La construcci¨® d¡¯habitatge social cau fins a nivells dels cinquanta

La construcci¨® d'habitatge protegit va ser la gran v¨ªctima de la recessi¨® i les retallades pressupost¨¤ries, per¨° continua enfonsant-se malgrat la recuperaci¨® econ¨°mica. L'any passat nom¨¦s es van posar els fonaments de 4.938 pisos socials a tot Espanya, segons el Ministeri de Foment. Aquesta xifra suposa amb prou feines un 9,2% de tots els habitatges acabats. El volum de pisos constru?ts ¨¦s el m¨¦s baix des de la d¨¨cada de 1950. La par¨¤lisi en la promoci¨® d'habitatge p¨²blic es produeix quan les llistes de sol¡¤licitants no paren de cr¨¦ixer. Almenys 400.000 persones esperen per una casa assequible.

?rsula Moreno, de 44 anys, fa deu anys que es va apuntar al registre per demanar un habitatge protegit (HPO) de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va arribar la crisi, es va quedar a l'atur i amb dos fills no va poder afrontar el lloguer de 850 euros del seu pis al barri del Gornal. ¡°No va haver-hi manera¡±, resumeix. La seva situaci¨® va empitjorar i el seu expedient va passar a la Mesa d¡¯Emerg¨¨ncia, que at¨¦n les persones que es queden sense possibilitats d'accedir a un pis. ¡°Vaig decidir ocupar un pis protegit que feia molt temps que era buit a l'espera que l¡¯Ajuntament m'assigni un habitatge. Amb tots els subministraments al meu nom, aix¨° s¨ª¡±, puntualitza.

La urg¨¨ncia de milers de fam¨ªlies que es van quedar sense feina o fins i tot van perdre la casa no es va traduir en un increment del parc d¡¯HPO. En anteriors crisis, els governs havien desplegat plans d'habitatge protegit, que servien per pal¡¤liar les situacions d'emerg¨¨ncia i actuaven com a amortidor per a les immobili¨¤ries davant l'aturada del mercat lliure. No obstant aix¨°, els ajustos pressupostaris s'han encebat aquesta vegada amb les pol¨ªtiques d'habitatge.

Aquest cop ha passat tot el contrari. Des que va rebentar la bombolla el 2008 ¡ªaquell any van construir 68.587 pisos socials¡ª els lliuraments d¡¯HPO han caigut el 93%. El descens ¨¦s especialment acusat a partir del 2012, fins arribar als 4.938 pisos de l'any passat. ?s la xifra m¨¦s baixa de tota la s¨¨rie del Ministeri de Foment, que es remunta al 1991.

No obstant aix¨°, ¨¦s tamb¨¦ la pitjor dada des de la d¨¨cada de 1950, segons un estudi sobre el parc d'habitatge p¨²blic elaborat per l'economista i exsecret¨¤ria d¡¯Habitatge a Catalunya Carme Trilla i l'arquitecte Jordi Bosch per a la Fundaci¨® Alternatives i Fundipax. ¡°En aquests anys l¡¯HPO pr¨¤cticament ha desaparegut del sistema d'habitatge espanyol¡±, afirma Trilla.

L'estudi assenyala que avui es requeririen 1,5 milions d'habitatges de lloguer assequible per ¡°reconduir¡± les formes d¡¯¡°exclusi¨® residencial¡± que es deriven de la ¡°falta de solv¨¨ncia de moltes llars¡±. El gruix d'aquesta demanda (1,3 milions) correspon a fam¨ªlies que destinen m¨¦s del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, per¨° tamb¨¦ entren en el c¨¤lcul joves que no poden emancipar-se i gent desnonada o que dorm al carrer.

Llistes de demandants

Per cenyir-se a una dada m¨¦s objectiva, l'informe assenyala que en les llistes de demandants d¡¯HPO hi ha almenys 400.000 persones. Aquest registre no para de cr¨¦ixer, com es despr¨¨n de les llistes d¡¯Andalusia o Catalunya, que fan p¨²blica aquesta estad¨ªstica. I no obstant aix¨°, Espanya no t¨¦ prou habitatges per atendre tots aquests ciutadans. D'acord amb la Federaci¨® Europea d¡¯Habitatge P¨²blic, Social i Cooperatiu, a Espanya els pisos socials en lloguer constitueixen nom¨¦s el 2,5% del parc d'habitatge. Aquesta proporci¨® est¨¤ a anys llum d¡¯Holanda (30%), per¨° tamb¨¦ de Dinamarca (20%), Su¨¨cia (19%) o el Regne Unit (17,6%).

La falta d'habitatge protegit es deu, explica Trilla, a la falta de pressupost dels ¨²ltims anys i al fet que gran part dels habitatges es desqualifiquen al cap d'un temps i passen al mercat lliure. ¡°Les desqualificacions impedeixen tenir un parc estable i que hi hagi rotaci¨® en funci¨® de les necessitats dels ciutadans. I aix¨ª, cada vegada que fem un pla o es construeix estem comen?ant de zero¡±, explica Trilla.

Falta d'ajudes

Els promotors coincideixen que en els ¨²ltims anys la promoci¨® d'habitatges ha caigut en picat per la falta de pressupost estatal, per¨° tamb¨¦ de finan?ament bancari. ¡°No s'han donat les circumst¨¤ncies per fer pisos socials de compravenda perqu¨¨ es van retirar totes les ajudes per a promotors i compradors. I el mercat de lloguer ha resultat complex¨ªssim perqu¨¨ no hi ha hagut ni subvencions ni pr¨¦stecs bancaris¡±, explica Juan Antonio G¨®mez-Pintado, president de la patronal immobili¨¤ria APCE.

Despr¨¦s de diversos anys sense ajudes per a l¡¯HPO, els Pressupostos per a l'any vinent inclouen una partida de 350 milions d'euros que, entre moltes altres coses, serviran per finan?ar pisos socials de lloguer. Els promotors adverteixen que aquesta quantitat ¨¦s insuficient, ja que haur¨¤ de repartir-se entre totes les comunitats i, a m¨¦s a m¨¦s, cont¨¦ ajudes ja compromeses en plans antics. De fet, el grup parlamentari socialista va estimar que per iniciar 5.000 habitatges en un any es requerien 400 milions.

Aquesta falta de partides per a HPO ha portat moltes comunitats a engegar plans d'habitatge fent servir recursos propis, com els anunciats recentment a Catalunya o a les Balears. Aquesta ¨²ltima, per exemple, en els ¨²ltims tres anys ha lliurat nom¨¦s 14 pisos protegits, d'acord amb les estad¨ªstiques de Foment. L'any passat, per exemple, no en va donar cap.

A difer¨¨ncia de l'¨¨poca de la bombolla immobili¨¤ria, ara s¨ª que hi ha terrenys disponibles per a pisos socials. ¡°S¨ª que hi ha reserves de s¨°l. El problema ¨¦s que sense ajudes al promotor ni al comprador, no hi ha incentius per desenvolupar-los¡±, sost¨¦ Trilla. Els promotors ho confirmen. ¡°Les reserves hi s¨®n. En alguns casos s'han redu?t, per¨° s¨®n aqu¨ª¡±, afegeix G¨®mez-Pintado.

De manera que aquests s¨°ls romanen sense desenvolupar-se. Els ajuntaments han recorregut a les cessions de pisos de la banca, per¨° les entitats que lluiten per l'acc¨¦s a l'habitatge les consideren insuficients per rebaixar la llista de demandants i que no es repeteixin situacions com les d¡¯?rsula Moreno, que, despr¨¦s de deu anys, encara no ha aconseguit un habitatge p¨²blic.