Ve?ns en comptes de ciutadans

Encara que la proximitat de les eleccions ha fet miracles en termes de moderaci¨® terminol¨°gica, els portaveus de l¡¯equip de govern de l¡¯Ajuntament de Barcelona han mantingut la seva insist¨¨ncia en el concepte de ve¨ª com a subjecte pol¨ªtic, una tend¨¨ncia que ha generat expressions cridaneres, com la de ve?nificaci¨® o fins i tot la m¨¦s afirmativa de reve?nificaci¨®.

Algunes aportacions de la neollengua municipal semblen tenir una certa voluntat de perman¨¨ncia. Perqu¨¨, en definitiva, ¨¦s un llenguatge que facilita que els mitjans de comunicaci¨® el reprodueixin i, en conseq¨¹¨¨ncia, la transmissi¨® del missatge. I, sobretot, la cohesi¨® dels votants propis.

No ¨¦s una q¨¹esti¨® que estigui excessivament allunyada de l¡¯esfor? de construcci¨® d¡¯un nou llenguatge que s¡¯ha fet des de l¡¯independentisme.

La veritat ¨¦s que tenint en compte l¡¯impuls que s¡¯ha donat al concepte de ve¨ª s¡¯han posat en circulaci¨® f¨®rmules que els portaveus municipals utilitzen reiteradament, com ¡°retornar als ve?ns, reservar per als ve?ns, protegir els ve?ns¡­¡±

S¨®n expressions que reflecteixen molt b¨¦ la unitat de missatge que l¡¯equip municipal est¨¤ mantenint en la seva comunicaci¨®, sens dubte, la m¨¦s clara de les seves prioritats de govern. S¨®n f¨®rmules que concorden perfectament amb el llenguatge de les pancartes que s¡¯exhibeixen en protestes i manifestacions, en particular les relatives al turisme, accions que posen en relleu, d¡¯altra banda, una considerable discrep¨¤ncia entre la n¨°mina llargu¨ªssima d¡¯entitats convocants i el minso nombre de participants. ?s una immensa n¨°mina d¡¯organitzacions que culmina en una FAVB molt ben situada en el competitiu r¨¤nquing de la subvenci¨® p¨²blica.

D¡¯aquesta manera, una proposta relativament restrictiva com la de ve¨ª est¨¤ despla?ant la universal o m¨¦s comprensiva de ciutad¨¤. ?s, en qualsevol cas, una distinci¨® que t¨¦ implicacions perqu¨¨ rebaixa la centralitat d¡¯un concepte, com el de ciutad¨¤, que ¨¦s el subjecte de refer¨¨ncia en un sistema pol¨ªtic modern.

Pot ser il¡¤lustratiu rec¨®rrer a la definici¨® de ve¨ª que es troba als diccionaris. ?s ve¨ª, per exemple, aquell que habita amb d¡¯altres en un mateix poble, barri o casa, que t¨¦ casa i llar en una poblaci¨®, i contribueix a les c¨¤rregues o els repartiments, encara que actualment no visqui al lloc en q¨¹esti¨®.

Ve¨ª t¨¦, per tant, una connotaci¨® limitativa. ?s el titular d¡¯uns drets, b¨¤sicament de car¨¤cter privat. En definitiva, d¡¯uns drets molt concrets relacionats amb la propietat, la possessi¨® en sentit jur¨ªdic, la pres¨¨ncia en un determinat espai territorial.

Per¨° ¨¦s una concepci¨® que encaixa amb els pressup¨°sits fonamentals del plantejament populista i que en el cas de la pol¨ªtica urbana que ens ocupa permet una f¨¤cil integraci¨® en l¡¯esquema dual casta/poble.

?s molt dif¨ªcil referir-se als ve?ns sense que se susciti el seu contrari: el que no ¨¦s ve¨ª, el foraster. ?s una oposici¨® que remet molt directament a la l¨°gica populista de reacci¨® a la globalitzaci¨®, al rebuig dels intercanvis i a la desconfian?a davant dels estrangers i visitants. En realitat, els continguts d¡¯algunes pancartes dels grups antiturisme s¡¯aproximen al sinistre martelleig de l¡¯¡°on est chez nous¡± dels m¨ªtings de l¡¯extrema dreta francesa.

Molt diferent ¨¦s la concepci¨® jur¨ªdica de ciutad¨¤, que remet a una titularitat de drets pol¨ªtics i civils de car¨¤cter universal, una condici¨® que al nostre pa¨ªs es va consolidar amb el sistema constitucional i de la qual vam tenir un avan?ament a Catalunya amb la proclama de Tarradellas en el seu retorn de l¡¯exili.

Davant la visi¨® territorial i identit¨¤ria que suscita l¡¯apel¡¤laci¨® al ve¨ª, el ciutad¨¤ reflecteix la idea moderna de la ciutat com a espai de llibertat no sotm¨¨s a la disciplina de les fronteres ni a la protecci¨® de les banderes. En aquest context, la promoci¨® del terme ve¨ª no pot amagar una determinada voluntat de divisi¨® i confrontaci¨®.

?s el que es va reflectir, per exemple, amb la constituci¨® de Turisme i Ciutat, un artefacte que va escenificar la projecci¨® sobre l¡¯¨¤mbit del turisme de la partici¨® de la ciutat en dues esferes, una mena d¡¯adaptaci¨® municipal de la dicotomia entre els de dalt i els de baix, la casta i el poble, en aquest cas dels ve?ns i dels empresaris. ?s un esquema de confrontaci¨® ideal per a l¡¯ofensiva antitur¨ªstica que han anunciat per a aquest estiu els nois (i noies) d¡¯Arran.

Xavier Roig ¨¦s consultor.