Autodestrucci¨® i autodescripci¨®

Com s¡¯esbrava la mala llet

Ant¨°nia Carr¨¦-Pons
Club Editor
192 p¨¤g. / 14,50 euros

A Com s¡¯esbrava la mala llet, Ant¨°nia Carr¨¦-Pons (Terrassa, 1960) se centra en l¡¯univers secret de la vellesa, ple de misteris tan irresolubles com la voluntat lineal i decr¨¨pita amb qu¨¨ cada un dels protagonistes busca liquidar el temps urgent que l¡¯oprimeix: Carr¨¦-Pons narra la inseguretat moral, la capacitat autodestructiva, el pas oscil¡¤lant, la pesadesa corporal i la mirada err¨¤tica d¡¯uns ancians que esperen la visita rutin¨¤ria dels familiars i que conviuen malament amb els altres habitants del geri¨¤tric. A El que pensen els altres, premi Merc¨¨ Rodoreda 2017, Clara Queralt¨® (El Pla del Pened¨¨s, 1988) escriu com si la dirig¨ªs l¡¯obstinaci¨® de demostrar que la pr¨¤ctica de la literatura supos¨¦s un aprenentatge t¨¨cnic i sentimental: no es trenca gaireb¨¦ mai l¡¯expectativa creada, i les nenes, adolescents i noies que apareixen aqu¨ª, v¨ªctimes de la viol¨¨ncia dom¨¨stica, dels desenganys de cada dia o del dolor o la tristesa que comporta adonar-se que no sempre ¨¦s f¨¤cil ser rebel, s¨®n petites variacions sobre la voluntat autodescriptiva. En els vuit contes de Carr¨¦-Pons, el lector t¨¦ la impressi¨® de trobar-se davant d¡¯una s¨¨rie d¡¯aquelles figures que es fan doblegant una vegada i una altra un full de paper que nom¨¦s permet l¡¯acc¨¦s a un simple fragment de la hist¨°ria que es narra. En els 18 contes de Queralt¨®, es detecta l¡¯afany de construir cl¨ªmaxs acceptables, la dosificaci¨® dels recursos, la recerca d¡¯uns finals que no siguin decebedors o gratu?ts. S¨®n dues maneres v¨¤lides d¡¯entendre el conte com a g¨¨nere literari: Carr¨¦-Pons corre el risc que els partidaris dels contes concebuts com a artefacte amb plantejaments, nusos i desenlla?os en surtin descontents. El risc de Queralt¨® ¨¦s que el lector que espera que un conte sigui tot el que preveu no endevinar conclogui que tanca el llibre havent visitat un paisatge massa com¨².

Segons l¡¯actitud que adopten davant de la mat¨¨ria narrativa cada una de les autores, seria impossible que Queralt¨® es planteg¨¦s un conte com Quan s¡¯acaba el dinar, un di¨¤leg de sords entre unes quantes veus ¡ªels comensals d¡¯una taula en un geri¨¤tric¡ª que esperen que els serveixin els caf¨¨s: ¨¦s el teatre de l¡¯absurd ¡ªo del dram¨¤tic¡ª quotidi¨¤. D¡¯altra banda, seria impensable que Carr¨¦-Pons conceb¨¦s un conte com Des de la finestra, constru?t amb una orfebreria tan cl¨¤ssica que sembla com si el seu disseny provingu¨¦s d¡¯una ¨¨poca remota on els drames particulars dolien d¡¯una altra manera: els diferents ocupants de la casa del costat s¨®n vistos per la mirada d¡¯una narradora que nom¨¦s pot especular sobre el que hi passa segons el seu punt de vista. Queralt¨® evita que els seus personatges puguin qualificar-se de grotescos, les desesperacions no s¨®n histri¨°niques i cada episodi sol ser explicable des de la racionalitat. Els ancians de Carr¨¦-Pons viuen enderiats amb quimeres que saben que nom¨¦s s¨®n somnis, s¡¯entossudeixen a seguir uns rumbs que no desconeixen que no duen enlloc i s¡¯atorguen la prerrogativa de no haver de simular que l¡¯¨²nica llei que segueixen ¨¦s la de l¡¯egoisme infantil: ¨¦s el que s¡¯esdev¨¦ quan triomfa l¡¯autodestrucci¨® i els personatges de Carr¨¦-Pons s¡¯adonen que la seva vida s¡¯enruna com un castell de cartes, com una il¡¤lusi¨® juvenil o un error. Per als seus personatges, la literatura comen?a quan ells mateixos es converteixen en literatura. Quan triomfa l¡¯autodescripci¨®, en canvi, tot ¨¦s diferent: els personatges de Queralt¨® necessiten posicionar-se davant del futur, els cal creure en la possibilitat d¡¯il¡¤lusionar-se, tenir la certesa que la gr¨¤cia dels errors recau en la miseric¨°rdia de la rectificaci¨®. Per als seus personatges, la literatura comen?a quan es converteixen en els protagonistes de la seva pr¨°pia vida.

Carr¨¦-Pons, negra i pietosa; Queralt¨®, melanc¨°lica i ben¨¨vola; contes per recordar

Entre la mirada negra i pietosa de Carr¨¦-Pons i la ben¨¨vola i melanc¨°lica de Queralt¨® hi ha un estoc de matisos prou ample per creure que tant el lector que vagi a Com s¡¯esbrava la mala llet, com el que vagi a El que pensen els altres, hi trobar¨¤ algun d¡¯aquells contes susceptibles de ser recordats. Tot dependr¨¤ de si t¨¦ un car¨¤cter autodestructiu o autodescriptiu.