Elvis Costello va desplegar les seves mil cares a Pedralbes

Gran nit al Festival Jardins de Pedralbes amb un Elvis Costello en estat de gr¨¤cia mostrant sense cautela tot el seu arsenal musical, que ¨¦s molt, i compartint-lo generosament amb un p¨²blic que, encara que va comen?ar una mica fred, va acabar ballant entusiasmat.

El partit mundialista d'Espanya contra l'Iran no va semblar que afect¨¦s els seguidors de Costello. Oblidant la petita pantalla, o la gran si un es despla?a fins a l'estadi de l'Europa, van preferir deixar-se seduir pel bon clima en uns jardins que de nit s¨®n impressionants i per una oferta musical que pot contrarestar qualsevol pilota, per m¨¦s estratosf¨¨ric que sigui el disseny.

I no es van equivocar, perqu¨¨ el brit¨¤nic es va entregar de ple i va mostrar les seves mil cares en un concert tan intens com canviant. Del rock and roll m¨¦s dist¨¨s als tocs electr¨°nics, del soul al reggae i al pop ben ent¨¨s, del crooner engominat a la can?¨® polititzada, tot sol, en duo amb un impressionant Steve Nieve, en grup, lluint el seu guitarreig o mostrant-se com un pianista competent, del cabaret a la pista de ball i m¨¦s... Tot en una mateixa nit i sense que sembl¨¦s que anava fent salts.

Amagat darrere de les seves enormes ulleres, Costello va tenir un toc de nen dolent, que havia estat punki amb corbata, i va desconcertar els presents acomiadant-se despr¨¦s de tot just una hora d'actuaci¨® amb un aclaparador Pump it up, que feia olor de final. Va abandonar l'escenari amb tots els seus m¨²sics i, responent als aplaudiments, va retornar per a una tanda de bisos, dotze en total, que van durar m¨¦s que el concert. ?s clar que van ser uns bisos sospitosos perqu¨¨ el cantant no va abandonar l'escenari i no va esperar que el p¨²blic deman¨¦s m¨¦s per anar encadenant can?ons. A la sortida la gent es preguntava si havia estat un concert molt curt amb un exc¨¦s de bisos o b¨¦ un concert llarg sense cap bis. Fos el que fos, la vetllada va tenir aquestes dues parts molt diferenciades i el mateix Costello les va voler diferenciar duent en la te¨°rica tanda de bisos un barretet vermell.

Va retornar per a una tanda de bisos, dotze en total, que van durar m¨¦s que el concert

Va comen?ar fort amb una potent Wonder Woman tra?da per una sonoritzaci¨® un p¨¨l bruta que de seguida va millorar. Amb una banda m¨ªnima (tres m¨²sics i dos coristes) va encadenar molta m¨²sica negra amb accents jamaicans i es va capbussar en el seu repertori m¨¦s conegut: Tears before bedtime, (I don¡¯t want to go to) Chelsea, Watching the detectives, Everyday I write a book... Com a ¨²nic guitarrista sobre l'entarimat, es va mostrar solvent en tots els seus solos, mentre que la seva veu, ja bastant rogallosa, enganxava per la seva convicci¨®.

Despr¨¦s del dubt¨®s final, va tornar per a un nou concert, totalment diferent. Amb la guitarra ac¨²stica a la m¨¤, amb les dues coristes, va clavar un superb Alison a trio. Una meravella seguida de diversos temes amb l'¨²nica companyia del seu pianista, el gran Steve Nieve, que duia una gorra de ferroviari. Es va transmutar en cabareter i d'aqu¨ª en crooner sofisticat, va versionar Charles Aznavour (She) i va cantar en franc¨¨s des del piano Adieu Paris abans de posar la seva cara m¨¦s contundent i recuperar en una versi¨® s¨°bria, una mica dura, aquell Shipbuilding escrit durant la guerra de les Malvines contra la pol¨ªtica de Margaret Thatcher. Ja amb tota la banda va enfilar una recta final de pura muntanya russa. Un llarg i penetrant I want you (superbes les dues vocalistes) va acabar amb la seva versi¨® multicolor de Peace, love and understanding, de Nick Lowe.

I al final, com no podia ser d'una altra manera, tot el p¨²blic va acabar ballant entusiasmat.