨ctric. Mentrestant, el soroll del proc¨¦s fa inaudible el debat sobre pobresa energ¨¨tica. I la llei del m¨¦s fort segueix destruint la cohesi¨® social.