¡®La Vanguardia¡¯, diari ¡°anod¨ª¡± d¡¯un ¡°Ner¨® d¡¯estar per casa¡±

La possibilitat del catalanisme resistent d¡¯aprofitar l¡¯esclat de l¡¯afer Galinsoga (a partir del juny de 1959, quan el director de La Vanguardia digu¨¦ ¡°Tots els catalans s¨®n una merda¡±) per donar un cop a La Vanguardia i ocupar un espai comunicatiu tot potenciant el seu mitj¨¤, El Correo Catal¨¢n, va propiciar que Josep Pla, que comen?¨¤ a col¡¤laborar en la cap?alera que ja mig controlava la burgesia cotonera catalana, es planteg¨¦s un homenot sobre els God¨® i el seu diari hegem¨°nic, tot abandonant la possible idea inicial de fer-ne un sobre el seu amic Gaziel. Pla deman¨¤ (mitjan?ant preguntes amb segones) ajut al seu amic, ploma estrella de La Vanguardia des de 1914 i conspicu director posterior, amb fases, de 1920 a 1936, que li contest¨¤ entre mar? i abril de 1961 amb una desena de folis demolidors, que ara veuen la llum en els ap¨¨ndixs d¡¯Estimat amic i que Pla, en part, no va utilitzar mai, com tampoc el mateix Gaziel a la seva futura Hist¨°ria de La Vanguardia.

Gaziel, que se sent¨ª sol i tra?t per la propietat del diari (que no dubt¨¤ a denunciar-lo a les autoritats franquistes en plena guerra, cosa que li comport¨¤ un perillos¨ªssim expedient per un proc¨¦s de responsabilitats pol¨ªtiques i un consell de guerra, que no tancar¨¤ fins a 1943), fa una tan bona lectura de l¡¯encaix sociopol¨ªtic de la cap?alera com un dur¨ªssim retrat del car¨¤cter de Ram¨®n God¨®, primer comte, i del seu fill, Carlos. ¡°Per interessos comercials seus es van fer liberals fins a l¡¯extrem de crear un diari que fos ¨°rgan del partit. Per aix¨° el nom de La Vanguardia¡±, il¡¤lustra Gaziel. El ¡°diariet¡± de ¡°casino pol¨ªtic¡± es convert¨ª en un gran diari per ¡°quatre factor excepcionals: un periodista intel¡¤ligent [Modesto S¨¢nchez Ortiz], un rival que caduqueja [el Diario de Barcelona], un amo obsessionat i la Primera Guerra Mundial¡±.

Sobre ¡°l¡¯amo obsessionat¡±, Ram¨®n God¨®, s¡¯hi esplaia. Vivia en un total ¡°isolament espiritual motivat pels seus inguaribles defectes f¨ªsics (era sord, coix, curt de vista i de parla embossada, malfiat de tothom, com una mala cosa)¡±. Amb ¡°ni un amic¡±, nom¨¦s tractant-se ¡°amb gent inferior o a ell sotmesa¡±, era home de poca cultura, ¡°res de cines, ni m¨²siques, ni esgl¨¦sies¡±, ¡°un tir¨¤ impecable¡± que es passava el dia ¡°fent caramboles a casa (...) Per un no res, feia uns crits delirants i unes amenaces apocal¨ªptiques. En el fons, era un pobre amargat de tot¡±. Aix¨° s¨ª: acabada la Gran Guerra, es va fer construir un iot a Anglaterra que li cost¨¤ tres milions de pessetes, on convidava a la for?a la gent i gaudia quan tothom estava ben marejat. ¡°Un Ner¨® d¡¯estar per casa¡±, el bateja Gaziel, que tamb¨¦ explica que era un ¡°entusiasta del Sometent¡± i que anava armat, amb una de les millors pistoles de Catalunya, tot i que practicava perillosament i desastrosa el tir a la seva propietat de Tei¨¤.

En l¡¯ideol¨°gic, no hi havia dubtes: Ram¨®n God¨® mostrava un ¡°odi visceral al catalanisme i en tot el que en tingu¨¦s la m¨¦s lleu ferum¡±, g¨¨nesi que estaria, segons Gaziel, en el fet que el catalanisme, modernitzador, anava destruint el m¨®n del caciquisme tradicional, que era el seu. Aix¨° xocava amb el tarann¨¤ del durant molt anys director Miquel dels Sants Oliver, home a cavall de la pol¨ªtica d¡¯Antonio Maura i del regionalisme ben ent¨¨s; les topades entre el maurisme i el catalanisme de Solidaritat Catalana, juntament amb el pensament ultraconservador del propietari, condu?ren a una lluita sorda en el si del diari que, segons Gaziel, ¡°es solucionava refugiant-se portes endins i de portes enfora en la neutralitat famosa de la cap?alera que no era tal sin¨® anodinitat pura¡±, ¡°neutralisme universal¡±, com diu en un altre moment.

Tot plegat explicaria que la campanya pro-Maura de La Vanguardia fos consentida per Ram¨®n God¨® com a mal menor o succedani del seu ¡°anticatalanisme rabi¨®s¡±, que no podia portar al paper perqu¨¨ els seus lectors, pragm¨¤tics, no volien maldecaps amb els qui manaven. En aquest context, Gaziel fa una de les seves brillants lectures pol¨ªtiques: Camb¨® no va acabar de fer el salt decisiu a la pol¨ªtica espanyola malgrat que Maura el volia fer el seu hereu. ¡°El mateix Camb¨® ¡ªja completament acabat¡ª, durant la Guerra Civil em digu¨¦ repetides vegades, a l¡¯Hotel Crillon, de Par¨ªs, on ell s¡¯hostatjava, que aquella havia estat, efectivament, l¡¯errada m¨¦s grossa de la seva vida¡±.

En els papers de Gaziel tamb¨¦ hi ha un mastegot contra Carlos God¨®, que ¨¦s qui el va denunciar als franquistes a Burgos, i al qual qualifica de ¡°covard, mesqu¨ª¡±; aquest, que no tenia cap preparaci¨® empresarial perqu¨¨ el pare no el deix¨¤ acostar-se al diari, hauria mantingut contactes amb la fam¨ªlia reial ¡ªamb el pretendent Don Juan¡ª, que generaven feinada i neguit al periodista per amagar-ho a les autoritats republicanes. I encara pitjor: en un moment determinat, hauria volgut vendre¡¯s La Vanguardia, operaci¨® que Gaziel hauria parat tot parlant amb Jaume Carner, amic i llavors ministre d¡¯Hisenda.

Gaziel, que encaden¨¤ la situaci¨® i el paper del diari durant l¡¯afer Galinsoga, d¡¯una transcend¨¨ncia a l¡¯altura de ¡°Muret, el comprom¨ªs de Casp, la guerra de Successi¨® i l¡¯ensorrament de la Generalitat republicana¡±, estava ressentit per ¡°acabar expulsat de La Vanguardia i renegat per la fam¨ªlia a la qual salv¨¤ i enriqu¨ª desmesuradament, despr¨¦s d¡¯abandonar-lo de la fais¨® m¨¦s impia¡±, tot posant-se en tercera persona perqu¨¨ Pla en pogu¨¦s fer ¨²s directe.

¡°M¡¯ha fet l¡¯efecte que ¨¦s una reproducci¨® gaireb¨¦ literal de les notes que jo li vaig enviar¡±, li confessar¨¤ a l¡¯editor Josep Maria Cruzet l¡¯agost de 1961. Pla li digu¨¦ que esperaria a publicar-lo quan El Correo Catal¨¢n pogu¨¦s comen?ar seriosament l¡¯ofensiva que es proposava. ¡°Ser¨¤ un acte de just¨ªcia arximerescuda, potser el comen?ament de l¡¯enfonsada d¡¯un mite monstru¨®s, un sanejament p¨²blic indispensable¡±, li escriu Gaziel a Cruzet. ¡°?s fatal que, un dia o altre, la bomba ser¨¤ llan?ada¡±. Aix¨ª va ser (Homenots. Quarta s¨¨rie, vol. 29 de l¡¯Obra completa de Pla, 1975, amb fragments literals de Gaziel); ell la va trobar no suficientment explosiva i completa i per aix¨° escriv¨ª la seva Hist¨°ria de La Vanguardia. Ara ha aparegut l¡¯espoleta.