Goya ja va retratar les nostres guerres

Hi ha la sang, la fugida, el terror civil, la mort. Goya ja estava sord quan els va pintar. Potser per aix¨° els 82 gravats sobre la Guerra de la Independ¨¨ncia espanyola (1804-1814) que componen la s¨¨rie Els desastres de la guerra s¨®n tan precisos, cruels, foscos, pintats sense distraccions. ¡°Despr¨¦s d'aquests gravats ja no fan falta m¨¦s imatges per narrar l'ess¨¨ncia de la guerra. Per aix¨° totes les representacions sobre conflictes que van venir despr¨¦s s¨®n ret¨°riques. Goya ja ens ho va explicar¡±, explica Daniel G. And¨²jar (Almorad¨ª, Alacant, 1966). Partint d'aquesta idea, l'artista visual va portar a l'¨²ltima Documenta de Kassel (Alemanya) una protesta visual sobre els conflictes armats exposada a dues bandes entre aquesta ciutat alemanya i Atenes. Un any despr¨¦s, And¨²jar porta a Barcelona un resum de totes dues exposicions: Daniel G. And¨²jar. Els desastres de la guerra, que es podr¨¤ veure fins al 15 de setembre a la Fundaci¨® Su?ol de Barcelona.

El 1955 va n¨¦ixer la Documenta amb la intenci¨® de recuperar el di¨¤leg entre Alemanya i la resta del m¨®n despr¨¦s de la barb¨¤rie nazi. Un pretext que And¨²jar va utilitzar per exposar part de la mostra tamb¨¦ a Gr¨¨cia, ¡°un pa¨ªs que avui pateix les receptes d'austeritat imposades des d'Alemanya, el drama dels refugiats i les veus que demanen la restituci¨® de les obres espoliades durant l'ocupaci¨® alemanya¡±, afegeix And¨²jar, que fins al 27 de juny tamb¨¦ est¨¤ present a la galeria ?ngels Barcelona amb l'exposici¨® El gat de Schr?dinger.

La part resumida d'Atenes exposada a la Su?ol al¡¤ludeix a la idea del c¨¤non, i la de Kassel, a la guerra. El nazisme compon una part essencial d'aquesta mostra, que arrenca amb un v¨ªdeo sobre el que va ser la culminaci¨® del treball presentat a la ciutat alemanya: la crema (amb aires fallers) de representacions d'escultures cl¨¤ssiques. La intenci¨® era simbolitzar les evacuacions en museus durant la Segona Guerra Mundial. La crema, explica And¨²jar, va ser especialment delicada a Alemanya. ¡°El foc t¨¦ una connotaci¨® feixista i recorda el passat fosc del pa¨ªs. Explicar a l'organitzaci¨® la meva intenci¨® no va ser senzill. Podia generar pol¨¨mica¡±. La proposta del tamb¨¦ activista es proveeix, aix¨ª mateix, de refer¨¨ncies a la Guerra Civil espanyola.

La biblioteca de Sarajevo va cremar durant la guerra dels Balcans. Al Louvre (Fran?a), l'amena?a nazi va provocar a gran escala l'evacuaci¨® de les seves col¡¤leccions. ¡°Tots els museus d'Europa van haver de prendre decisions r¨¤pides sobre quines obres calia salvar¡±, explica l'artista. Un dels plats forts ¨¦s la composici¨® d'un atles hum¨¤, representat a trav¨¦s de fotografies rescatades de la literatura antropol¨°gica nazi dels anys trenta i quaranta, obsessionada amb representar la fesomia superior de l'ari i tipificar jueus i gitanos. Davant de la composici¨® fotogr¨¤fica s'exposen els resultats dels estudis gen¨¨tics, en auge als Estats Units, a trav¨¦s dels quals es pot obtenir un perfil sobre la proced¨¨ncia racial mitjan?ant l'ADN. ¡°Us imagineu qu¨¨ hauria passat si el nazisme hagu¨¦s disposat d'aquests mitjans?¡±, es pregunta And¨²jar.

C¨¤non est¨¨tic

La sala m¨¦s gran t¨¦ un ex¨¨rcit de petites escultures impreses en 3D que pertanyen a la cultura cl¨¤ssica, per¨° que, a mesura que avancen, es mostren deformades, en posici¨® sexual, amb els genitals a l'aire. La intenci¨® d'And¨²jar ¨¦s ¡°trencar el c¨¤non est¨¨tic que al llarg de la hist¨°ria han representat¡±. A partir d'aqu¨ª, s'al¡¤ludeix, mai millor dit, als desastres de la guerra: dibuixos de nens sobre els bombardejos italians a Barcelona o els d'Israel a la franja de Gaza, fotografies del trasllat d'obres del Prado el 1938, l'infern representat per una pintura del Bosco, una recopilaci¨® de can?ons de resist¨¨ncia b¨¨l¡¤liques com el No passaran! o un cartell de Trump, en al¡¤lusi¨® a les noves arts de la guerra del segle XXI. ?s en aquesta part on And¨²jar recicla imatges, per¨° tamb¨¦ dibuixa, a partir dels mateixos gravats de Goya, representacions de tortures documentades amb nom i cognoms per Amnistia Internacional a Guant¨¢namo i al Pr¨°xim Orient.

I enmig de la sala, el punt de partida: un dels gravats de Goya que retrata la fugida en massa de la poblaci¨® civil d'un poble derru?t i en el qual el pintor ja ens ho va deixar per escrit: ¡°Jo ho vaig veure¡±.