Girant fulls

Els qui repeteixen que a Espanya no passa mai res estan superats. No ha transcorregut ni tan sols un mes des de la caiguda del Govern Rajoy i ja tot sembla d¡¯all¨° m¨¦s normal. Fins i tot ell ha buscat al bagul dels records la seva normalitat professional recuperant la pla?a de registrador de la propietat. Enrere han quedat la seva dilatada carrera pol¨ªtica plena de c¨¤rrecs, la seva acta de diputat i un partit immers en un proc¨¦s de prim¨¤ries in¨¨dit en la dreta espanyola. En la seva intimitat i en homenatge a Mar¨ªa Dolores Pradera podria entonar "que gano con decir que un hombre cambi¨® mi suerte, se burlar¨¢n de m¨ª; que nadie sepa mi sufrir".

?s com si aquests escassos 30 dies haguessin deixat nom¨¦s un vague impacte d¡¯aquella sacsejada pol¨ªtica que va donar un respir, va insuflar nous ¨¤nims i va marcar un moment imprescindible de descompressi¨®. Deuen ser les ganes d¡¯estiu, que ajuden a relativitzar, deu ser per la capacitat d¡¯assimilaci¨® per acumulaci¨® de sorpreses i indignacions, deu ser per la facilitat amb qu¨¨ se¡¯ns escapa el temps viscut amb intensitat i narrat amb impaci¨¨ncia. Deu ser. Per¨° han passat massa coses i molt destacables per reduir la seva mem¨°ria a una simple an¨¨cdota i permetre que la import¨¤ncia dels fets d¡¯avui s¡¯esvaeixi davant dels de dem¨¤, per m¨¦s lleugers que siguin els uns comparats amb els altres. Indistintament.

Avui fa un mes, Espanya tenia un Govern del PP que se les prometia molt felices per l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos Generals de l¡¯Estat gr¨¤cies al vot favorable del PNB. Tant per al Govern com per al seu partit, o a l¡¯inrev¨¦s, la resta eren min¨²cies i les cr¨ªtiques, enveja. Catalunya tenia un nou president per¨° sense Govern, com si no hi hagu¨¦s pressa per aixecar el 155.

Avui fa un mes ni el mateix Pedro S¨¢nchez s¡¯hauria cregut el profeta que l¡¯advert¨ªs de la seva entrada a la Moncloa com a president. L¡¯hauria vist potser com un id¨°latra, potser com un somiador, potser com el fan¨¤tic que confonia els desitjos amb la realitat. I no perqu¨¨ el secretari general del PSOE no ho anhel¨¦s. Ja ho pronosticava quan va arribar al c¨¤rrec per primera vegada pensant que tot era bufar i fer ampolles. ¡°Jo ser¨¦ president del Govern¡±, advertia llavors davant dels seus incr¨¨duls oients en un despatx presidit per un ficus s¨ªmbol de la solitud i sense cap llibre als prestatges, senyal de la seva precarietat. Despr¨¦s vindrien les espines clavades per les roses vermelles dels enemics aut¨¨ntics, com va descriure Churchill els companys de partit. La travessia del desert li va servir per entendre i esmenar. Va dubtar de les seves pr¨°pies paraules advertint del seu retorn, per¨° es va imposar a la seva l¨°gica malenconia i va ressuscitar al tercer dia. Va tornar a guanyar m¨¦s per coratge que no pas per convicci¨® i es va desdibuixar en l¡¯oposici¨®, que ¨¦s aquell lloc que desgasta m¨¦s que el Govern, evocant de nou Churchill.

Catalunya i el 155 que no va saber reprimir el van sumir en una obligaci¨® constitucional a la qual esperava no haver de rec¨®rrer, per¨° els dies infausts que promovien l¡¯independentisme, d¡¯una banda, i, de l¡¯altra, el Govern popular amb la pressi¨® electoral de Ciutadans al?ats per les trinxeres socialistes del sud no li van deixar m¨¦s opci¨®. I aqu¨ª el tenim avui, assegut al costat d¡¯Angela Merkel en les reunions europees, a l¡¯escalinata de l¡¯Elisi abra?ant l¡¯Emmanuel Macron que flirteja amb Albert Rivera sense que se s¨¤piga encara si ho fa a trav¨¦s de Manuel Valls. O rebent I?igo Urkullu a la Moncloa com a primer s¨ªmbol de l¡¯Espanya plurinacional tant per agrair-li el seu suport en la investidura despr¨¦s de canviar de parella de ball i endur-se un bon pessic pressupostari com per deixar clar a l¡¯independentisme catal¨¤ que es pot fer pol¨ªtica sense despentinar-se.

Amb prou feines ha passat un mes de tot aix¨° i de moltes coses m¨¦s. Perqu¨¨ tot el que s¡¯ha narrat anteriorment ha estat fruit d¡¯una sent¨¨ncia judicial, G¨¹rtel, sobre la qual Jos¨¦ Ricardo de Prada, un dels magistrats que la va dictar, ha reconegut que en tres anys ha rebut m¨¦s atacs com a jutge des de la pol¨ªtica que en els gaireb¨¦ 30 que fa que ¨¦s titular a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. Per¨° la sort est¨¤ tirada, com la d¡¯I?aki Urdangarin, avui a la pres¨® malgrat el pes dels seus vincles familiars. A l¡¯inrev¨¦s que en el cas de la Manada, avui excarcerats per a oprobi d¡¯una societat tan fastiguejada com indignada. Sorprenent va ser el fitxatge de l¡¯entrenador de la selecci¨® espanyola a les portes del Mundial de R¨²ssia per part del Reial Madrid. D¡¯aix¨° se n¡¯ha parlat gaireb¨¦ tant com de tota la resta durant les ¨²ltimes tres setmanes. Mentrestant, l¡¯opini¨® p¨²blica reorientava els seus par¨¤metres de llavors perqu¨¨ ent¨¦n que, com que el temps ¨¦s limitat, no el pot malgastar vivint la vida d¡¯alg¨² altre. Ho va dir Steve Jobs.