Trump rectifica i signa una ordre per frenar la separaci¨® de fam¨ªlies migrants sense papers

L'onada de protestes, dins i fora dels Estats Units, per la separaci¨® de fam¨ªlies migrants sense papers ha for?at Donald Trump a fer marxa enrere en aquesta pol¨ªtica. El president va signar dimecres una ordre executiva que posi fi a una pr¨¤ctica que ha causat estupor entre els mateixos republicans i que ha provocat la condemna del Papa, la reprovaci¨® de Nacions Unides i el rebuig d'altres Governs, com el del Regne Unit. Fins ara Trump ha explotat electoralment el discurs antiimmigraci¨® amb ¨¨xit i sense contemplacions, per¨° el cop a la inf¨¤ncia ha obert finalment una bretxa.

¡°Volem mantenir les fam¨ªlies juntes. ?s molt important¡±, ha confirmat Trump, que ha adm¨¨s que la "visi¨®" d'aquestes separacions no li agradava. Es tracta d'una rectificaci¨® expl¨ªcita del president dels EUA, que sempre treu pit per la seva duresa negociadora i havia pres el drama dels nens sense papers com una moneda de canvi per aconseguir una legislaci¨® migrat¨°ria m¨¦s dura. Tot i aix¨°, mant¨¦ el bra? de ferro perqu¨¨ l'ordre busca accelerar els judicis i eliminar els terminis que limiten la detenci¨® de menors. Els aproximadament 2.300 nens ja apartats, a m¨¦s, no es reagruparan de manera immediata amb les seves fam¨ªlies de cust¨°dia mentre es resolen els seus processos migratoris.

Els EUA han comen?at a separar des de l'abril de manera generalitzada les fam¨ªlies que intenten entrar il¡¤legalment, despr¨¦s d'un canvi de criteri de la Fiscalia. Sota una nova doctrina de "toler¨¤ncia zero", tot immigrant indocumentat es considera un delinq¨¹ent i se'l processa judicialment com a tal, tot i que no tingui antecedents penals, per aix¨° els nens no poden seguir amb ells i s¨®n separats. La crisi ha esclatat en l'opini¨® p¨²blica en els ¨²ltims dies, quan es va fer p¨²blic que en un per¨ªode de tot just sis setmanes, entre el 19 d'abril i 6 de juny, l'Administraci¨® havia separat uns 2.000 nens, de vegades nadons, dels seus progenitors o familiars adults.

La repulsa a aquesta situaci¨® va anar creixent i generalitzant-se fins a aconseguir una cosa tan improbable com que Donald Trump, el magnat que es vanta de negociar amb duresa i guanyar qualsevol pugna, hagi fet marxa enrere i hagi?decidit mantenir les fam¨ªlies juntes, tot i que segueixin els c¨¤rrecs criminals per a qualsevol sensepapers. Han fet falta imatges de fileres de nens entre tendes de campanya i l'enregistrament dels plors que han fet la volta al m¨®n. "El dilema ¨¦s que si ets feble el teu pa¨ªs es veur¨¤ aclaparat amb gent, si ets fort, llavors no tens cor. Potser prefereixo ser fort", va reflexionar davant dels reporters.

M¨¦s termini de detenci¨® i menys espera per al judici

La "toler¨¤ncia zero", de fet, es mant¨¦. Una sent¨¨ncia judicial del 1997 ¨Cratificada despr¨¦s per altres sent¨¨ncies¨C coneguda com l'acord de Flores va establir que cap nen pot estar en un centre de detenci¨® m¨¦s de 20 dies, tot i que estigui amb els seus pares. Amb la nova pol¨ªtica de separaci¨® dels menors, aquest l¨ªmit ja no afectava els seus progenitors. L'ordre executiva que s'acaba de signar insta el fiscal general a sol¡¤licitar la reversi¨® d'aquest acord i aquest termini, planteja l'acceleraci¨® dels processos judicials per a les fam¨ªlies i insta el Departament de Defensa a facilitar instal¡¤lacions per acollir les fam¨ªlies.

El Govern t¨¦ sota cust¨°dia 11.351 menors immigrants en un centenar de centres, segons les ¨²ltimes dades. El dem¨°crata Barack Obama tamb¨¦ va aplicar la doctrina de la toler¨¤ncia zero a la frontera quan es va enfrontar a onades d'immigraci¨® irregular, per¨° feia excepcions amb els adults que anaven acompanyats de nens i tamb¨¦ amb aquells que cometien la seva primera infracci¨®. I el seu predecessor, el republic¨¤ George W. Bush, tamb¨¦ va accelerar els judicis i va generalitzar els c¨¤rrecs penales contra els sense papers, per¨° va mantenir les fam¨ªlies unides de manera generalitzada.

Aquests dies Trump ha estat justificant que la mesura no implicava m¨¦s que el compliment de la llei i que era responsabilitat dels legisladors canviar-ho amb una nova normativa. Per¨° aquesta pr¨¤ctica no respon a cap legislaci¨® i el fet que aquest dimecres anunci? una ordre executiva per frenar-ho ho demostra. ?s m¨¦s, ni tan sols necessitaria aquesta ordre si es replanteja la pr¨¤ctica de la toler¨¤ncia zero. L'ordre executiva estar¨¤ en vigor fins que hi hagi una nova legislaci¨® migrat¨°ria que abordi el problema, per¨° el debat sobre immigraci¨® fa mesos que est¨¤ bloquejat al Congr¨¦s sense que hi hagi cap consens de reforma.

¡°Tindrem el mur¡±

Trump ha estat pressionant els legisladors per aconseguir una reforma migrat¨°ria que endureixi els controls, freni les entrades tamb¨¦ legals i assigni un pressupost de 25.000 milions de d¨°lars per al mur que vol construir a la frontera amb M¨¨xic. No hi ha acord amb els dem¨°crates ni amb molts dels republicans per aprovar una legislaci¨® i el president ha intentat for?ar un acord, primer amena?ant la perman¨¨ncia dels dreamers o somiadors (joves que van entrar sense papers sent nens i han crescut als EUA), una mesura que va paralitzar un tribunal, i ara culpant els legisladors de la separaci¨® de les fam¨ªlies. Dimecres, en signar l'ordre executiva, va ser rotund: "Tindrem el mur".

El trauma dels nens ha fet aquesta vegada de jutge. Dimarts a la tarda Trump va participar en una reuni¨® amb congressistes republicans que li demanaven desistir de la seva doctrina. Aquella nit, en un restaurant mexic¨¤ de Washington DC, Kirjsten Nielsen, la secret¨¤ria de Seguretat Interior de Trump i la seva principal portaveu i defensora en aquest conflicte, va ser esbroncada. Al mat¨ª, el papa Francesc tamb¨¦ l'havia criticat en una entrevista amb Reuters. "No ¨¦s f¨¤cil, per¨° el populisme no ¨¦s la soluci¨®", va dir en suport a la posici¨® de la Confer¨¨ncia Episcopal dels Estats Units, que ha qualificat d'"immoral" i "contr¨¤ries als valors cat¨°lics" aquestes mesures. La primera ministra brit¨¤nica, Theresa May, tamb¨¦ ho va qualificar d'"error".

I aix¨ª una tirallonga de cr¨ªtiques que se sumaven a les de tres ex-primeres dames nord-americanes, republicanes i dem¨°crates, diversos legisladors republicans i l'alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, que va qualificar la separaci¨® d'¡°ab¨²s infantil¡±.

Trump va arribar a la Casa Blanca gr¨¤cies, entre altres missatges, a un fort discurs antiimmigraci¨® ¨Cla irregular per¨° tamb¨¦ la legal¨C carregat en ocasions d'un llenguatge xen¨°fob. La seva pol¨ªtica coincideix amb una onada de nacionalisme que tamb¨¦ sacseja Europa i que ja ha cristal¡¤litzat en Governs com el d'Hongria o el d'It¨¤lia. Als Estats Units, el conflicte ha esclatat, a m¨¦s, en un moment de repunt d'immigraci¨® irregular, per¨° lluny¨¤ encara del que Barack Obama va afrontar el 2014. Algunes de les imatges de nens en sales separats per reixes, com si fossin grans g¨¤bies, corresponen a aquell any.